Com és habitual, a l'IES Miralcamp, aprofitem la data del 14 de febrer " Dia dels Enamorats" per a realitzar una sèrie de treballs amb els nostres alumnes. Per a nosaltres, qualsevol excusa és bona per parlar de literatura, d'història, de música o per aprendre tècniques informàtiques d'elaboració de cartells, per exemple.
Comencem amb els cartells dissenyats pels alumnes de 1r de batxillerat durant la classe d'informàtica amb Alicia Salvador:
Coneixeu el text de Joan Fuster "Amor"? És una de les entrades del fals Diccionari per a ociosos; l'autor hi fa una reflexió sobre què és l'amor i com ha evolucionat al llarg de la història.
Els nostres alumnes de segon de batxillerat l'han llegit i aquestes són les seues impressions:
L'amor segons Joan Fuster:
Per a Joan Fuster l'amor és una invenció dels llibres de literatura, que ha anat passant des de fa segles a través de novel·les, premsa, serials radiofònics, films, i que s'ha anat ensenyant primer a les altes esferes de la societat, i després a les masses, creant així els "enamorats" i els "grans enamorats" que es podien llegir als llibres i relats. A més, el considera també com una moda o idea que està extingint-se, i que s'ha de renovar.
L'amor segons Joan Fuster:
Per a Joan Fuster l'amor és una invenció dels llibres de literatura, que ha anat passant des de fa segles a través de novel·les, premsa, serials radiofònics, films, i que s'ha anat ensenyant primer a les altes esferes de la societat, i després a les masses, creant així els "enamorats" i els "grans enamorats" que es podien llegir als llibres i relats. A més, el considera també com una moda o idea que està extingint-se, i que s'ha de renovar.
Per a mi:
L'amor no és més que una alteració de les hormones en el metabolisme d'un cos, que afecten el cervell i suposa un afecte molt gran a una persona durant un cert temps.
Pseudònim: Lala
........................................................................................................................................................
L'amor segons Joan Fuster.
L'amor té el seu origen en el segle XII en l'amor trobadoresc, o això diu Joan Fuster, que també ens adverteix que no tots els amors són -ni ha sigut- mai iguals. L'amor és conegut per tot arreu gràcies a la literatura. Els amors, o millor dit els grans amors, sempre han estat atrapats entre les línies d'algún llibre. Abans la dona estava apartada de la societat i només podia estar amb el seu enamorat si aquest ho desitjava. Amb el pas dels segles, l'amor ha ant materialitzant-se fins al punt en què s'ha acabat per no recóneixer la línea que hi ha entre l'amor i l'atracció física. Joan Fuster creu que s'ha de renovar el concepte 'amor'.
L'amor segons Mónica Serrano
Jo també pense que s'ha de renovar l'amor. Des de ben xicoteta he cregut que una vegada arriba l'amor, durarà per a tota la vida, o això solia pensar quan mirava els meus avis però, sobretot, quan observava els meus besavis. Amb els anys, he comprés que no sempre l'amor dura tota la vida, a voltes, l'amor s'acaba. En les pel·lícules és tot molt ideal, en canvi, en la vida real ni les xiques som tant delicades ni els xics tan perfectes. Som èssers humans, riem, plorem, ens barallem i ens enganyem. L'amor ens atorga instants de pau i moments de guerra perquè l'amor no és fàcil. L'amor és acceptar els defectes de l'altra persona i a vegades, creure equivocadament que no en té. També és acceptar les seues virtuts i els seus conflictes. I estimar-la i confiar els teus sentiments amb l'esperança que senta el mateix. No obstant això, qui ha dit que quan parlem de l'amor ha de tractar-se sempre de l'amor de parella? Amor n'hi ha de moltes formes i, de totes les que conec, l'amor d'una mare és el més fort i especial.
..........................................................................................................................
AMOR
Joan Fuster te un concepte sobre l’amor inexistent, és a dir, pensa que els grans enamorats sols han aparegut en les novel·les i pel·lícules i han estat influenciats per l’amor cortès, que era patrimoni de dames i cavallers. També pensa que, com abans els matrimonis eren per interès, ara xoca això de l’amor en un matrimoni.
No compartisc la idea de Joan Fuster ja que crec que hui en dia la cosa que ens mou a tots es l’amor, però l’amor en tots els àmbits, és a dir, l’amor als animals, l’amor d’una mare, d’un pare i de la família, també l’amor propi, l’amor dels fills, l’amor de la parella, l’amor a l’hora de fer les coses, de treballar, etc. A diferència de Fuster jo sí que crec en l’amor, en l’amor que mou muntanyes i fa que fem coses que mai pensaríem fer.
Per una altra part l’amor també s’ha comercialitzat prou ja que “algú”, no sabem qui, va establir el dia 14 de febrer com el dia dels enamorats, cosa que aprofiten els comerços per a vendre productes i guanyar diners, quan no es necessària cap excusa per dir “ET VULL” o fer-se detalls.
Maria Rodríguez Marcilla.
..................................................................................................................................
L’ amor, una invenció del segle XII, ens situa davant el fenomen social i cultural de la poesia dels trobadors. Segons Joan Fuster sempre hi ha hagut “amor”, encara que no tots els “amors” són iguals i cal que diferenciem entre les diverses qualitats que té. L’ “amor” s’ha propagat d’unes classes socials a altres, de manera lenta i gradual, començant per l’aristocràcia (“amor Cortés”), on es criaven els “grans enamorats” amb ajuda del teatre i la poesia provençal on es podia aprendre a “amar”. És així com s’arriba actualment a dir ”amor romàntic”; gràcies als escriptors que es van centrar en aquest tema i per ells, continua sent ara un tema “actual”.
DEFINICIÓ D’ “AMOR”
L’amor és, sens dubte, el gran afecte que produeix una persona cap a altres persones, objectes o éssers, i que segons la seua intensitat pot ser de molts tipus. És la sensació que es té en la felicitat,la tendresa, l’excitació, el benestar i els nervis que se senten quan no estàs al costat de la teua amada.
Xavi Broch
Il y a toujours un rêve qui veille
Désir à combler faim à satisfaire
Un cœur généreux
Une main tendue une main ouverte
Des yeux attentifs
Une vie la vie à se partager.
Puisque j'ai mis ma lèvre
J'ai dans l'âme une fleur que nul ne peut cueillir !
Victor Hugo (Les chants du crépuscule)
......................................................................................................................................
Les yeux baissés
J'aime tes yeux et ton sourire ; j'aime tes lèvres.
Tahar Ben Jelloun
.....................................................................................................................................
L'intrigue et l'amour
Je puise dans tes yeux le bonheur et la vie ; toute mon existence à la tienne est unie.
Alexandre de La Ville de Mirmont
---------------------------------------------------------------------------------------------
L'amour des jeunes gens en vérité n'est pas dans leur coeur mais plutôt dans leurs yeux.
William Shakespeare
-----------------------------------------------------------------------------------------------------
L'amour est un «je-ne-sais-quoi» qui vient de «je-ne-sais-où» et qui finit «je-ne-sais-comment».
Madeleine de Scudéry
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Je ne dirai pas les raisons
Je ne dirai pas les raisons que tu as de m'aimer. Car tu n'en as point. La raison d'aimer, c'est l'amour.
Antoine de Saint-Exupéry
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'amour a un caractère si particulier qu'on ne peut le cacher où il est, ni le feindre où il n'est pas.
