divendres, 27 d’abril del 2018

DIA DEL LLIBRE A L'IES MIRALCAMP!

 Us deixem algunes imatges de les activitats que hem organitzat a l'IES Miralcamp per a commemorar el Dia del Llibre. Recordeu que la fira d'intercanvi de llibres continuarà uns dies més, a la biblioteca. Us esperem!


Exposicions d'obres d'art elaborades amb llibres a la biblioteca. Organitzada  pel departament d'E. Plàstica:



Taller d'escriptura amb ploma organizat pel departament de Castellà:



Xerrada de l'escriptor Julio César Cano, emmarcada en la setmana de novel.la negra:
















Signatura de llibres pels nostres autors/es:

Clara Gil/Isabel Marín/Sebastià Roglà

Fira d'intercanvi de libres

Ambientació de l'entrada 

Cal.ligrames

Xerrada de l'escriptor Vicent Usó i Mezquita, organizada del departament de Valencià


Raúl Moreno/ Pilar Gonell/ Vicent Usó


Cartells commemoratius-Departament d'Informàtica




dijous, 19 d’abril del 2018

NERE ALEGRE, 3r PREMI CONCURS CONVIVÈNCIA A LES AULES


                                                                   EL VIAJE

Cada día hay muchas personas que intentan venir a Europa, pero solo lo consiguen unos pocos, porque pasar las fronteras es muy difícil ya que está prohibido.

Todo comienza porque en su país está la guerra y están sufriendo muchísimo porque seguramente habrán perdido sus casas, sus familiares y amigos y estarán tristes y con miedo aunque lo único que les importa es sobrevivir.

Entonces ellos no pueden vivir allí porque les matarían a todos, así que lo único que pueden hacer es un largo y cansado viaje. Pero no es un viaje divertido, no, es uno en que se tienen que esconder en furgonetas, motores de camiones… Y no siempre sobreviven, hay muchas veces que mueren en el intento, y no mueren solo adultos, también mueren niños y bebés encerrados en motores sin oxígeno o muertos por el calor.

Las veces que llegan a pasar la frontera son pocas porque si les pillan pueden matarlos o hacerles muchas cosas horribles como violarlos, torturarlos, asesinarlos...

Si por suerte consiguen pasar la frontera, no habrá sido gratis, ellos tienen que pagar mucho, muchísimo dinero para cruzar el mar en patera y eso que son pobres y no tienen dinero para pagar, pero tienen que hacer lo que puedan para poder salir de allí e ir a un lugar mejor. Si ellos en ese momento no tienen dinero para pagar, que es lo normal, lo único que pueden hacer es llamar a familiares o amigos que ya están en Europa para que les envíen el dinero, pero hasta que no llega ellos no se mueven de ahí y se pueden tirar meses esperando.

Cuando vayan a cruzar el mar en patera no solo estará una familia sino un montón de personas que intentan huir, todos apretados, cansados y con hambre y sueño.

Pero ellos solo piensan en cómo va a ser esa vida nueva y todo lo que van a tener que hacer y tendrán miedo por todo lo que han pasado y tienen que pasar.

Al llegar a la frontera ellos tienen que tener cuidado por si les pilla la policía del siguiente país, porque si no les harán volver, seguramente, y tendrán que pagar otra vez si quieren volver a emprender el viaje. Ahí también tienen que tener mucho cuidado porque los pueden matar si los pillan cruzando la frontera.

Si logran pasar y llegar al nuevo país tendrán que buscar casa y trabajo aunque seguramente para ellos sea imposible porque no han ido a la escuela ni han estudiado una carrera ya que en su país ha sido imposible debido a la guerra.

Ellos llegan asustados porque empiezan una vida nueva y no saben nada, pero están contentos porque algunos han podido llegar sanos y salvos.

Nosotros tendríamos que ayudarlos porque ellos pasan por situaciones tan malas que no nos gustaría tener a nadie; llegan sin dinero, sin identificación, nunca han estudiado y seguramente no sabrán leer.

El libro El viaje es un libro que explica cómo es la situación de las personas que se han quedado sin casa, sin dinero… y se ven obligados a emigrar.

Los inmigrantes no tienen a nadie que les ayude porque muchos niños y niñas desgraciadamente se han quedado sin padres por culpa de la guerra y están solos y con miedo y sin saber qué hacer.

Nosotros deberíamos reflexionar, entender lo que están pasando esas personas y que no hacen nada y les tiran bombas y explosivos en su casa mientras ellos están ahí tranquilos.

Las madres y padres explican a sus hijos que no pasa nada, que todo va a salir bien, pero en verdad solo lo dicen para animarlos porque va a ser muy duro. En muchas ocasiones a los hombres los matan y a las mujeres y niñas las violan.

Ellos/as tienen miedo y están tristes porque probablemente se hayan quedado sin nadie.

Y a las personas a quienes paran en las fronteras, a veces , los matan.

La vida es muy injusta para todos ellos.

Miles de personas huyen de países como Siria, Afganistán, Pakistán o Somalia hacia Europa durante una de las peores crisis humanitarias de la historia. Todas ellas buscan un mejor porvenir para sus familias y escapan del terrorismo y del conflicto interno. Pese a la desesperación y la incertidumbre de un mejor futuro, la esperanza aún existe en todos ellos.

Hay campos de refugiados como los de Calais y La Linière, en Francia, y de Katsikas, en Grecia,

Estos campos que esperaban constituirse únicamente como una parada temporal, pronto se han convertido en 'hogares' estables para muchas personas.

