MICRORELATS SELECCIONATS

Ací teniu els relats seleccionats  per a la VI  edició del Concurs de Microrelats de Terror de l'IES Miralcamp. Esperem que us agraden. En breu, iniciarem les votacions i podrem conèixer els/les  guanyadors/es. Seguirem informant!

CATEGORIA A-BATXILLERAT

« BYE»

La meua neboda de dos anys és una xiqueta molt bona i educada. És molt activa i no es cansa mai de jugar.
Totes les persones que viuen al mateix carrer la coneixen , ja que meneja la mà i els diu «BYE» a tots, tant si els coneix com si no. Fou divertit fins un dia en què vam anar al cementiri a portar flors a la iaia i ella no parà de menejar la mà, malgrat que nosaltres dos érem els únics que hi estàvem.

 

PENSAMENTS

De sobte, em vaig despertar. Eren les tres de la matinada i plovia fora. Vaig alçar-me, decidit a anar al bany.  La xicoteta pereta va il·luminar tènuement les rajoles de les parets i la llum va projectar el meu rostre a l'espill. Em vaig quedar paralitzat mentre la por inhibia cada nervi del meu cos. Reflectida a l'espill, acompanyant el meu rostre , hi havia una bèstia. Però curiosament, va començar a atacar-se a ella mateixa . S'estrenyia el cap amb les mans tot clavant les ungles a la pell mentre la sang recorria la seua cara i relliscava fins els ulls, on queia gota a gota, com si foren llàgrimes. De sobte, em vaig adonar que monstre i jo, persona, érem el mateix ésser.

A l'espill no hi havia reflectida cap bèstia. A l'espill hi havia reflectits pensaments, els pensaments més obscurs que ningú pot tenir.

 

QUI ANAVA A DIR-ME...

AAAAAAAAAH!

L'obscuritat, malsons, fantasmes, homes llop, vampirs, bruixes, trons, rellamps, les serps, aranyes, sobretot verinoses, la mort.

De veres penseu que aquestes coses fan por? Esteu molt equivocats.

Jo conec una por, un terror m'atreveria a dir, que ningú, i si dic, ningú, és ningú, podria entendre si no ho ha passat mai, és pitjor que una fòbia.... Us assegure que un malson al seu costat no és comparable, d'un malson despertes, però açò és la pura realitat, ni amb mil encanteris es pot desfer, no pots fer-lo morir ni amb estaques, ni amb plata i encara menys tirant-li aigua al damunt.

Sé que no us podeu imaginar quina imatge terrorífica està creant la meua ment i de veres que em costa fins i tot pronunciar-ho, sols de pensar-ho tremole, però és que....

Qui anava a dir-me que un examen de matemàtiques podia causar tanta por! 

CATEGORIA B- 3r/ 4t d'ESO

UN VELL AMIC

Era una nit fosca i plujosa. Tornava cap a casa de l'acte de graduació de 4t d'ESO quan, de sobte, vaig trobar-me un amic que no parava de balbucir. Deia alguna cosa pareguda al fet que hi havia un fantasma al carrer on jo vivia. Com que ell havia begut molt, no li vaig fer cas. Se'n va anar, i jo vaig continuar el meu camí. Només entrar al meu carrer, van apagar-se tots els fanals. Una vegada a dins de casa, els vidres de les finestres es van trencar. Tot i així, arribava a la meua habitació amb la tranquil·litat  que ningú podia fer-me mal. No obstant això, ell ja hi era dins. Notava la seua presència, tot el cos se'm va eriçar. De cop, notava que em fallava la respiració, vaig caure a terra, i en veure-li la cara, em va dir: no te'n recordes de mi, amic meu? En aquell mateix instant vaig morir. 

 

L'ESGLÉSIA

Una nit com qualsevol altra, vaig anar a la festa d'aniversari d'un amic meu. De camí,  vaig veure una església oberta. Per curiositat, vaig entrar-hi i estaven tots resant. Vaig aproximar-me i vaig veure un home lligat a l'altar. De sobte, li van tallar un braç i van dir: « aquesta es la teua penitència», jo tot espantat vaig amagar-me en un confessionari. Acte seguit van cremar el cos de l'home encara conscient. Els crits eren aterridors, la pudor que era casi insuportable. Quan ja no s'escoltava soroll vaig obrir la porta i me'ls vaig trobar a tots davant de mi. M'havien descobert, vaig córrer el més ràpid que vaig poder, però em van agafar. Em van traure fora i quan ja pensava que em soltarien van pujar-me a una creu i em van clavar claus a les mans i als peus. Acte seguit, van tallar-me els dits. Tots miraven amb desig i satisfacció com em dessagnava i moria. 

CATEGORIA C- 1r/ 2n ESO

NO PARES

Una nit tornàvem el meu amic Carlos i jo amb moto per un camí de corbes per on passen pocs vehicles. Abans d' arribar a una corba vam vore un xic que volia que paràrem. Li vaig dir a Carlos que l'ajudàrem però ell em va dir que no parara. A mi em va sorprendre i vaig insistir, podria estar perdut o alguna cosa pitjor però ell insistia que era important que no parara. Jo no entenia res però ell sols deia: « No pares, per favor, fes-me cas». No sé per què però li vaig fer cas.

Quam vam passar la corba li vaig preguntar per què no havia volgut que paràrem a ajudar-li i ell em va contestar: « Perque eixe xic és el meu germà, que es va matar ací l'any passat».

 

PERDUTS A LA MUNTANYA

Hi havia tres joves alpinistes que van anar d'expedició a una muntanya. Un d'ells era un alemany de llargs cabells, un altre era africà i molt moré i un altre era tailandès i molt pàl·lid. Al cap d'uns quants dies encara no havien tornat. Aleshores, els del campament base van decidir cridar a un equip de rescat. Quan l'equip va arribar, van trobar els cossos, però estaven horriblement mutilats. A l'alemany li faltava el cap. A continuació van trobar l'africà sense extremitats i al talilandés sense tronc. De sobte es va escoltar un soroll entre els arbres. Un quart membre va fer la seva aparició, nu, amb el seu cos pàl·lid, agitant els seus braços morens. La seva mirada ferotge amenaçava l'equip mentre els seus llargas cabells onejaven en el vent gelat.