Madeleine de Souvré, marquise de Sablé
–--------------------------------------------------------------------------------
Chanson
On dit qu’un souvenir s’émousse,
Mais comment oublier jamais
Que ta voix se faisait très douce
Pour me dire que tu m’aimais?
Renée Vivien, Études et préludes
.....................................................................................................................................
De cet amour ardent...
Dans mon miroir
Défraîchi
Je me souris encore
Je reste émerveillée
Rien n’y fait
L’amour s’est implanté
Une fois
Pour toutes.
De cet amour ardent je reste émerveillée.
Andrée Chedid
....................................................................................................................................
Espérance
C’est là ce qui remplit un cœur fort amoureux :
Le mien le sent pour vous ; le vôtre en est capable.
Hélas ! si vous vouliez, que je serais heureux !
Pierre Corneille, Poésies diverses
......................................................................................................................................................................
te pareces al mundo en tu actitud de entrega.
Mi cuerpo de labriego salvaje te socava
y hace saltar el hijo del fondo de la tierra.
Fui solo como un túnel. De mí huían los pájaros
y en mí la noche entraba su invasión poderosa.
Para sobrevivirme te forjé como un arma,
como una flecha en mi arco, como una piedra en mi honda.
Pero cae la hora de la venganza, y te amo.
Cuerpo de piel, de musgo, de leche ávida y firme.
Ah los vasos del pecho! Ah los ojos de ausencia!
Ah las rosas del pubis! Ah tu voz lenta y triste!
Cuerpo de mujer mía, persistiré en tu gracia.
Mi sed, mi ansia sin límite, mi camino indeciso!
Oscuros cauces donde la sed eterna sigue,
y la fatiga sigue, y el dolor infinito.
Pablo Neruda
....................................................................................................................
Una lagrima rodará por tu mejilla,
y será el momento de la despedida,
porque un beso en tu mejilla,
dira adiós vida mia.
Tú dices, que nada se interpondrá entre tú y yo,
pero tu miedo de seguir adelante es lo que nos separa hoy,
decides no enfrentarlo y simplemente huir,
y no decir que tu amor es para mí.
Pues bien digamos adiós y buena suerte,
porque la vida tiene que seguir,
aunque uno de los dos, termine por desistir,
que lo que mata es el hecho de no decir...
Eres lo que quiero para mi...
Pablo Colín.........................................................................................................................
Durmiendo, soñaba contigo,
desperté y seguí soñando,
imaginé que existías,
sentí que te quería
pensé que te amaba
y volví a soñar porque me querías.
Autor: anónimo
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
Calisto y Melibea.
Autor: Fernando de rojas. Año de publicación: ca. 1500
Calisto, un joven de clase alta, conoció en una huerta a una joven bastante hermosa llamada Melibea, y se enamora de ella. Un día, vuelve a encontrársela en la ciudad, cerca de la iglesia, y le expresa sus sentimientos pero ella lo rechaza.
Calisto, triste y decepcionado, llega a su casa y le cuenta sus penas sobre el amor de Melibea a su criado Sempronio. Éste le propone que utilice a la vieja Celestina como intermediaria, para que Melibea no fuera tan arisca.
Celestina logra entrar en la mansión de Melibea y consigue que la joven corresponda a Calisto. Sempronio y Pármeno, dos de los criados de Calisto, de acuerdo con Celestina, desean explotar la pasión de su amo, que había ofrecido a la vieja una cadena de oro si lograba sus propósitos.
Los criados reclamaron su parte a la vieja, pero ésta se niega y finalmente la matan y huyen. Aunque más tarde la justicia los mata.
El autor de esta novela se llama León Tolstoi.
En Anna Karenina, Tolstoi, desmenuza las frivolidades y las enfermizas pasiones del zarismo, en contraposición al personaje femenino que da título a la novela.
Sobre la decadencia del imperio, que Tolstoi ya intuye irreversible, Ana, ya sea en las sombras de su gabinete o en la infinitud de los campos, se recorta como un fulgor constante. De este modo, el realismo se rodea de la evanescencia de un sueño que el amanecer, aunque lejano, ya comienza a desgarrar.
En esta gran novela se narra el desarrollo de dos amores que se desenvuelven en paralelo. Ana Karenina, mujer de la alta sociedad enamorada del joven oficial Vronski, abandona a su esposo y a su hijo para seguir a su amante. El romance clandestino tiene un final trágico.
A la vez que se nos hace la crónica de estos amores desgraciados, la novela nos ofrece, en contrapunto, la apacible historia de amor de la hermana de Ana que se casa con un noble terrateniente para vivir dichosos en el campo.
En Ana Karenina, la fuerza y la riqueza de las descripciones, la pintura inimitable de los caracteres, la penetración psicológica, y más que nada la alta lección moral que se desprende de ella, forman un conjunto de tanta belleza y grandiosidad, que con razón se ha dicho que es una de las novelas más grandes y una de las obras más acabadas que nos ha dejado el genio del hombre.
Jo també pense que s'ha de renovar l'amor. Des de ben xicoteta he cregut que una vegada arriba l'amor, durarà per a tota la vida, o això solia pensar quan mirava els meus avis però, sobretot, quan observava els meus besavis. Amb els anys, he comprés que no sempre l'amor dura tota la vida, a voltes, l'amor s'acaba. En les pel·lícules és tot molt ideal, en canvi, en la vida real ni les xiques som tant delicades ni els xics tan perfectes. Som èssers humans, riem, plorem, ens barallem i ens enganyem. L'amor ens atorga instants de pau i moments de guerra perquè l'amor no és fàcil. L'amor és acceptar els defectes de l'altra persona i a vegades, creure equivocadament que no en té. També és acceptar les seues virtuts i els seus conflictes. I estimar-la i confiar els teus sentiments amb l'esperança que senta el mateix. No obstant això, qui ha dit que quan parlem de l'amor ha de tractar-se sempre de l'amor de parella? Amor n'hi ha de moltes formes i, de totes les que conec, l'amor d'una mare és el més fort i especial.
..........................................................................................................................
AMOR
Joan Fuster te un concepte sobre l’amor inexistent, és a dir, pensa que els grans enamorats sols han aparegut en les novel·les i pel·lícules i han estat influenciats per l’amor cortès, que era patrimoni de dames i cavallers. També pensa que, com abans els matrimonis eren per interès, ara xoca això de l’amor en un matrimoni.
No compartisc la idea de Joan Fuster ja que crec que hui en dia la cosa que ens mou a tots es l’amor, però l’amor en tots els àmbits, és a dir, l’amor als animals, l’amor d’una mare, d’un pare i de la família, també l’amor propi, l’amor dels fills, l’amor de la parella, l’amor a l’hora de fer les coses, de treballar, etc. A diferència de Fuster jo sí que crec en l’amor, en l’amor que mou muntanyes i fa que fem coses que mai pensaríem fer.
Per una altra part l’amor també s’ha comercialitzat prou ja que “algú”, no sabem qui, va establir el dia 14 de febrer com el dia dels enamorats, cosa que aprofiten els comerços per a vendre productes i guanyar diners, quan no es necessària cap excusa per dir “ET VULL” o fer-se detalls.
Maria Rodríguez Marcilla.
..................................................................................................................................
L’amor fou ja una invenció del segle XII. Sempre hi ha hagut amor, una forma o altra. Però no tots els amors han estat idèntics, i hauriem de distingir entre les diverses especies o les diverses qualitats d’amor.
L’amor s’ha escampat i arrelat gràcies a la literatura . Els grans enamorats són excepcionals. Podria dir-se que els grans enamorats només han existit en el món de la ficció llibresca.
