divendres, 13 de desembre del 2013

10 de desembre: Dia Mundial dels Drets Humans

Com cada 10 de desembre, des de 1948 el món sencer celebra el Dia Internacional dels Drets Humans.

Els drets humans van nàixer a partir de les runes de la Segona Guerra Mundial com a una manera de superar l’horripilant passat immediat i amb la finalitat de construir els nous fonaments d’una nova societat. Una societat més respectuosa amb la Humanitat.

El preàmbul d’aquests drets, que incloem a continuació, expliquen clarament aquesta finalitat:

Preàmbul

CONSIDERANT que la llibertat, la justícia i la pau en el món tenen per de tots els membres de la família humana; base el reconeixement de la dignitat intrínseca i dels drets iguals i inalienables
CONSIDERANT que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie ultrajants per a la consciència de la humanitat; i que s'ha proclamat, com l'aspiració més elevada de l'home, l'adveniment d'un món en què els sers humans, alliberats del temor i de la misèria, fruïxen de la llibertat de paraula i de la llibertat de creènces;
 CONSIDERANT essencial que els drets humans siguen protegits per un règim de dret, a fi que l'home no es veja compel·lit al suprem recurs de la rebel·lió contra la tirania i l'opressió;
CONSIDERANT també essencial promoure el desenrotllament de relacions amistoses entre les nacions;
 CONSIDERANT que els pobles de les Nacions Unides han refermat en la Carta la seua fe en els drets fonamentals de l'home, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de drets d'hòmens i dones; i s'han declarat resolts a promoure el progrés social i a elevar el nivell de vida dins d'un concepte més ampli de la llibertat;
 CONSIDERANT que els Estats membres s'han compromés a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu als drets i llibertats fonamentals de l'home; i
CONSIDERANT que una concepció comú d'estos drets i llibertats és de la major importància per al ple compliment de dit compromís;
L'ASSEMBLEA GENERAL
PROCLAMA
LA PRESENT DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS com ideal comú pel qual tots els pobles i nacions han d'esforçar-se, a fi que tant els individus com les institucions, inspirant-se constantment en ella, promoguen, mitjançant l’ensenyança i l'educació, el respecte a estos drets i llibertats, i asseguren, per mesures progressives de caràcter nacional i internacional, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris col·locats davall la seua jurisdicció.

Des de l’institut Miralcamp volem retre homenatge a tots aquells que han lluitat per la defensa d’aquests drets i convidem a tota la comunitat escolar a reflexionar sobre la conveniència del respecte d’aquests per tal que el dolor, la violència i la injustícia que ha patit i pateix la Humanitat des que el món és món, quede eradicada i així puguem gaudir d’un món més equilibrat i amb menys dolor.


I QUE PUGUEM RIURE DE COSES COM AQUESTES



Reflexions de l'alumnat de Miralcamp

Amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans el dia 10 de desembre, els alumnes de l'institut han fet unes reflexions molt interessants sobre els articles de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Ha sigut un treball realitzat en les classes de filosofia i ètica amb la professora Isabel Tamarit.

A continuació podeu llegir els textos elaborats pels alumnes:



dijous, 21 de novembre del 2013

Violència de gènere: proposta de lectures

El diari blau de la Carlota

El diari blau de la Carlota

Has tingut mai un nòvio que et tingui massa controlada, que s’enfadi si surts amb les amigues, que t’enviï més de 25 sms durant l’hora del pati i es posi gelós si parles amb els nois de la teva classe?

Després de les aventures amoroses amb en Flànagan i en Koert, i amb ganes de prendre’s unes vacances sentimentals, la Carlota decideix començar un diari sobre la violència de gènere, un problema que fa segles que existeix però que només s’ha fet visible en els últims anys. A partir de testimonis que va recollint, alguns d’ells molt propers, i d’informació que rep, com sempre, de la seva mare, la seva àvia i la seva tieta Octàvia, la Carlota escriu aquest diari blau i que també parla de la violència escolar i la violència infantil, que tenen mecanismes similars als de la violència de gènere: a partir d’idees que la tradició dóna per bones, algunes persones es creuen superiors a unes altres, de les quals abusen.

La mujer de verde


La mujer de verde
La dona de verd és una novel·la amena, que resulta agradable de llegir i que entra amb facilitat. La història neix amb la trobada casual d'unes restes humanes colgades en un turó dels afores de Reykjavic. Són ossos antics i la investigació policial acabarà revelant la cruesa d'uns fets ocorreguts en aquell mateix indret quasi setanta anys enrere.

