A l'IES Miralcamp pensem que qualsevol excusa és bona per parlar de llibres, per visitar la biblioteca , per escriure, per llegir...Per aquest motiu, malgrat que Halloween no siga un costum nostre, aprofitem aquesta celebració, que tant motiva el jovent, per dinamitzar la biblioteca i promoure la lectura i escriptura dels nostre alumnat.
TEXT SOBRE HALLOWEEN
Autor: Raúl Jiménez Alarcón 4t ESO PRC
Halloween es una fiesta de origen pagano que se celebra la noche del 31 de octubre, víspera del día de Todos los Santos, y que tiene sus raíces en el antiguo festival celta conocido como Samhain, que significa «Fin del verano» .
En España existen otras celebraciones típicas para la noche del 31 de octubre, como por ejemplo el Magosto , en el noroeste de la península Ibérica ( Galícia, Astúrias, provincias leonesas...) y la Castanyada en Catalunya.
De la fiesta de Halloween anglosajona se ha importado todo, ya que en España antiguamente se iba al cementerio a ponerle flores a los difuntos.
En España existen otras celebraciones típicas para la noche del 31 de octubre, como por ejemplo el Magosto , en el noroeste de la península Ibérica ( Galícia, Astúrias, provincias leonesas...) y la Castanyada en Catalunya.
De la fiesta de Halloween anglosajona se ha importado todo, ya que en España antiguamente se iba al cementerio a ponerle flores a los difuntos.
Este año el Halloween lo celebraremos con una cena de amigosy después iremos a la Casa del Terror.
Un clàssic de la literatura de terror: Leyendas de Bécquer
Nelo Gil de 4t ESO C ha realitzat el resum d'una de les llegendes més conegudes de Gustavo Adolfo Bécquer: El monte de las ánimas.
Alfonso, el hijo del conde de Alcudiel, y su prima Beatriz, la hija del conde de Borges, volvían del monte de las ánimas de cacería, muy pronto hacia Soria, junto a más cazadores. Beatriz se extrañaba de por qué se volvían tan pronto y su primo le contó una leyenda que ocurría todos los años en aquella noche, la del día de los difuntos.
Le contó, que el monte de donde volvían era de los templarios, después de la conquista de Soria, el rey les mandó que fueran para defender la ciudad por la parte del puente, y así también para hacer una ofensa de sus nobles de Castilla. Esto hizo que se creara un odio entre estos dos. Los templarios tenían acotado este monte para ellos, pero un día los nobles del rey se colaron, pese a la prohibición de sus enemigos, y esto, provocó un batalla entre ambos bandos en el monte provocando muchísimos muertos.
Después de esto el monte se abandonó y la capilla de los templarios se arruinó. Desde entonces, se dice que la campana suena sola y los muertos salen de sus tumbas la noche de los difuntos.
Ya por la noche, cuando Alfonso Y Beatriz estaban ya en casa contemplando el fuego, Alfonso le regaló a su prima un joya, para que le recordara cuando ella se fuera. Y la prima le dijo que había perdido una banda azul, que llevaba antes en el monte. Primero Alfonso no se atrevía a ir, pero después su prima le dijo una frase irónica y se decidió a ir.
La noche pasaba y Alfonso no volvía, Beatriz pasó una noche bastante mal y estaba aterrada de miedo.
Al despertarse, vio sobre el reclinatorio la banda azul que había perdido y que Alfonso fue a buscar, toda llena de sangre. Más tarde a Alfonso lo habían encontrado muerto en el monte.
Después, se dice que un cazador que pasó la noche de los difuntos en el monte sin poder salir, vio a los esqueletos de los templarios y de los nobles de Soria, salir de las tumbas y perseguir a Beatriz, que estaba dando vueltas alrededor de la tumba de Alfonso.
V Concurs de Microrelats de Terror a l'IES Miralcamp
Un any més hom ha organitzat el concurs de microrelats. Moltes gràcies a tots els que heu participat i , a la resta, esperem que gaudiu amb la lectura. Us presentem, a continuació, els relats seleccionats:
1-ULLS QUASI HUMANS-
Nivell batxillerat- Pseudònim: LARA
Una negligència de Lara va propiciar la mort del seu fill. Es va desfer de tot el que li’l recordara menys, sense saber per què, del company de jocs de Mario, un gat terrós d’ulls quasi humans que mai se separava d’ell. Així va passar el temps, Lara va recobrar la quotidianitat de la seua vida i a penes es fixava en les anades i tornades del felí que sempre l’observava des de les ombres.
Lara teixia cada vesprada. La costura l’evadia de dolorosos records. L’animal, sempre a l’aguait, sempre vigilant, observava fascinat els fils de colors; després la mirava a ella amb els ulls quasi humans. Eixa vesprada feia calor, Lara va deixar de cosir i es va abandonar al son.