L’amor s’ha escampat i arrelat gràcies a la literatura . Els grans enamorats són excepcionals. Podria dir-se que els grans enamorats només han existit en el món de la ficció llibresca.
L’amor s’ha propagat d’unes classes socials a les altres, en la poesia trobadoresca se denominava Amor Cortés. Però ara ha arribat l’hora d’inventar un altre amor. Un amor que probablement no tolerarà un Don Juan ni una Julieta ni un Romeo.
L’Amor per a mi
A un món ple de guerres, fa l’impressió que ja no existeix l’amor entre els seus habitants. La majoria de les persones ara no creuen en aquest sentiment que gràcies a ell ens mantenim units a pesar de tot. M’agradaria dir que si no arriba a existir l’amor, tampoc existiríem nosaltres, perquè gràcies a ell, els humans tenen compassió.
Meriem
................................................................................................................A un món ple de guerres, fa l’impressió que ja no existeix l’amor entre els seus habitants. La majoria de les persones ara no creuen en aquest sentiment que gràcies a ell ens mantenim units a pesar de tot. M’agradaria dir que si no arriba a existir l’amor, tampoc existiríem nosaltres, perquè gràcies a ell, els humans tenen compassió.
Meriem
Joan Fuster – L’amor
Segons Joan Fuster, l’amor és una invenció del segle XII, ja que aleshores va començar l’amor cortés. Més tard, la dona també tindrà el dret d’estimar l’home, però sempre des d’un punt de vista masclista a causa de la societat.
L’amor, al principi, era només entre l’aristocràcia, ja que ells eren els que havien llegit d’amor i ho entenien. Però la generalització posterior de la lectura i la popularitat dels teatres ensenyarà el que és amar a la resta de la població.
L’amor
L’amor, quin goig! Què bonic és tot quan s’està enamorat! Un sentiment que ens plena d’alegria, de festa, de ganes de viure, ¡que el temps es pari quan estic amb tu! i que vagi més de pressa quan no estàs.
Fa mal, l’amor, quan manca la més grata companyia, i s’enyora, i es busca una distracció per al cervell mentre seguix fent mal el cor. Però hi ha bellesa en el dolor que és part de l’amor, un dolor pacient que no li pesa esperar, t’acompanya i et recorda com de content pots ser. L’amor és com una ferida entre l’ungla i el dit: et fa mal, i per molt que t’intentes distraure no l’apartes del pensament.
L’amor, l’amat o amada, la sang, el pols, s’accelera, bull, tot es veu rosa, verd, roig, negre, no es veu res només l’estimada o estimat, l’amor. Una volta al costat de qui es vol, l’amor fa de qualsevol cosa la millor, ja sigui la cua d’un banc o un parc d’atraccions.
L’amor.
Josep Rubert Gil 2nBCT
.................................................................................................................................
En el seu Diccionari per a ociosos, Joan Fuster ens diu que l´amor és una invenció feta pels trobadors del segle XII. Joan Fuster explica que l´amor sols existeix en les novel·les o en la poesia, per tant és molt difícil trobar algú que senta amor vertader. Hi estaven ver conveniència.
En l´actualitat, aquest amor s´ha trasllatat de la literatura a la televisió però continua sent fictici. Mai en la vida ha existit un amor com el de Romeu i Julieta, per exemple.
Definició de l´amor per a mi
L´amor per a mi és una de les millors coses que n´hi ha en la vida, l´amor es pot explicar de moltes maneres diferents, i aquesta es la meua definició:
És aquell sentiment que crea un víncle amb una persona, una persona amb la qui et sents bé, que té moltes coses en comú amb tu. L´amor és quan la teua parella et fa sentir una tremolor quan la veus, quan et fa un petó, quan et truca o t´envia un missatge, quan et diu “t´estimo”, “ets molt especial” i, millor encara, quan t´ho demostra.
En eixe moment és quan veus la persona de la teua vida, amb qui compartir els teus projectes de futur.
Segons Joan Fuster, l’amor és una invenció del segle XII, ja que aleshores va començar l’amor cortés. Més tard, la dona també tindrà el dret d’estimar l’home, però sempre des d’un punt de vista masclista a causa de la societat.
L’amor, al principi, era només entre l’aristocràcia, ja que ells eren els que havien llegit d’amor i ho entenien. Però la generalització posterior de la lectura i la popularitat dels teatres ensenyarà el que és amar a la resta de la població.
L’amor
L’amor, quin goig! Què bonic és tot quan s’està enamorat! Un sentiment que ens plena d’alegria, de festa, de ganes de viure, ¡que el temps es pari quan estic amb tu! i que vagi més de pressa quan no estàs.
Fa mal, l’amor, quan manca la més grata companyia, i s’enyora, i es busca una distracció per al cervell mentre seguix fent mal el cor. Però hi ha bellesa en el dolor que és part de l’amor, un dolor pacient que no li pesa esperar, t’acompanya i et recorda com de content pots ser. L’amor és com una ferida entre l’ungla i el dit: et fa mal, i per molt que t’intentes distraure no l’apartes del pensament.
L’amor, l’amat o amada, la sang, el pols, s’accelera, bull, tot es veu rosa, verd, roig, negre, no es veu res només l’estimada o estimat, l’amor. Una volta al costat de qui es vol, l’amor fa de qualsevol cosa la millor, ja sigui la cua d’un banc o un parc d’atraccions.
L’amor.
Josep Rubert Gil 2nBCT
.................................................................................................................................
En el seu Diccionari per a ociosos, Joan Fuster ens diu que l´amor és una invenció feta pels trobadors del segle XII. Joan Fuster explica que l´amor sols existeix en les novel·les o en la poesia, per tant és molt difícil trobar algú que senta amor vertader. Hi estaven ver conveniència.
En l´actualitat, aquest amor s´ha trasllatat de la literatura a la televisió però continua sent fictici. Mai en la vida ha existit un amor com el de Romeu i Julieta, per exemple.
Definició de l´amor per a mi
L´amor per a mi és una de les millors coses que n´hi ha en la vida, l´amor es pot explicar de moltes maneres diferents, i aquesta es la meua definició:
És aquell sentiment que crea un víncle amb una persona, una persona amb la qui et sents bé, que té moltes coses en comú amb tu. L´amor és quan la teua parella et fa sentir una tremolor quan la veus, quan et fa un petó, quan et truca o t´envia un missatge, quan et diu “t´estimo”, “ets molt especial” i, millor encara, quan t´ho demostra.
En eixe moment és quan veus la persona de la teua vida, amb qui compartir els teus projectes de futur.
Marcos González
..........................................................................................................
CONCEPTE DE L’ “AMOR” SEGONS JOAN FUSTER
..........................................................................................................
CONCEPTE DE L’ “AMOR” SEGONS JOAN FUSTER
L’ amor, una invenció del segle XII, ens situa davant el fenomen social i cultural de la poesia dels trobadors. Segons Joan Fuster sempre hi ha hagut “amor”, encara que no tots els “amors” són iguals i cal que diferenciem entre les diverses qualitats que té. L’ “amor” s’ha propagat d’unes classes socials a altres, de manera lenta i gradual, començant per l’aristocràcia (“amor Cortés”), on es criaven els “grans enamorats” amb ajuda del teatre i la poesia provençal on es podia aprendre a “amar”. És així com s’arriba actualment a dir ”amor romàntic”; gràcies als escriptors que es van centrar en aquest tema i per ells, continua sent ara un tema “actual”.