El policia principal és l'inspector Erlendur Sveinsson, que compleix fil per randa les exigències del gènere. Divorciat, solitari, misantrop, amb una complicada relació amb els seus fills, torturat per un esdeveniment del passat del qual se sent culpable, treballador incansable, malgirbat i poc preocupat per ell mateix. En resum, un perfecte antiheroi que, lògicament, de seguida desperta la simpatia del lector. L'ajuden una policia força receptiva, l'Elinborg, i el seu company Sigurdur Oli, típic poli crispat i amb no gaire paciència.

La novel·la està construïda a partir de tres vessants narratius. En primer lloc, el relat policial del present; és a dir, el desenvolupament de la investigació. En segon lloc, també en el present, la tragèdia de l'inspector, que té la seva filla en coma a l'hospital a causa de la droga (filla amb la qual manté una conflictiva relació). I, en tercer lloc, una analepsi que s'estén al llarg de tota l'obra i que va desgranant en paral·lel la veritat de la truculenta història que els policies estan resseguint.

Tot plegat lliga força bé. La novel·la aconsegueix mantenir l'interès del lector, amb un ritme que sembla veraç i molt real.. Sense ser una obra mestra, diria que la podem considerar un digne testimoni de la novel·la negra nòrdica.

La plaça del Diamant

La plaça del Diamant

La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida i ingènua, va conèixer en una nit en el ball de la plaça del Diamant en Quimet, gràcies a la seva amiga Julieta que li va proposar anar-hi. Colometa, que era com li deia en Quimet, va deixar el seu treball a la pastisseria i al seu promès, que s'anomenava Pere, per a casar-se amb en Quimet. Amb ell va tenir dos fills: un era l'Antoni i l'altre la Rita. En Quimet tenia una botiga on treballava de fuster, però no li va anar bé, i la Colometa es va posar a treballar en una casa.

Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, el Quimet va haver d'anar a lluitar al front, i per causa de la situació que es vivia aleshores, la Colometa va perdre el treball i per a mantenir la seva família va haver de vendre totes les seves pertinences. Aviat la Colometa es va quedar sense diners i no tenia ni per menjar, per això, i després de patir molt rera la mort del seu Quimet, va decidir posar fi a la seva vida. Per això, va anar a comprar salfumant a una drogueria, i va ser allí on va conèixer l'Antoni. Ell li va oferir l'oportunitat de treballar per a ell, i ella acceptà.

Passà el temps i l'Antoni li va demanar que es casés amb ella, segons ell per tenir alguna companyia perquè ell era un home que en la guerra havia estat ferit i no podia tenir relacions sexuals. Ella, com que veia que no tenia res, acceptà i es va convertir en la seva dona. L'Antoni era un home molt més comprensiu que en Quimet i un bon pare pels seus fills.

Al final, en Toni (el fill de la Natàlia) s'havia convertit en soldat, però va poder anar a la cerimonia de casament de la seva germana Rita amb el cap del bar del barri, que li deien Vicenç. Amb aquesta cerimonia acaba l'obra amb la Natàlia i l'Antoni pensatius a casa seva després de la festa...

La novel·la se centra en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona que en representa moltes d'altres a qui va tocar viure un període de la història especialment cruel. Igual que les altres dones, la Colometa veurà marxar i morir els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per tirar endavant els fills.

Enfonsada en un matrimoni que no li proporciona felicitat i unida a un home egoista, la Natàlia renuncia a la seva pròpia identitat donant tot el protagonisme al seu marit, acceptant els convencionalismes d'una època que deixava la dona en un segon pla. Al llarg del text el lector va descobrint la resignació d'aquesta dona davant la realitat que li ha tocat viure. La història és plena de Colometes i Mercè Rodoreda els fa aquí el seu especial homenatge.

L’infern de Marta

L'infern de Marta

La Marta és una noia que després de molts anys sobreprotegida pels seus pares decideix que ja és hora de marxar del Vedat de Torrent a viure pel seu compte, i marxa amb la Carme i la Júlia, les seves dues millors amigues, totes tres se’n van a estudiar dret a la facultat de València. La Marta decideix independitzar-se, per oblidar-se d’en Marcel, el seu “ex”, estudiava belles arts però va marxar a viure a Amsterdam amb l’excusa que s’ofegava. La Marta, la Júlia, la Carme i Jofre, eren amics de sempre i un dels dies en què tots quatre havien quedat per fer una copa, en Jofre va presentar-los l’Héctor. Poc a poc l’Héctor va fer que la Marta estigués més pendent d’ell, la portava de passeig i es passaven hores parlant, fins que la Marta va deixar de recordar en Marcel per estimar l’Héctor. Una nit tots cinc van anar a la discoteca, les noies es van emportar a la Marta i quan l’Héctor va preguntar per què se l’emportaven, que havien vingut junts, la Carme li va dir que buscaven homes de veritat. Després d’uns quants whiskys l’Héctor ja una mica anat, va agafar a Marta i li va propagar una bufetada:

–No volies sensacions fortes, puteta?–va dir arrossegant-la d’un costat a l’altre.

