CARTELLS COMMEMORATIUS DEL 8 DE MARÇ by 3r ESO

Mor l'escriptora Ana María Moix

Mor l'escriptora Ana María Moix, l'eterna germana de Terenci

Icona de la 'gauche divine', que tenia 66 anys, feia anys que lluitava contra el càncer

EL PERIÓDICO / Barcelona

Dissabte, 1 de març del 2014 - 12.43 h

COLITA / BCN

Ana María Moix.

Ana María Moix, l'eterna germana de Terenci l'escriptor i icona de la 'gauche divine', ha mort aquest divendres als 66 anys. La serena dona de cabells curts i cigarret a prop, ha mort després d'una llarga lluita contra el càncer. L'editora i poeta va desenvolupar tota la seva carrera literària en castellà, vinculada al moviment d'intel·lectuals d'esquerres en una Barcelona de blanc i negre dels anys 60 i 70. En el seu cercle van aparèixer sempre Carlos Barral i Esther Tusquets, Pere Gimferrer, Félix de Azúa i Ana María Matute, per exemple.
La seva gran passió va ser la poesia, encara que també va cultivar la novel·la. La seva obra com a escriptora suma una quinzena d'obres en total, que li van permetre obtenir el premi Ciutat de Barcelona els anys 1985 i 1995 i la Creu de Sant Jordi.

BCN

Ana María Moix i Terenci.

Entre les seves obres destaquen els poemaris 'Baladas del dulce Jim', 'Call me stone' i 'No time for flowers'; les novel·les 'Julia' i 'Walter ¿por qué te fuiste?'; 'Ese chico pelirrojo a quien veo cada día'; el llibre infantil 'La maravillosa colina de las edades primitivas'. En una segona etapa literària va escriure el seu segon llibre de contes, 'Las virtudes peligrosas', que va guanyar el premi Ciutat de Barcelona el 1985, i 'Vals negro'.

8 de març: Dia Internacional de la Dona Treballadora

                                                                        En una data com aquesta i en aquest blog dedicat a la lectura, no podíem ignorar aquelles dones lluitadores que van obrir-nos pas a les dones de l'actualitat.

Elles van aconseguir fer-se un lloc en la història de les lletres en un món que no els feia costat. Un món que les relegava a l'àmbit domèstic. 

Les nostres heroïnes van haver de publicar les seues obres sota seudònim masculí per tal de ser valorades com a escriptores de qualitat.

Heus ací una mostra d'algunes d'aquestes valentes escriptores amb el seudònim amb què van ser conegudes (algunes d'elles figuren en els pòsters que il·lustren aquest text):

Teresa Escoriaza  (Félix de Haro) -  Mary Ann Evans (George Eliot)  -  Karen Blixen (Isak Dinesen)  -  Aurora Dupin ( George Sand)  -  Cecilia Bölh de Faber ( Fernán Caballero)  -  Charlotte Brönte (Currer Bell) -  Caterina Albert (Víctor Català)  -  Lucía Sánchez Saornil ( Luciano San Saor) ...

Emilia Pardo Bazán  va ser molt criticada en la seua època perquè mai va amagar la seua identitat.

Prova de la injustícia que van patir  aquestes dones és, per exemple el fet que Charlotte Brönte va haver d'amagar la seua obra entre les creïlles que pelava. També ens han quedat frases per a la posteritat d'alguna d'aquestes dones denunciant les crítiques que van haver de patir en el marc social que els tocà viure:

"No deixen passar mai l'ocasió de dir-te que les dones han de deixar la ploma i repassar els calcetins dels seus homes" . 

(Rosalía de Castro)

"Passarà molt de temps abans que una dona puga seure a escriure sense que aparega un fantasma que haja de ser assassinat".

 (Virginia Wolf) 

Des d'ací  els diem : MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA PERSEVERÀNCIA.

RFL

Lectura recomanada: "La ridícula idea de no volver a verte" de Rosa Montero.

 Estimats amics i amigues de Miralcamp, 

Aprofitant que el 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona Treballadora m'agradaria recomanar-vos  el llibre de Rosa Montero, La rídícula idea de no volver a verte, un dels més venuts de 2013. 

L'escriptora es basa en el meravellós diari que Marie Curie començà a redactar arran de la mort del marit. Rosa Montero, identificada plenament amb la científica pel fet d'haver patit també la pèrdua prematura i sobtada del seu company, conta  les impressions i emocions provocades per  la història d'aquesta dona fascinant que va fer front a l'època en què  li tocà viure.

I, perquè veieu  com és d'adient parlar de Marie Curie en la data que commemorem, us explicaré un poc de la seua vida: una polonesa que fou capaç de guanyar dos premis Nobel, un de Física en 1903, junt amb el marit, Pierre Curie, i, un altre de Química, en 1911, en solitari. De fet, en tota la història dels Nobel sols hi ha hagut altres tres persones que obtingueren dos guardons.

A més a més, Marie descobrí i amidà la radiactivitat (desgràciadament popular pel seu ús en el tractament contra els tumors). Seu és  també el descobriment del poloni ( el primer que va trobar i que va batejar amb el nom del seu pais) i del radi, dos elements molt més actius que l'urani. 

.

La magnitud professional de Madame Curie fou una absoluta raresa en una època en què a les dones no els estava permés quasi res. De fet, actualment continuen sent relativament escasses les científiques, i per descomptat, encara se'ls escatimen els guardons. Des del començament dels Nobel fins a l'any 2011, per exemple,  s'han emportat el premi 786 homes per sols 44 dones, i a més, la immensa majoria d'elles foren de la Pau i de Literatura. Només hi ha quatre premiades en Química i dos en Física. Per no parlar dels casos en què, simplement els robaren el Nobel, com va passar amb Lise Meitner (1878-1968), qui va participar substancialment en el descobriment de la fisió nuclear ( era jueva i eren temps nazis, però això és una altra història).

Tornant a Marie Curie, no sols fou la primera dona a rebre un premi Nobel i l'única a rebre'n dos, sinó també la primera a llicenciar-se en Ciències en la Sorbona, la primera a doctorar-se en Ciències a França, la primera a tenir una càtedra...Una pionera absoluta. També fou la primera dona a ser soterrada per propis mèrits en el "Panteó d'Homes Il.lustres" de París. 

Com aconseguí tot açò aquesta polonesa sense recolzament i sense diners? Si vols conèixer la lluita exemplar d'una dona en una societat en què les funcions intel·lectuals i les responsabilitats públiques estaven reservades als homes...hauràs de llegir el llibre! Acosta't a la nostra biblioteca!

PGG