DEFINICIÓ D’ “AMOR”
L’amor és, sens dubte, el gran afecte que produeix una persona cap a altres persones, objectes o éssers, i que segons la seua intensitat pot ser de molts tipus. És la sensació que es té en la felicitat,la tendresa, l’excitació, el benestar i els nervis que se senten quan no estàs al costat de la teua amada.
Xavi Broch
...........................................................................................................................................................
L’AMOR segons Joan Fuster
Joan Fuster justifica l’amor com un amor recíproc contra els obstacles socials i supera els interessos i desafia les convencions. En aquest amor la dona guanya la possibilitat de ser amant en la seva relació amb l’home. Encara que la societat era masculina; és a dir, l’home manava sempre en tot i la condició jurídica de la dona és de submissió. A més, en l’amor cortès o romàntic se pressuposava el marginalisme de la dona, ja que l’enamorada estima l’home en la mesura que és sol·licitada per l’home.
Segons la meua opinió, l’amor és un sentiment que tenim tots els éssers vius, en més o menys mesura, un sentiment abstracte que sentim en el nostre cor en un moment donat de la nostra vida. Normalment aquest moment és amb una persona amb la qual et trobes agust, però a més has compartit bons i mals moments i saps que mai et defraudarà. Quan t’enamores tens clar que vols viure amb eixa persona fins al final dels teus dies. Ara bé, jo crec que el amor és cec; és a dir, no entén de físic, si una persona és grossa, d’un altre color, una altra religió,etc, sinó entén de sentiments, tots els que tingues que et fan pensar que eixa persona és la ideal per a tu. Des del meu punt de vista, és el millor sentiment que una persona pot tindre, ja que si una persona té amor pot apreciar a les altres persones amb afecte.
Adrián Moliner García
................................................................................................................................
Joan Fuster pensa que l’amor és una invenció del segle XII. L’amor s’ha escampat i evolucionat gràcies a la literatura, ja que es podria dir que els grans enamorats han eixit del món de la literatura i si n’hi ha algú en la vida real és víctima del virus literari.
Abans els “grans enamorats”, estaven a les altes classes de la societat. Estes classes es podien permetre anar i llegir aquestes obres. En l’amor d’abans el paper de la dona era de submissió, ja que es tractava d’una societat on manava l’home. Mentres que la igualtat de hui en dia provoca que l’amor comence a ser impossible i per tant va desapareixent. El més prop que podem arribar a vore l’amor d’abans és a les novel·les, pel·lícules, serials... pel que podem dir que aquest és el final de l’amor que va nàixer al segle XII i per tant és l’hora d’inventar un amor nou.
Estic d’acord amb la definició que Joan Fuster ha aplicat a l’amor perquè crec que és veritat que l’amor d’ara no es pareix en res al que hi havia abans (un amor romàntic) i té tota la raó quan diu que hui en dia aquest, solament, el podem trobar a les pel·lícules, novel·les, serials...
L’amor és una d’aquelles paraules que no hauria de tindre definició, perquè no existeix un sol amor, sinò que n’hi ha tants com persones al món i cadascú d’aquestos és de diferent manera. Són amors particulars. L’amor neix dins de cada persona, es fa intens fins que sembla que hagi d’esclatar, canvia tot sovint de forma, juga a fer-nos feliços i a confondre’ns a la vegada. A vegades dura molt de temps, altres es perd en els records, es converteix en odi i fins i tot desapareix. Amor és tindre la seguretat que hi ha algú que t’estima més del que t’estimes a tu mateix. Amor és, simplement, amor.
Adrián Álamo
.................................................................................................................................
I AQUESTS, ELS ALUMNES DE 4t ESO C, EN VALENCIÀ
Il aimait la mort, elle aimait la vie, il vivait pour elle, elle est morte pour lui.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
..................................................................................................................................
La Nuit de mai
Partons, nous sommes seuls, l'univers est à nous.
Alfred de Musset
..................................................................................................................................
À George Sand
Et nous, vivons à l’ombre, ô ma belle maîtresse !
Faisons-nous des amours qui n’aient pas de vieillesse ;
Que l’on dise de nous, quand nous mourrons tous deux :
Ils n’ont jamais connu la crainte ni l’envie ;
Voilà le sentier vert où, durant cette vie,
En se parlant tout bas, ils souriaient entre eux.
Alfred de Musset
....................................................................................................................................
L’AMOR segons Joan Fuster
Joan Fuster justifica l’amor com un amor recíproc contra els obstacles socials i supera els interessos i desafia les convencions. En aquest amor la dona guanya la possibilitat de ser amant en la seva relació amb l’home. Encara que la societat era masculina; és a dir, l’home manava sempre en tot i la condició jurídica de la dona és de submissió. A més, en l’amor cortès o romàntic se pressuposava el marginalisme de la dona, ja que l’enamorada estima l’home en la mesura que és sol·licitada per l’home.
Segons la meua opinió, l’amor és un sentiment que tenim tots els éssers vius, en més o menys mesura, un sentiment abstracte que sentim en el nostre cor en un moment donat de la nostra vida. Normalment aquest moment és amb una persona amb la qual et trobes agust, però a més has compartit bons i mals moments i saps que mai et defraudarà. Quan t’enamores tens clar que vols viure amb eixa persona fins al final dels teus dies. Ara bé, jo crec que el amor és cec; és a dir, no entén de físic, si una persona és grossa, d’un altre color, una altra religió,etc, sinó entén de sentiments, tots els que tingues que et fan pensar que eixa persona és la ideal per a tu. Des del meu punt de vista, és el millor sentiment que una persona pot tindre, ja que si una persona té amor pot apreciar a les altres persones amb afecte.
Adrián Moliner García
................................................................................................................................
Joan Fuster pensa que l’amor és una invenció del segle XII. L’amor s’ha escampat i evolucionat gràcies a la literatura, ja que es podria dir que els grans enamorats han eixit del món de la literatura i si n’hi ha algú en la vida real és víctima del virus literari.
Abans els “grans enamorats”, estaven a les altes classes de la societat. Estes classes es podien permetre anar i llegir aquestes obres. En l’amor d’abans el paper de la dona era de submissió, ja que es tractava d’una societat on manava l’home. Mentres que la igualtat de hui en dia provoca que l’amor comence a ser impossible i per tant va desapareixent. El més prop que podem arribar a vore l’amor d’abans és a les novel·les, pel·lícules, serials... pel que podem dir que aquest és el final de l’amor que va nàixer al segle XII i per tant és l’hora d’inventar un amor nou.
Estic d’acord amb la definició que Joan Fuster ha aplicat a l’amor perquè crec que és veritat que l’amor d’ara no es pareix en res al que hi havia abans (un amor romàntic) i té tota la raó quan diu que hui en dia aquest, solament, el podem trobar a les pel·lícules, novel·les, serials...
L’amor és una d’aquelles paraules que no hauria de tindre definició, perquè no existeix un sol amor, sinò que n’hi ha tants com persones al món i cadascú d’aquestos és de diferent manera. Són amors particulars. L’amor neix dins de cada persona, es fa intens fins que sembla que hagi d’esclatar, canvia tot sovint de forma, juga a fer-nos feliços i a confondre’ns a la vegada. A vegades dura molt de temps, altres es perd en els records, es converteix en odi i fins i tot desapareix. Amor és tindre la seguretat que hi ha algú que t’estima més del que t’estimes a tu mateix. Amor és, simplement, amor.
Adrián Álamo
.................................................................................................................................
Joan Fuster pensa que l’amor és una invenció del segle XII i que gràcies a la literatura aquest concepte s’ha escampat. Al mateix temps diu que si no s’haguera fet aquesta invenció, molta gent no s’haguera assabentat del que és l’amor.
Per una part, crec que té raó, ja que sense la invenció de l’amor, ningú haguera sabut com es pot dir eixe sentiment cap a l’altra persona. El que vull dir és, que per una part estic d’acord amb el que diu Joan Fuster, però per l’altra part, pense que l’amor ja existia abans de la suposada invenció, sols que ningú sabia com anomenar-lo.
Jo pense que l’amor és un sentiment que tenen dues persones i que és un sentiment molt fort que no molta gent coneix, ja que hi ha qui diu estar enamorat, quan no ho està. Pense que ningú sap vertaderament si està o no enamorat fins que la persona que estimes mor. A partir d’eixe moment un s’adona si de veritat sentia amor per la seua parella o sols era un sentiment d’amistat o d’admiració.
Marta Parrilla
San Valentí, es presta també per a treballar la poesia : haikús, cal·ligrames, poemes... vegeu-ne una mostra:
 | ||
| POEMA ELABORAT PEL PRC |
I EN ANGLÈS, ELS DE PRIMER D'ESO
I en francès...
Ara us presente alguns poemes i frases d'amor d'autors coneguts en diverses llengües:
Il aimait la mort, elle aimait la vie, il vivait pour elle, elle est morte pour lui.
William Shakespeare
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Ne quitte jamais celui que tu aimes
Pour celui qui te plaît, car celui qui te plaît
Te quitera pour celle qu'il aime.
Pour celui qui te plaît, car celui qui te plaît
Te quitera pour celle qu'il aime.
Sarah Omid
..................................................................................................................................
La Nuit de mai
Partons, nous sommes seuls, l'univers est à nous.
Alfred de Musset
..................................................................................................................................
À George Sand
Et nous, vivons à l’ombre, ô ma belle maîtresse !
Faisons-nous des amours qui n’aient pas de vieillesse ;
Que l’on dise de nous, quand nous mourrons tous deux :
Ils n’ont jamais connu la crainte ni l’envie ;
Voilà le sentier vert où, durant cette vie,
En se parlant tout bas, ils souriaient entre eux.
Alfred de Musset
....................................................................................................................................
La nuit n'est jamais complète
Il y a toujours un rêve qui veille
Désir à combler faim à satisfaire
Un cœur généreux
Une main tendue une main ouverte
Des yeux attentifs
Une vie la vie à se partager.
Paul Éluard
.....................................................................................................................................
Je suis comme je suis
Je suis comme je suis
Je suis faite comme ça
Quand j’ai envie de rire
Oui je ris aux éclats
J’aime celui qui m'aime
Est-ce ma faute à moi
Si ce n’est pas le même
Que j’aime chaque fois
Jacques Prévert
.....................................................................................................................................
Puisque j'ai mis ma lèvre à ta coupe encore pleine
Ta bouche sur ma bouche et tes yeux sur mes yeux.
Victor Hugo
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Lorsque vos yeux me parlent, c'est mon coeur qui vous écoute
Michel Vaner
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'amoureuse
.........Elle a toujours les yeux ouverts
Et ne me laisse pas dormir.
Ses rêves en pleine lumière
Font s'évaporer les soleils
Me font rire, pleurer et rire,
Parler sans avoir rien à dire.
Paul Eluard
...............................................................................................................................
Lettre à Mme Lindsay
Je t'aime, je t'adore, je n'ai d'autre pensée que toi au monde.
.....................................................................................................................................
Je suis comme je suis
Je suis comme je suis
Je suis faite comme ça
Quand j’ai envie de rire
Oui je ris aux éclats
J’aime celui qui m'aime
Est-ce ma faute à moi
Si ce n’est pas le même
Que j’aime chaque fois
Jacques Prévert
.....................................................................................................................................
Puisque j'ai mis ma lèvre à ta coupe encore pleine
Ta bouche sur ma bouche et tes yeux sur mes yeux.
Victor Hugo
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Lorsque vos yeux me parlent, c'est mon coeur qui vous écoute
Michel Vaner
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'amoureuse
.........Elle a toujours les yeux ouverts
Et ne me laisse pas dormir.
Ses rêves en pleine lumière
Font s'évaporer les soleils
Me font rire, pleurer et rire,
Parler sans avoir rien à dire.
Paul Eluard
...............................................................................................................................
Lettre à Mme Lindsay
Je t'aime, je t'adore, je n'ai d'autre pensée que toi au monde.
Benjamin Constant
....................................................................................................................................
L'intrigue et l'amour
J'existe par toi seule, ta vie est la mienne.
....................................................................................................................................
L'intrigue et l'amour
J'existe par toi seule, ta vie est la mienne.
Alexandre de La Ville de Mirmont
.....................................................................................................................................
Derniers poèmes
Je ne veux pour flambeaux que tes yeux.
William Butler Yeats
....................................................................................................................................
La Esmeralda
Ta bouche, c'est le ciel même : mon âme veut s'y poser.
Victor Hugo
.....................................................................................................................................
Le chemin le plus court
Je t'embrasse comme je t'aime.
Alphonse Karr
......................................................................................................................................
À une femme
Si j'étais roi, je donnerais l'empire pour un baiser de toi !
Victor Hugo ( Les feuilles d'automne)
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
Derniers poèmes
Je ne veux pour flambeaux que tes yeux.
William Butler Yeats
....................................................................................................................................
La Esmeralda
Ta bouche, c'est le ciel même : mon âme veut s'y poser.
Victor Hugo
.....................................................................................................................................
Le chemin le plus court
Je t'embrasse comme je t'aime.
Alphonse Karr
......................................................................................................................................
À une femme
Si j'étais roi, je donnerais l'empire pour un baiser de toi !
Victor Hugo ( Les feuilles d'automne)
.....................................................................................................................................
Puisque j'ai mis ma lèvre
J'ai dans l'âme une fleur que nul ne peut cueillir !
Victor Hugo (Les chants du crépuscule)
......................................................................................................................................
Les yeux baissés
J'aime tes yeux et ton sourire ; j'aime tes lèvres.
Tahar Ben Jelloun
.....................................................................................................................................
L'intrigue et l'amour
Je puise dans tes yeux le bonheur et la vie ; toute mon existence à la tienne est unie.
Alexandre de La Ville de Mirmont
---------------------------------------------------------------------------------------------
L'amour des jeunes gens en vérité n'est pas dans leur coeur mais plutôt dans leurs yeux.
William Shakespeare
-----------------------------------------------------------------------------------------------------
L'amour est un «je-ne-sais-quoi» qui vient de «je-ne-sais-où» et qui finit «je-ne-sais-comment».
Madeleine de Scudéry
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Je ne dirai pas les raisons
Je ne dirai pas les raisons que tu as de m'aimer. Car tu n'en as point. La raison d'aimer, c'est l'amour.
Antoine de Saint-Exupéry
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'amour a un caractère si particulier qu'on ne peut le cacher où il est, ni le feindre où il n'est pas.
Madeleine de Souvré, marquise de Sablé
–--------------------------------------------------------------------------------
Un seul amour, ce n'est pas assez. Deux amours, c'est trop.
Robert Sabatier (Le livre de la déraison souriante)
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Baiser de la bouche et des lèvres - Où notre amour vient se poser,
- Plein de délices et de fièvres, - Ah! j'ai soif, j'ai soif d'un baiser!
Gérard de Nerval
---------------------------------------------------------------------------------------------
L'amour a besoin des yeux, comme la pensée a besoin de la mémoire.
Suzanne Curchod de Nasse, dite Madame Necker
------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'amour est tout, - l'amour, est la vie au soleil. - Amour est le grand point, qu'importe la maîtresse? - Qu'importe le flacon pourvu qu'on ait l'ivresse!
Alfred de Musset
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Mais la beauté de l'amour, c'est l'interpénétration de la vérité de l'autre en soi, de celle de soi en l'autre, c'est de trouver sa vérité à travers l'altérité.
Edgar Morin
---------------------------------------------------------------------------------------------------------
Le sens de l'amour et le sens de la vie, c'est le sens de la qualité suprême de la vie. Amour et poésie, quand ils sont conçus comme fins et moyens du vivre, donnent plénitude de sens au «vivre pour vivre».
Edgar Morin
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'amour est poésie. Un amour naissant inonde le monde de poésie, un amour qui dure irrigue de poésie la vie quotidienne, la fin d'un amour nous rejette dans la prose.
Edgar Morin
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
En amour, être français, c'est la moitié du chemin.
Paul Morand
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'amitié chez la femme est voisine de l'amour.
Thomas Moore
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Pierre et Jean
Le baiser frappe comme la foudre, l'amour passe comme un orage, puis la vie, de nouveau, se calme comme le ciel, et recommence ainsi qu'avant.
Guy de Maupassant
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Contes et Nouvelles
L'amour libre, la seule chose gaie et bonne au monde.
Je te dis,moi, que le mariage est une chose nécessaire pour que la societé vive, mais qu'il n'est pas dans la nature de notre race (...) il n'y a qu'une chose bonne dans la vie, c'est l'amour.
Guy de Maupassant
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Seuls l'amour et l'art rendent l'existence tolérable.
William Somerset Maugham ........................................................................................................................
Robert Sabatier (Le livre de la déraison souriante)
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Baiser de la bouche et des lèvres - Où notre amour vient se poser,
- Plein de délices et de fièvres, - Ah! j'ai soif, j'ai soif d'un baiser!
Gérard de Nerval
---------------------------------------------------------------------------------------------
L'amour a besoin des yeux, comme la pensée a besoin de la mémoire.
Suzanne Curchod de Nasse, dite Madame Necker
------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'amour est tout, - l'amour, est la vie au soleil. - Amour est le grand point, qu'importe la maîtresse? - Qu'importe le flacon pourvu qu'on ait l'ivresse!
Alfred de Musset
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Mais la beauté de l'amour, c'est l'interpénétration de la vérité de l'autre en soi, de celle de soi en l'autre, c'est de trouver sa vérité à travers l'altérité.
Edgar Morin
---------------------------------------------------------------------------------------------------------
Le sens de l'amour et le sens de la vie, c'est le sens de la qualité suprême de la vie. Amour et poésie, quand ils sont conçus comme fins et moyens du vivre, donnent plénitude de sens au «vivre pour vivre».
Edgar Morin
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'amour est poésie. Un amour naissant inonde le monde de poésie, un amour qui dure irrigue de poésie la vie quotidienne, la fin d'un amour nous rejette dans la prose.
Edgar Morin
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
En amour, être français, c'est la moitié du chemin.
Paul Morand
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'amitié chez la femme est voisine de l'amour.
Thomas Moore
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Pierre et Jean
Le baiser frappe comme la foudre, l'amour passe comme un orage, puis la vie, de nouveau, se calme comme le ciel, et recommence ainsi qu'avant.
Guy de Maupassant
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Contes et Nouvelles
L'amour libre, la seule chose gaie et bonne au monde.
Je te dis,moi, que le mariage est une chose nécessaire pour que la societé vive, mais qu'il n'est pas dans la nature de notre race (...) il n'y a qu'une chose bonne dans la vie, c'est l'amour.
Guy de Maupassant
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Seuls l'amour et l'art rendent l'existence tolérable.
William Somerset Maugham ........................................................................................................................
Nous dormirons ensemble
Mon amour ce qui fut sera
Le ciel est sur nous comme un drap
J'ai refermé sur toi mes bras
Et tant je t'aime que j'en tremble
Aussi longtemps que tu voudras
Nous dormirons ensemble.
Louis Aragon
----------------------------------------------------------------------------------------------------
Amor eterno
Podrá nublarse el sol eternamente;
Podrá secarse en un instante el mar;
Podrá romperse el eje de la tierra
Como un débil cristal.
¡todo sucederá! Podrá la muerte
Cubrirme con su fúnebre crespón;
Pero jamás en mí podrá apagarse
La llama de tu amor.
Gustavo Adolfo Bécquer
..................................................................................................................
Mon amour ce qui fut sera
Le ciel est sur nous comme un drap
J'ai refermé sur toi mes bras
Et tant je t'aime que j'en tremble
Aussi longtemps que tu voudras
Nous dormirons ensemble.
Louis Aragon
----------------------------------------------------------------------------------------------------
Amor eterno
Podrá nublarse el sol eternamente;
Podrá secarse en un instante el mar;
Podrá romperse el eje de la tierra
Como un débil cristal.
¡todo sucederá! Podrá la muerte
Cubrirme con su fúnebre crespón;
Pero jamás en mí podrá apagarse
La llama de tu amor.
Gustavo Adolfo Bécquer
..................................................................................................................
Rima número 44
Como en un libro abierto
leo de tus pupilas en el fondo.
¿A qué fingir el labio
risas que se desmienten con los ojos?
¡Llora! No te avergüences
de confesar que me quisiste un poco.
¡Llora! Nadie nos mira.
Ya ves; yo soy un hombre... y también lloro.
Gustavo Adolfo Bécquer
Como en un libro abierto
leo de tus pupilas en el fondo.
¿A qué fingir el labio
risas que se desmienten con los ojos?
¡Llora! No te avergüences
de confesar que me quisiste un poco.
¡Llora! Nadie nos mira.
Ya ves; yo soy un hombre... y también lloro.
Gustavo Adolfo Bécquer
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
Jamais homme n'a aimé comme je t'aime.
je suis perdu, vois-tu,
Je suis noyé,
inondé d'amour;
Je ne sais plus si je vis,
si je mange,
si je respire,
si je parle;
Je sais que je t'aime.
Alfred de Musset (poème lettre d'amour à George Sand)
............................................................................................................................
Je respire où tu palpites
Que ferai-je, seul, farouche,
Sans toi, du jour et des cieux,
De mes baisers sans ta bouche,
Et de mes pleurs sans tes yeux !
Victor Hugo Les contemplations
-----------------------------------------------------------------------------------------------------
Abri
Dans le creux de ta paume
Où ma main se blottit
Je retrouve mon abri
Doux et calme. Comme un baume.
Esther Granek, Ballades et réflexions à ma façon, 1978
---------------------------------------------------------------------------------------------------------
À vos beaux yeux
Vous avez un regard singulier et charmant ;
Comme la lune au fond du lac qui la reflète,
Votre prunelle, où brille une humide paillette,
Au coin de vos doux yeux roule languissamment ;
Ils semblent avoir pris ses feux au diamant ;
Ils sont de plus belle eau qu’une perle parfaite,
Et vos grands cils émus, de leur aile inquiète,
Ne voilent qu’à demi leur vif rayonnement.
Théophile Gautier (La comédie de la mort.)
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Air vif
L’été l’hiver je t’ai vue
Dans ma maison je t’ai vue
Entre mes bras je t’ai vue
Dans mes rêves je t’ai vue
Je ne te quitterai plus.