Des d’aquell dia la Carme i la Júlia van odiar profundament a l’Hèctor. La Marta no volia saber res d’ell li havia fet mal i no ho podia suportar. Fins que un dia ja farta, la Marta va agafar el telèfon i li va dir que no volia parlar amb ell, però l’Hèctor va insistir. Després de tot allò es comportava molt bé amb ella, encara així els gelos s’havien convertit en part de la relació, tenien moments que la insultava, la humiliava i fins i tot l’havia arribat a picar, fins que un dia la Carme i la Júlia van marxar de casa, perquè no aguantaven l’ambient ni el comportament d l’Héctor ja que havia vingut a viure amb elles. Quan la Marta anava a treballar i va veure que la vespa que li va comprar a l’Hèctor l’havia venuda va decidir quedar-se a casa i al no aguantar més li va dir a l’Héctor que la seva relació havia acabat, ell furiós va marxar però al dia següent quan la Marta es va despertar va trobar l’Hèctor. Va començar a picar a Marta el més fort que va poder i li va clavar una ganivetada a l’esquena amb la navalla que portava, però per sort entre el veí i els nois, van començar a picar a la porta perquè l’Hèctor obrís, la Carme va intentar obrir la porta però havien canviat el pany, així que van continuar donant cops a la porta. Hèctor cansat de sentir els cops va amagar a Marta ja mig morta a l’armari, al obrir els va dir que la sang de les mans era que estava netejant el peix, però les noies no se’l van creure i es van colar a la casa, van buscar a Marta i quan la van trobar la van agafar dient-li que ja tot havia passat, al moment ella va perdre el coneixement.

Paraules Emmetzinades

Paraules emmetzinades

Però una trucada al mòbil capgira el destí de moltes persones: el d'un policia a punt de jubilar-se, el d'una mare que ja ha perdut l'esperança de trobar la filla desapareguda, el d'una noia que va trair la seva millor amiga, el d'un pare... "
Aquest llibre està protagonitzat per tres personatges propers a la Bàrbara, qui va desaparèixer misteriosament quan només tenia 15 anys. Després de quatre anys d'investigació, el cas es veurà sacsejat per noves proves.
És una denúncia als abusos sexuals infantils, les seves conseqüències devastadores i la seva invisibilitat en el nostre món.
Què va passar amb la Bàrbara Molina? Mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per detenir a cap culpable.

Un día perfecto

(Títol original: Un giorno perfetto)


Un día perfecto
Roma, una noche de mayo. La policía está a punto de irrumpir en un apartamento: se han escuchado disparos. Quizá sea una falsa alarma, o se acabe de consumar un crimen atroz. Un flashback de veinticuatro horas y un nutrido grupo de personajes nos hacen partícipes de un día lleno de acontecimientos. Camilla cumple siete años, Zero hace estallar su primera bomba, Emma pierde su trabajo, Elio pronuncia un discurso equivocado en un mitin electoral, Valentina se hace un piercing en el ombligo, Maja encuentra la casa de sus sueños, Sasha celebra el décimo aniversario con su amante, Antonio ve a su esposa por última vez y alguien carga su pistola con siete balas. Mientras sus caminos se entrecruzan, sus vidas parecen destinadas a estallar en mil pedazos. Pero un mínimo gesto podría desviar el sentido de la trama y cambiar el final. Fresco social rico en ironía y piedad pero también una historia de amor y desencanto y, sobre todo, la anatomía de una familia.

dimecres, 20 de novembre del 2013

25N: Dia Internacional contra la Violència de Gènere


Estimats estudiants i companys,

Aquesta setmana, des del nostre blog, volem recordar una data: el 25 de novembre: Dia Internacional contra la Violència de Gènere.