Quan el marit va entrar en el domicili va recelar del silenci regnat i, quan va aguaitar a l’habitació, es va quedar paralitzat de terror: una gegantina crisàlide de colors presidia la sala… El gat, des d’un racó contemplava l’escena satisfet, amb els seus ulls quasi humans…
2-L’AUGURI DE LES ROSES- Batxillerat- Pseudònim: Waldorf
Era la típica nit plujosa d’hivern. Els carrers estaven des de fa dies embolicats d’un estrany enigma. Pareixia que no existiren els colors, tot era gris i fred.
Audrey estava practicant en l’estudi de ballet per evadir-se dels seus pensaments, de sobte va escoltar el soroll grinyolant de les frontisses de la porta en obrir-se, seguit d’unes passes ressonant en el parquet. Espantada, es va dirigir a l’entrada per descobrir què passava, però abans d’arribar s’apagaren els llums. Es dirigí al quadre elèctric mentre escoltava el terra cruixir. Ahí, en veure la rosa, ho comprengué tot, ja s’havien donat casos de joves dessagnades amb el cos cobert de pètals i una rosa en la mà plena de llagues, sorgides per les penetrants espines. Al moment que començà a córrer, escoltà el so d’un cristall trencant-se en centenars de trossets.
 |
3-LA XICA DEL POBLE-Batxillerat- Pseudònim: SCF
No fa molt de temps en el poble de Vallnegre, estaven tots retirats en les seues cases perquè aquella nit hi havia tempesta. Manel, l’alcalde, va guaitar a la finestra per a vore si la pluja amainava.
Quina va ser la seua sorpresa quan, al mig de la plaça, va vore una xica d’uns 18 anys completament mullada i amb una expressió en la cara d’autèntic pànic. De seguida Manel va eixir i la va entrar a sa casa.
La xica li va que havia tingut un accident d’avió per una tempesta i que tots havien mort. Manel li va preguntar on havia sigut l’accident i ella li va indicar cap a l’ermita del poble, sobre una xicoteta muntanya.
L’alcalde va reunir tots els veïns que va poder i quan va tornar a per la xica que els havia avisat, ja no estava.
Ells van anar on els va indicar. Hi havia una avioneta amb tres persones dins mortes, un home d’uns 50 anys, una dona de uns 45 i una xica d’uns 18 anys, la xica que havien vist a la plaça.
4-UN CAS DE SOSPITA- Batxillerat Pseudònim: MERRY
Martha, una xiqueta de sis anys, viu a Holanda des que els seus pares hi van trobar treball fa uns mesos. No està molt a gust; pensa que no encaixa amb els nens que ha conegut al col.legi i encara no coneix quasi ningú del voltant d'on viu. per tant, se sent un poc sola.
Un dia va decidir anar a un carrer sense sortida que hi ha a prop de sa casa i es va posar a jugar amb una pilota tota sola. Uns minuts després, es va adonar que algú l'estava observant. Pareixia un home; anava encaputxat i tot de negre. No va dir res. Ella tampoc; només es van mirar. Ell va desaparéixer com si res, i la pilota també.
Aleshores, Martha va tornar a casa. Quan va obrir la porta, la seua frustració va ser més gran que qualsevol altra cosa al món. Es va trobar sa mare en terra. Hi havia sang. A mesura que la xiqueta s'acostava a sa mare, va veure que havia esbarat amb alguna cosa. La pilota. Al costat de la mare es trobava la pilota amb què havia estat jugant feia menys d'una hora. No s'ho podia creure.
Havia tingut res a veure aquell home sospitós?
5-ANNA-Batxillerat-Pseudònim: Johanes
Quan mirava per la finestra i veia la casa de la senyora Silva, els pèls se'm posaven de punta. Mai havia parlat amb la meua veïna, només havia tingut una trobada amb la seua filla, una xiqueta petita molt bonica, la qual sempre que em veia em mirava durnat cinc segons fixament i se n'anava corrents.
Un dia, em vaig dirigir cap a la seua casa a presentar-me i establir una relació més propera. Vam parlar una mica i li vaig comentar que tenia una filla molt bonica , però que semblava molt vergonyosa.La senyora Silva s'ho va prendre molt malament i em va tirar de sa casa. Fora, la xiqueta va aparèixer, em va agafar de la mà i em va portar a la part posterior de sa casa on hi havia una làpida que posava: Anna (1970-1977).
