Les creences
Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats
retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava
l'hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a
l'endemà a la mateixa hora.
Aquesta idea del retorn dels avantpassats no anava sempre lligada als
temors que inspira la mort i els esperits en la nostra cultura i que es veu
reflectida en l'existència d'una literatura o un cinema de terror basats en la
idea del retorn dels difunts.
Sense afirmar que no existís aquest caràcter terrible, cal apuntar que, en
les antigues cultures, els difunts, i especialment els avantpassats, eren
considerats com a protectors de la casa, com una mena de petites divinitats
familiars en qui confiar. I si en tot cas hi havia alguns moments de l'any en
què els esperits podrien ser perillosos, hi havia els corresponents rituals per
conjurar-los.
Aquesta idea dels morts-protectors es conserva encara en moltes de les
tradicions que han arribat fins a nosaltres. Tradicions com la de posar aquella
nit un plat més a taula, o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé,
obrir les portes perquè passen les ànimes, o mirar de no moure massa coses pels
racons, convençuts que eren els llocs de la casa on es quedaven les animetes.
Hi ha molts costums relacionats amb el foc i les ànimes: posar un llum a la
porta de la casa per guiar-les, encendre el foc de la llar perquè s'escalfen,
encendre ciris o llums d'oli -a les habitacions o a la cuina- en record dels
difunts...
Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i si
troben bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel, i si no,
han de continuar penant.
Hem pogut constatar la pervivència a l'actualitat d'alguns d'aquests
costums, sempre a nivell familiar.
Algunes de les dites més populars de tots sants
són:
Entre Tots Sants i Nadal
pluja i vent faran prou mal
El raïm penjat fins a Tots Sants,
s'ha de menjar de dos en dos
grans,
de Tots sants enllà,
de gra en gra.
Per Tots sants,
capes i mocadors grans.
De Tots-sants fins a Nadal,
el flequer perd son cabal.
Sagnies
per Tots-sants,
salut per tot l' any.
Per
Tots-sants,
ni llentrisca ni glans.
Per Tots-sants i pels
Morts,
si sembres blat
colliràs escardots.
Per Tots-sants, les olives a
les mans.
Per
Tots Sants,
castanyes, i cargols amb
banyes.
De
Tots sants a Sant Martí,
onze dies i un matí.
Per
Tots sants,
els
camps verds
i els cims blancs.
Per Tots sants,
desa el vano i treu els guants.
Per
Tots-sants,
caçador, plega els rams.
Per
Tots-sants,
tots els vins són sans.
De Tots-sants a Nadal,
l' hivern cabal;
de Nadal enllà,
comença a baixar.
Per Tots sants,
quinze ençà, quinze enllà,
la flor de sembrar,
i si pot ser els d' aquí,
no esperis els d'allà.