Fa unes setmanes ens vam despertar colpits per l’esgarrifadora notícia d’un parricidi. Sí, a Vila-real. Sí, en una família de les considerades “normals”, coneguda i propera a molts de nosaltres. És per açò que aquest 25 de novembre de 2013, a l’IES Miralcamp sentim la necessitat de no deixar passar aquesta data.

Malauradament hem pogut constatar que la violència familiar no és quelcom estrany que passa de tant en tant a gent d’altres països o de classe social baixa. Les agressions (físiques i/o psicològiques) a exdones, exnòvies, parelles... semblen ser bastant habituals. Els mitjans de comunicació se’n fan ressò quasi cada dia i les xifres així ho corroboren: 53 dones mortes el 2012, altres tantes en el que portem d’any.

Però, què podem fer? En general, com a ensenyants, pares, mares, futurs pares i mares, caldrà educar en la igualtat i, com a ciutadans, involucrar-nos, estar a l’aguait i denunciar quan es confirmen les sospites.

I, per acabar, una vegada més recorrem a la literatura per acostar-nos al problema, sensibilitzar-nos i promoure-hi la reflexió. Veniu a la biblioteca i feu un cop d’ull, hi trobareu novel.les com les que us proposem a continuació: La mujer de verde, El diari blau de la Carlota, Paraules emmetzinades, la Plaça del Diamant, L’infern de Marta,...amb històries dures però que us emocionaran i que us faran prendre consciència que cal vigilar perquè les coses no són sempre com pareixen.

P.G

Dia Internacional contra la Violència de Gènere

25 de novembre

 Un poc d'història:


El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra la violència de gènere el juliol de 1981, en el context del primer “Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe” celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.

Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo, a la República Dominicana. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Dedé, que viu a Bèlgica, és l'única germana que ha sobreviscut. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

Manifest


Cal rebutjar i denunciar tota situació de violència de gènere. És molt interessant el contingut del manifest redactat per les institucions de govern catalanes per a la seua lectura pública el dia 25 de novembre de 2013. Punxa a l'enllaç i podràs llegir el text complet d'aquest manifest.

divendres, 15 de novembre del 2013

Guanyadors del concurs de microrelats

Guanyadors del concurs de microrelats



CATEGORIA A

1r PREMI: Martín Fernández (2n ESO C)
2n PREMI: Fernando Cabrera (2n ESO C)


CATEGORIA B

1r PREMI: Natanael Blánquez (4t PDC)
MENCIÓ ESPECIAL (Premi del Professorat): 
Joaquín Miralles (2n BHU)




Ací pots consultar els resultats de les votacions si tens interés i vols tindre informació més detallada.

Enhorabona als guanyadors per un treball reconegut per tota la comunitat de l'IES Miralcamp.
I també felicitats a tots els que heu participat. Heu fet que la imaginació i la literatura formen part de les vostres vides i les de tots els que hem llegit els vostres relats tan emocionants i creatius.

Gràcies!

divendres, 8 de març del 2013

Dia Internacional de la Dona Treballadora



                                                            





Des d’ací, volem felicitar totes les dones
que formen part de la Comunitat
Educativa de Miralcamp: estudiants,
mares, personal no docent i professores.


dimarts, 22 de gener del 2013

Guanyadors del concurs de Targetes Nadalenques

GUANYADORS DEL CONCURS DE TARGETES NADALENQUES

Els guanyadors del I Concurs de Targetes Nadalenques de l’ IES Miralcamp són :
  • 1r ESO- Nerea González
  • 2n ESO-Emma Tellols
  • 3r ESO-Diego Fuster
  • 4t ESO-Natanael Blánquez
  • Finalistes: David Flores, Pau Cubedo.
La Directora M. Ángeles Alba, acompanyada de la Vicedirectora, Pilar Gonell, lliurà els premis , el 21 de desembre de 2012, en el gimnàs, durant el festival de Nadal amb què conclogué el primer trimestre del curs.





Enhorabona als guanyadors i guanyadores !! I gràcies a tots els qui heu participat, que heu sigut molts. Us animem a seguir participant en les properes convocatòries del nostre institut. Agraïm també la col·laboració del professorat implicat i de l’ AMPA de Miralcamp, que formà part del Jurat i, a més, es féu càrrec de tres dels premis.
Ací teniu les fotos de les targetes guanyadores i finalistes:
EMMA TELLOLS 2n ESO

NATANAEL BLÁZQUEZ  4t ESO
DAVID FLORES 2n ESO FINALISTA
PAU CUBEDO 3r ESO FINALISTA

NEREA GONZÁLEZ 1r ESO