Conozco la historia de una familia:

Naef (28 años), Zina (de 26) y sus hijas Katrin (18 meses), Maran (9 años) y Manal (de,7 años) son yazidíes del norte de Irak.

Vivían en Sindjar cuando el Estado Islámico tomó el control en agosto de 2014;

Mataron a mucha gente y Naef y su familia huyeron.

Al principio encontraron refugio en un campo de refugiados, y luego siguieron viajando a Europa .

Tienen otro hijo, Karam, de 5 años, pero no pudo llegar .

Pero ahora que las fronteras se han cerrado y no se pueden reunir

Desgraciadamente no solo pasa este caso, hay muchas familias iguales, que sufren todas las consecuencias de la guerra.

Nerea Alegre Caparrós - 1º ESO E - IES Miralcamp.

Entrevista a Manuel Forcada, gerent del gimnàs"Roots"




VISITA AL GIMNÀS ROOTS 
 

El passat 23 de febrer vam anar a visitar el gimnàs Roots acompanyats de les nostres professores M. Luz Pérez i Pilar Vilar. Quan vam arribar Manuel Forcada, un dels socis, ens va ensenyar les instal·lacions i li vam fer una entrevista. Després ens va dividir en dos grups i vam realitzar diferents activitats físiques de forma lúdica, una altra manera de fer esport que ens va resultar molt divertida i motivadora.

Manuel va respondre molt amablement a les nostres preguntes.

- En què vos vau inspirar per a crear aquest gimnàs?

- Nosaltres som dos preparadors físics i un fisioterapeuta, sabeu la diferència, no? El que volíem era un gimnàs que intentara unir els dos serveis. És molt típic que la gent que practica esport vulga anar al fisioterapeuta i també que la gent que va al fisioterapeuta per algun problema muscular necessite fer exercicis per recuperar-se.

- Quan el vau inaugurar?

- No ho recorde exactament, en desembre de 2015? (Sí, recalca Pilar).

- Què significa Roots?

- Roots, sabeu el que significa? No ho heu mirat? Significa "arrels". Què li fan les arrels a l'arbre? El fan créixer. Si un arbre no tinguera arrels, què passaria? Cauria, no? Nosaltres pensem que les arrels són el que ens donen força, el que ens fa estar bé. Així l'entrenament, el fisio...

- Quins estudis teniu?

Jo estic graduat en Ciències de l'Educació Física i l'Esport, com el vostre profe d'Educació Física.

- Quines activitats feu en aquest gimnàs?

Ací fem la fisioteràpia, la nutrició i tres tipus d'entrenament. Un que és en grup molt reduït, normalment grups de 6 persones; l'entrenament personal que és sols per a una persona i un entrenament amb una màquina que es diu Electroestimulació.

- Realitzeu activitats dirigides especialment a persones que practiquen futbol?

- Sí, normalment durant les vacances escolars tenim algun grup sobretot de xiquets amb els quals realitzem activitats dirigides a poder millorar en la pràctica del futbol.

- Per què vos heu centrat en l'entrenament personalitzat?

- Perquè consideràvem que a Vila-real no existia aquest servei.

- I en la fisioteràpia? I en la nutrició?

La fisioteràpia és un poc diferent a l'entrenament. Una persona que ve a entrenament ve totes les setmanes a la mateixa hora. La fisioteràpia no té ixa constància, normalment la gent ve perquè té algun problema i ha d'estar dos o tres mesos i quan es posa bé deixa de vindre.

Si véns a nutrició, la nutricionista et pesa, et medix i et dóna les pautes per a seguir una dieta. Una dieta no és que jo berene un entrepà o no, és vore de què ha de ser ixe entrepà, t'intenta ensenyar si els nutrients són bons, si són bons per a abans d'entrenar o per a després... el que has de menjar pel matí o per la nit, depén de l'activitat que faces. Una dieta no és sempre per perdre pes, hi ha gent que necessita guanyar pes.

- Què és l'electroestimulació?

- Tenim una màquina, ara despés vos l'ensenyaré. No sé si alguna vegada heu anat al fisio i vos han ficat el Complex, sabeu què és? Són uns parxes que vibren, és com ixa màquina però per a tot el cos i dóna com unes rampes que provoca que el múscul es desgaste més, aleshores enlloc d'agafar una peça de 20 quilos jo des de la màquina puge ixa intensitat i el múscul treballa com si tinguera el pes. És molt bo, perquè penseu, jo per treballar el quadríceps necessite moure el genoll, però que passa si estic mal del genoll i no el puc doblar? I necessite treballar els quadríceps , perquè tindre els quadríceps forts ajuda al genoll, aleshores amb la màquina sense moure el genoll el múscul ja està treballant.

- Quant de personal teniu?

- Som els tres socis que ja he dit abans. A part, de fisios en vénen dos més, perquè els tres estan treballant en altres llocs i no poden estar sempre. Jordi i jo que som entrenadors, dos entrenadors més i una professora de pilates.

- Com organitzeu els torns?

Els torns no són sempre fixos. Normalment jo estic més pel matí, per exemple hui acabe a les dues, però ahir fins a les cinc i mitja vaig estar ací. Depén del dia.

- Per què vau elegir aquest lloc?

- Volíem un local cèntric, ja que la majoria dels gimnasos estan als afores. Volíem que les persones majors no necessitaren cotxe per poder vindre, que fóra accessible per a tots.

- Esteu contents de la vostra trajectòria?

- Sí, clar. Ara mateix aquest mes és el més gent està venint.

- Per finalitzar, voldries afegir alguna cosa?

- Que... preparats per a l'entrenament?