6-UNA NIT MÉS- Batxillerat- Pseudònim: RED
Sis de la matinada i tacons en mà. Torne a casa després d'una nit espectacular. Vaig per l'avinguda principal. Note una presència. Em gire. Res. "Imaginació meua" pense. Una altra vegada. Res de nou.Comence a posar-me nerviosa. Altra volta. Res. Escolte un xiulit. Em gire "Que provocadora vas! Vine ací, no et penediràs, bombó"-escolte. Aquesta vegada sí que hi ha algú. Note que s'apropa. Sent molta por. Gire el carrer. Alleugerisc el meu pas per a perdre'l de vista. Mire cap a arrere. No hi ha ningú. Intente calmar-me. Seguisc caminant. Alce el cap. Està davant meu. Entre en pànic. Em costa reaccionar. El meu cor va a mil. Arranque a córrer. L'he perdut de vista. Arribe a casa. Òbric la porta amb dificultat. Em tremolen les màns. Tanque. Veig una obra darrere de la porta. Puge corrent. Sospire. "Una nit més de moltes; per què hauré nascut dona?"-pense.
.............................................................................................................................................................
EL DIA EN EL QUE ME MORÍ- 1ESO-Pseudònim: BOBI
Hola, me llamo Marta; soy una chica... no alegre precisamente. El primer día en el nuevo instituto conocí a gente nueva y las clases me parecieron superdivers, y a la salida me fui a casa con mi nueva amiga Sandra.
Por la tarde, unos amigos nos hablaron por whatsapp diciendo: “Esta noche nos vamos al
cementerio a desmentir las trolas de los fantasmas”. Ya eran las doce de la noche cuando
Sandra, Diego, Steve y yo llegamos al camposanto, y empezamos a leer una historia de terror
de fantasmas. De repente, se abrió un agujero negro con fantasmas y zombis girando
alrededor de éste; yo quise ver qué había allí dentro, y, sin poder reaccionar, me vi absorbida
por algo sobrenatural sin poder hacer nada. Mis amigos, aterrados, quisieron ayudarme, pero
no hubo remedio… Ahora pertenezco al mundo del más allá.
Ara us presentem alguns treballs realitzats per l'alumnat de 1r d'ESO a plàstica. Veiu quins artistes que tenim a Miralcamp!
cementerio a desmentir las trolas de los fantasmas”. Ya eran las doce de la noche cuando
Sandra, Diego, Steve y yo llegamos al camposanto, y empezamos a leer una historia de terror
de fantasmas. De repente, se abrió un agujero negro con fantasmas y zombis girando
alrededor de éste; yo quise ver qué había allí dentro, y, sin poder reaccionar, me vi absorbida
por algo sobrenatural sin poder hacer nada. Mis amigos, aterrados, quisieron ayudarme, pero
no hubo remedio… Ahora pertenezco al mundo del más allá.
A L'HOSPITAL-1ESO- Pseudònim: PERLA NEGRA
Tot va començar quan estava fent les pràctiques d'infermera a l'hospital. Cada vesprada saltava l'alarma de l'habitació 120. La primera vegada estava sola, ja que les meues companyes estaven berenant i vaig anar-hi corrents. Quan hi vaig aplegar no hi havia ningú, tan sols una brisa que recorria tota la meua cara. No vaig dir res a ningú, però cada vesprada em passava el mateix. Vaig anar preguntant si algú havia notat alguna cosa estranya en l'habitació 120, i a ningú li passava res, tan sols a mi. Vaig investigar qui havia mort allí i quan vaig descobrir qui era...
LA MOVIDA- 1ESO- Pseudònim: WOW
El otro día fui a casa de mi amiga Claudia cuando, de repente, su teléfono sonó, fue a contestar y escuchó una voz que dijo:
-"Oye, niña, estate atenta, que dentro de diez minutos la puerta de tu cuarto se cerrará, después te volveré a llamar"
Claudia, angustiada, vino hacia mi, con una cara tan pálida que me asusté, por lo que le pregunté qué le pasaba. De pronto, cerró la puerta de la habitación y me dijo:
-"Ya está aquí..."
Al momento sóno el teléfono; de nuevo una voz que nos anunció que la tetera empezaría a silbar, como así fue. Claudia y yo, aterrorizadas y cogidas de la mano huimos de casa y no volvimos hasta que su madre no llegó.
El dia 31 es realitzaran les votacions i prompte coneixerem els guanyadors de cada una de les categories. Sort als participants!!
Claudia, angustiada, vino hacia mi, con una cara tan pálida que me asusté, por lo que le pregunté qué le pasaba. De pronto, cerró la puerta de la habitación y me dijo:
-"Ya está aquí..."
Al momento sóno el teléfono; de nuevo una voz que nos anunció que la tetera empezaría a silbar, como así fue. Claudia y yo, aterrorizadas y cogidas de la mano huimos de casa y no volvimos hasta que su madre no llegó.
El dia 31 es realitzaran les votacions i prompte coneixerem els guanyadors de cada una de les categories. Sort als participants!!
D'una altra banda, aquests són els murals realitzats pel més xicotets per treballar el lèxic relatiu a Halloween:
