Aprofitant que el 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona Treballadora m'agradaria recomanar-vos el llibre de Rosa Montero, La rídícula idea de no volver a verte, un dels més venuts de 2013.
L'escriptora es basa en el meravellós diari que Marie Curie començà a redactar arran de la mort del marit. Rosa Montero, identificada plenament amb la científica pel fet d'haver patit també la pèrdua prematura i sobtada del seu company, conta les impressions i emocions provocades per la història d'aquesta dona fascinant que va fer front a l'època en què li tocà viure.
I, perquè veieu com és d'adient parlar de Marie Curie en la data que commemorem, us explicaré un poc de la seua vida: una polonesa que fou capaç de guanyar dos premis Nobel, un de Física en 1903, junt amb el marit, Pierre Curie, i, un altre de Química, en 1911, en solitari. De fet, en tota la història dels Nobel sols hi ha hagut altres tres persones que obtingueren dos guardons.
A més a més, Marie descobrí i amidà la radiactivitat (desgràciadament popular pel seu ús en el tractament contra els tumors). Seu és també el descobriment del poloni ( el primer que va trobar i que va batejar amb el nom del seu pais) i del radi, dos elements molt més actius que l'urani.
.
La magnitud professional de Madame Curie fou una absoluta raresa en una època en què a les dones no els estava permés quasi res. De fet, actualment continuen sent relativament escasses les científiques, i per descomptat, encara se'ls escatimen els guardons. Des del començament dels Nobel fins a l'any 2011, per exemple, s'han emportat el premi 786 homes per sols 44 dones, i a més, la immensa majoria d'elles foren de la Pau i de Literatura. Només hi ha quatre premiades en Química i dos en Física. Per no parlar dels casos en què, simplement els robaren el Nobel, com va passar amb Lise Meitner (1878-1968), qui va participar substancialment en el descobriment de la fisió nuclear ( era jueva i eren temps nazis, però això és una altra història).
Tornant a Marie Curie, no sols fou la primera dona a rebre un premi Nobel i l'única a rebre'n dos, sinó també la primera a llicenciar-se en Ciències en la Sorbona, la primera a doctorar-se en Ciències a França, la primera a tenir una càtedra...Una pionera absoluta. També fou la primera dona a ser soterrada per propis mèrits en el "Panteó d'Homes Il.lustres" de París.
Com aconseguí tot açò aquesta polonesa sense recolzament i sense diners? Si vols conèixer la lluita exemplar d'una dona en una societat en què les funcions intel·lectuals i les responsabilitats públiques estaven reservades als homes...hauràs de llegir el llibre! Acosta't a la nostra biblioteca!
PGG
PGG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada