Una vegada més, aprofitant la festa de Sant Valentí, a classe de valencià hem treballat el text de Joan Fuster que tracta sobre l'amor (Diccionari per a ociosos. 1964). El coneixeu? No és un text fàcil però paga la pena perquè fa un repàs de les grans històries d'amor de la literatura universal i ens hi fa reflexionar.
El concepte d'AMOR: ha significat sempre el mateix o ha canviat alhora que ha anat canviant la societat? En quina mesura hi ha influït la literatura? Tindria cabuda, hui en dia, un amor a l'estil de Dante i Beatrice, Petrarca i Laura, d'Otel.lo i Desdèmona, d'Anna Karenina i el Comte Vronsky , d'Armand Duval i Margarita Gautier o de Werther? Què en penseu?
Aquests són algunes de les reflexions dels alumnes de 2n de batxillerat:
L'AMOR- J. A. G. F
Per a Joan Fuster, van ser els trobadors qui van crear el concepte de l'amor sota la forma de l'Amor Cortés i que es va quedar a la nostra cultura gràcies a la influència de la literatura. Un amor, que, per a l'escriptor, només ha existit dins d'aquesta, perquè per a ell , l'amor no és la convivència, ni l'afecte, ni tampoc la sensualitat. L'evolució de la societat provoca que el concepte canvie.
Potser l'amor que descriu Fuster, l'amor idealitzat, perfecte, aquell que feia morir els amants per l'absència, existisca, però, sincerament, no ho crec. L'amor no és perfecte; té mil formes diferents, tantes com persones som a la Terra.
El primer que ens ha de quedar clar és que l'amor és estimar. Un sentiment d'afecte mutu en què les dues parts donen i comparteixen, una doble implicació en la qual, si ú no vol, caldrà deixar-lo marxar. Un sentiment profund.
D'altra banda, l'amor no és únicament cosa de persones; es pot estimar allò que et fa feliç. O siga, per a mi, no és cosa de ficció ni de trobadors, és cosa del nostre dia a dia i, pot estar present en quelcom tan simple com un grapat de fulles groguenques.
L'AMOR- N. C
L'amor ha sigut i és el sentiment que mou el món i que el fa un poc més bonic. Coincidisc amb Fuster en què fa molt de temps que existeix però no estic d'acord amb el fet que abans de l'època dels trobadors no hi fóra. Pense que fins i tot fa milers d'anys , l'ésser humà experimentà amor cap a les altres persones . Potser no usaren eixe nom, però estic convençuda que eixe sentiment existia ja que és quelcom natural.
En canvi, sí que hi estic d'acord amb l'autor que l'amor ha sigut conegut com quelcom apassionat i enigmàtic, i, s'ha escampat, gràcies a la influència de la literatura .
Per a mi, l'amor, no té per què ser només a una parella. Pot ser amor a la família, al treball, als amics, a la vida, en general.
L'AMOR- A.B.P
L'amor és difícil d'explicar ja que cada persona el sent d'una manera i depenent de moltes coses perquè pot ser una alteració bioquímica, o la seguretat de tenir una persona que t'ajuda en tot moment, o les coses que ens fan sentir vius, o també, la barreja de desig, admiració, estima...