Paul Eluard
................................................................................................................................
À mon ami
Il n’est qu’un bonheur sur la terre,
Celui d’aimer et d’être aimé.
Felix Arvers
............................................................................................................................
À une dame créole
Si vous alliez, Madame, au vrai pays de gloire,
Sur les bords de la Seine ou de la verte Loire,
Belle digne d’orner les antiques manoirs,
Vous feriez, à l’abri des ombreuses retraites
Germer mille sonnets dans le coeur des poètes,
Que vos grands yeux rendraient plus soumis que vos noirs.
Charles Baudelaire
---------------------------------------------------------------------------------------------------------
À Uranie
Vous, Uranie, idole de mon cœur,
Vous que les dieux pour la gloire ont fait naître,
Vous qui vivez pour faire mon bonheur.
Voltaire, Épîtres, stances et odes
Jamais homme n'a aimé comme je t'aime.
je suis perdu, vois-tu,
Je suis noyé,
inondé d'amour;
Je ne sais plus si je vis,
si je mange,
si je respire,
si je parle;
Je sais que je t'aime.
Alfred de Musset (poème lettre d'amour à George Sand)
............................................................................................................................
Je respire où tu palpites
Que ferai-je, seul, farouche,
Sans toi, du jour et des cieux,
De mes baisers sans ta bouche,
Et de mes pleurs sans tes yeux !
Victor Hugo Les contemplations
-----------------------------------------------------------------------------------------------------
Abri
Dans le creux de ta paume
Où ma main se blottit
Je retrouve mon abri
Doux et calme. Comme un baume.
Esther Granek, Ballades et réflexions à ma façon, 1978
---------------------------------------------------------------------------------------------------------
À vos beaux yeux
Vous avez un regard singulier et charmant ;
Comme la lune au fond du lac qui la reflète,
Votre prunelle, où brille une humide paillette,
Au coin de vos doux yeux roule languissamment ;
Ils semblent avoir pris ses feux au diamant ;
Ils sont de plus belle eau qu’une perle parfaite,
Et vos grands cils émus, de leur aile inquiète,
Ne voilent qu’à demi leur vif rayonnement.
Théophile Gautier (La comédie de la mort.)
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Air vif
L’été l’hiver je t’ai vue
Dans ma maison je t’ai vue
Entre mes bras je t’ai vue
Dans mes rêves je t’ai vue
Je ne te quitterai plus.
Paul Eluard
................................................................................................................................
À mon ami
Il n’est qu’un bonheur sur la terre,
Celui d’aimer et d’être aimé.
Felix Arvers
............................................................................................................................
À une dame créole
Si vous alliez, Madame, au vrai pays de gloire,
Sur les bords de la Seine ou de la verte Loire,
Belle digne d’orner les antiques manoirs,
Vous feriez, à l’abri des ombreuses retraites
Germer mille sonnets dans le coeur des poètes,
Que vos grands yeux rendraient plus soumis que vos noirs.
Charles Baudelaire
---------------------------------------------------------------------------------------------------------
À Uranie
Vous, Uranie, idole de mon cœur,
Vous que les dieux pour la gloire ont fait naître,
Vous qui vivez pour faire mon bonheur.
Voltaire, Épîtres, stances et odes
..................................................................................................................................
Avril
Lorsqu’un homme n’a pas d’amour,
Rien du printemps ne l’intéresse ;
Il voit même sans allégresse,
Hirondelles, votre retour ;
François Coppée, Les mois
.....................................................................................................................................
Le Chariot d’or
Je t’aime ingénument. Je t’aime pour te voir.
Ta voix me sonne au coeur comme un chant dans le soir.
Albert Samain,
.....................................................................................................................................
Certitude
Si je te quitte nous nous souviendrons
En te quittant nous nous retrouverons.
Paul Eluard
Avril
Lorsqu’un homme n’a pas d’amour,
Rien du printemps ne l’intéresse ;
Il voit même sans allégresse,
Hirondelles, votre retour ;
François Coppée, Les mois
.....................................................................................................................................
Le Chariot d’or
Je t’aime ingénument. Je t’aime pour te voir.
Ta voix me sonne au coeur comme un chant dans le soir.
Albert Samain,
.....................................................................................................................................
Certitude
Si je te quitte nous nous souviendrons
En te quittant nous nous retrouverons.
Paul Eluard
....................................................................................................................................
Chanson
On dit qu’un souvenir s’émousse,
Mais comment oublier jamais
Que ta voix se faisait très douce
Pour me dire que tu m’aimais?
Renée Vivien, Études et préludes
.....................................................................................................................................
De cet amour ardent...
Dans mon miroir
Défraîchi
Je me souris encore
Je reste émerveillée
Rien n’y fait
L’amour s’est implanté
Une fois
Pour toutes.
De cet amour ardent je reste émerveillée.
Andrée Chedid
....................................................................................................................................
Espérance
C’est là ce qui remplit un cœur fort amoureux :
Le mien le sent pour vous ; le vôtre en est capable.
Hélas ! si vous vouliez, que je serais heureux !
Pierre Corneille, Poésies diverses
......................................................................................................................................................................
Cuerpo de mujer, blancas colinas, muslos blancos,
te pareces al mundo en tu actitud de entrega.
Mi cuerpo de labriego salvaje te socava
y hace saltar el hijo del fondo de la tierra.
Fui solo como un túnel. De mí huían los pájaros
y en mí la noche entraba su invasión poderosa.
Para sobrevivirme te forjé como un arma,
como una flecha en mi arco, como una piedra en mi honda.
Pero cae la hora de la venganza, y te amo.
Cuerpo de piel, de musgo, de leche ávida y firme.
Ah los vasos del pecho! Ah los ojos de ausencia!
Ah las rosas del pubis! Ah tu voz lenta y triste!
Cuerpo de mujer mía, persistiré en tu gracia.
Mi sed, mi ansia sin límite, mi camino indeciso!
Oscuros cauces donde la sed eterna sigue,
y la fatiga sigue, y el dolor infinito.
Pablo Neruda
....................................................................................................................
Una lagrima rodará por tu mejilla,
y será el momento de la despedida,
porque un beso en tu mejilla,
dira adiós vida mia.
Tú dices, que nada se interpondrá entre tú y yo,
pero tu miedo de seguir adelante es lo que nos separa hoy,
decides no enfrentarlo y simplemente huir,
y no decir que tu amor es para mí.
Pues bien digamos adiós y buena suerte,
porque la vida tiene que seguir,
aunque uno de los dos, termine por desistir,
que lo que mata es el hecho de no decir...
Eres lo que quiero para mi...
Pablo Colín.........................................................................................................................
Noche Del Amor Insomne
Noche arriba los dos con luna llena,
yo me puse a llorar y tú reías.
Tu desdén era un dios, las quejas mías
momentos y palomas en cadena.
Noche abajo los dos. Cristal de pena,
llorabas tú por hondas lejanías.
Mi dolor era un grupo de agonías
sobre tu débil corazón de arena.
La aurora nos unió sobre la cama,
las bocas puestas sobre el chorro helado
de una sangre sin fin que se derrama.
Y el sol entró por el balcón cerrado
y el coral de la vida abrió su rama
sobre mi corazón amortajado.
Autor: Federico García Lorca
Noche arriba los dos con luna llena,
yo me puse a llorar y tú reías.
Tu desdén era un dios, las quejas mías
momentos y palomas en cadena.
Noche abajo los dos. Cristal de pena,
llorabas tú por hondas lejanías.
Mi dolor era un grupo de agonías
sobre tu débil corazón de arena.
La aurora nos unió sobre la cama,
las bocas puestas sobre el chorro helado
de una sangre sin fin que se derrama.
Y el sol entró por el balcón cerrado
y el coral de la vida abrió su rama
sobre mi corazón amortajado.
Autor: Federico García Lorca
.............................................................................................................................
Durmiendo, soñaba contigo,
desperté y seguí soñando,
imaginé que existías,
sentí que te quería
pensé que te amaba
y volví a soñar porque me querías.
Autor: anónimo
........................................................................................................................
DÓNA'M LA MÀ
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat- Papasseit(L'irradiador del port i les gavines)
..............................................................................
Llibre de les meravelles
ELS AMANTS
La carn vol carn (Ausiàs March)
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
DÓNA'M LA MÀ
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat- Papasseit(L'irradiador del port i les gavines)
..............................................................................
Llibre de les meravelles
ELS AMANTS La carn vol carn (Ausiàs March)
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
l nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.
Vicent Andrés Estellés
......................................................................................................................
Ací teniu una presentació Prezi elaborada per alumnes de primer de batxiller sobre parelles de científics.
.......................................................................................................................
I, PER ÚLTIM, ELS ALUMNES DE 4t DE PDC HAN ESTAT ESTUDIANT ALGUNES DE LES HISTÒRIES D'AMOR DE LA LITERATURA UNIVERSAL. Het aquí uns exemples:
Hamlet y Ofelia
Hamlet es una de las obras de madurez de William Shakespeare, Ofelia, quien había tenido una relación afectiva y amorosa con Hamlet en tiempos anteriores, es obligada por su padre y por su hermano a que termine con dicha relación por unos chismes. Hamlet reacciona con furia, enloquecido, diciéndole que se vaya a un convento. Más adelante, en una discusión con su madre, Hamlet mata accidentalmente a Polonio, quien estaba oculto detrás de un tapiz. En un arrebato de ira, el príncipe había pensado que quien estaba oculto era el rey Claudio. Entonces, aparece un espectro y habla con Hamlet, pero la reina no lo puede ver ni escuchar. Entonces,Ofelia, con su salud mental seriamente afectada por el asesinato de su padre, muere ahogada en un río.
......................................................................................................................
Amor i ciència
L'amor que representa sant Valentí també està present en la ciència, i de fet moltes parelles de científics han marcat la nostra història recent amb grans descobriments que han estat mereixedors de premis Nobel.Ací teniu una presentació Prezi elaborada per alumnes de primer de batxiller sobre parelles de científics.
.......................................................................................................................
I, PER ÚLTIM, ELS ALUMNES DE 4t DE PDC HAN ESTAT ESTUDIANT ALGUNES DE LES HISTÒRIES D'AMOR DE LA LITERATURA UNIVERSAL. Het aquí uns exemples:
Hamlet y Ofelia
Hamlet es una de las obras de madurez de William Shakespeare, Ofelia, quien había tenido una relación afectiva y amorosa con Hamlet en tiempos anteriores, es obligada por su padre y por su hermano a que termine con dicha relación por unos chismes. Hamlet reacciona con furia, enloquecido, diciéndole que se vaya a un convento. Más adelante, en una discusión con su madre, Hamlet mata accidentalmente a Polonio, quien estaba oculto detrás de un tapiz. En un arrebato de ira, el príncipe había pensado que quien estaba oculto era el rey Claudio. Entonces, aparece un espectro y habla con Hamlet, pero la reina no lo puede ver ni escuchar. Entonces,Ofelia, con su salud mental seriamente afectada por el asesinato de su padre, muere ahogada en un río.
Se publico en el año 1603 y su autor es William Shakespeare.
Penélope es la esposa del personaje principal, el rey de Ítaca, Ulises. Ella espera durante veinte años el regreso de su marido de la Guerra de Troya. Por esta razón se le considera un símbolo de la fidelidad conyugal hasta el día de hoy.
Mientras su esposo está fuera, Penélope es pretendida por múltiples hombres. Para mantener su castidad ante la ausencia de su marido, ésta idea un gran plan. Les dice a los pretendientes que aceptará la desaparición de Odiseo, con la consecuente promesa de un nuevo enlace, cuando termine de tejer un sudario, para cuando falleciese el ex rey Leartes, en el que estaba trabajando. Para mantener el mayor tiempo posible este tejido en elaboración, procura deshacer por la noche lo que creó durante el día, y de esta forma soporta los veinte años. Justo cuando Odiseo llega a casa, Penélope termina la labor, Odiseo mata a los pretendientes y permanece con ella.
Mientras su esposo está fuera, Penélope es pretendida por múltiples hombres. Para mantener su castidad ante la ausencia de su marido, ésta idea un gran plan. Les dice a los pretendientes que aceptará la desaparición de Odiseo, con la consecuente promesa de un nuevo enlace, cuando termine de tejer un sudario, para cuando falleciese el ex rey Leartes, en el que estaba trabajando. Para mantener el mayor tiempo posible este tejido en elaboración, procura deshacer por la noche lo que creó durante el día, y de esta forma soporta los veinte años. Justo cuando Odiseo llega a casa, Penélope termina la labor, Odiseo mata a los pretendientes y permanece con ella.
Autor: Fernando de rojas. Año de publicación: ca. 1500
Calisto, un joven de clase alta, conoció en una huerta a una joven bastante hermosa llamada Melibea, y se enamora de ella. Un día, vuelve a encontrársela en la ciudad, cerca de la iglesia, y le expresa sus sentimientos pero ella lo rechaza.
Calisto, triste y decepcionado, llega a su casa y le cuenta sus penas sobre el amor de Melibea a su criado Sempronio. Éste le propone que utilice a la vieja Celestina como intermediaria, para que Melibea no fuera tan arisca.
Celestina logra entrar en la mansión de Melibea y consigue que la joven corresponda a Calisto. Sempronio y Pármeno, dos de los criados de Calisto, de acuerdo con Celestina, desean explotar la pasión de su amo, que había ofrecido a la vieja una cadena de oro si lograba sus propósitos.
Los criados reclamaron su parte a la vieja, pero ésta se niega y finalmente la matan y huyen. Aunque más tarde la justicia los mata.
El autor de esta novela se llama León Tolstoi.
Sobre la decadencia del imperio, que Tolstoi ya intuye irreversible, Ana, ya sea en las sombras de su gabinete o en la infinitud de los campos, se recorta como un fulgor constante. De este modo, el realismo se rodea de la evanescencia de un sueño que el amanecer, aunque lejano, ya comienza a desgarrar.
En esta gran novela se narra el desarrollo de dos amores que se desenvuelven en paralelo. Ana Karenina, mujer de la alta sociedad enamorada del joven oficial Vronski, abandona a su esposo y a su hijo para seguir a su amante. El romance clandestino tiene un final trágico.
A la vez que se nos hace la crónica de estos amores desgraciados, la novela nos ofrece, en contrapunto, la apacible historia de amor de la hermana de Ana que se casa con un noble terrateniente para vivir dichosos en el campo.
En Ana Karenina, la fuerza y la riqueza de las descripciones, la pintura inimitable de los caracteres, la penetración psicológica, y más que nada la alta lección moral que se desprende de ella, forman un conjunto de tanta belleza y grandiosidad, que con razón se ha dicho que es una de las novelas más grandes y una de las obras más acabadas que nos ha dejado el genio del hombre.
