RELATS SELECCIONATS IX CONCURS DE MICRORELATS DE TERROR IES MIRALCAMP!

Hola amics i amigues de l'IES Miralcamp! Us presentem els microrelats seleccionats per al IX Concurs de Microrelats de Terror, classificats per categories. La setmana que ve es realitzaran les votacions i prompte donarem a conèixer els guanyadors d'aquesta edició.

Feu-ne un cop d'ull. Sembla que està tot inventat en la literatura de terror però, de vegades, el nostre alumnat ens sorprén.  Esperem que us agraden!

 

 

 

 

 CATEGORIA: BATXILLERAT

1-UN DIA DE HALLOWEEN

Trenta-ú d’octubre de 1998. Estava a casa a les huit i mitja de la vesprada. Volia preparar-me un got de llet amb galetes. Vaig tancar el llibre per fer el sopar i de sobte, uns colps estremidors retronaren per tota la casa. Algú trucava a la porta. El soroll del vent posava els cabells de punta. Vaig baixar les escales lentament mentre els colps a la porta no paraven. Una sensació de por recorria el meu cos, i em deia a mi mateixa que no baixara més. No podia parar. Vaig arribar a la porta, no sabia qui era a l'altre costat. Vaig agafar un paraigua, vaig tancar els ulls i vaig obrir lentament. Veia, a poc a poc, el peu d'una persona, després la mà i finalment, el cos sencer. Era un xiquet de deu anys aproximadament, que em va veure espantat i de sobte, va dir: «truc o tracte?».

 

 

2-NINGÚ M’ESCOLTA

Crec que plou, però no n’estic segura. La gent no para de plorar però ningú em diu per què. Intente tranquil.litzar-los des de l’altre costat de l’habitació ja que no em deixen eixir d’on estic. Crec que la mare s’ha enfadat amb mi per no haver-me acabat el desdejuni. No sé què hi pot estar passant. Fa uns dies la mare em va acompanyar al metge ja que portava un temps malalta i no millorava de cap manera. Em van fer moltes proves i, quan em donaren els resultats, la mare no em va deixar escoltar el diagnòstic i va eixir plorant com jo mai l’havia vista. A dia de hui encara no sé què li van dir els metges. Comence a angoixar-me en aquesta habitació tan menuda, quasi no em puc menejar...Ara ho comprenc tot, no m’escolten perquè ja no hi estic, estic morta sota terra.

3-FUIG!

Si has trobat aquesta carta és perquè estàs a la mateixa casa on jo vaig estar com a estudiant, l’estiu de 2019. Et recomane que te’n vages tan ràpid com siga possible. Damunt del llit veuràs un peluix en forma d’abella. No passarà una sola nit en què no caurà al terra o començarà a fer sorolls. No passaran més de tres hores sense que els llums de l’habitació s’apaguen i s’encenguen. L’habitació estarà esgarrifosament gelada malgrat la calefacció . Les fotos de la paret del corredor canviaran de lloc cada nit i una olor de podrit s’escamparà pertot arreu perquè davall del llit està soterrada la xiqueta que, cada nit, pega patades mentre dorms, si és que pots dormir. Així que…fuig!! 

 

4- ADORMIDA 

 

És un dia com un altre, un dia més de rutina. Pràcticament ha acabat i ella se'n va a dormir. Entra a l'habitació, es posa el pijama i es gita amb el mòbil fins que s'adorm. A mitja nit es desperta, amb una estranya sensació, eixa que et diu que està passant alguna cosa. Escolta un soroll que ve del menjador mentre pensa què potser. S’obri la porta de la seva habitació, i entra. Està dins amb ella, regirant i buscant quelcom de valor per agafar. Es queda paralitzada, no es mou ni un sol
mil·límetre, decideix que la millor opció és fer-se l’adormida fins que el lladre acabe, se’n vaja. Efectivament acaba la seva feina allí, i quan ja està calmada escolta xiuxiuejant: “Ho has fet molt bé”.

 

 

5-ATERRIDA

 

Em vaig despertar amb forts sorolls retrunyint el meu cap, vaig començar a cridar des del llit, però ningú m'escoltava i vaig decidir eixir d'allí a la cerca d'algú. En
obrir la porta de l'habitació vaig escoltar esclats dins dela meua pròpia casa, d'on vaig eixir corrent, aterrida, ja que ma casa s'estava ensorrant. Vaig pensar a buscar els meus pares, però en obrir la porta no reconeixia ningú i vaig començar a cridar els seus noms, però només hi havia gent dessagnant-se, sense extremitats,
plorant i morts de terror... A la llunyania vaig escoltar la veu de ma mare i vaig començar a córrer, però només recorde tirs i esclats al mateix temps, i despertar ací, a l'hospital.
Hola, sóc Fàtima, tinc 10 anys i aquesta és la situació del meu país, Síria.

CATEGORIA: 3r i 4t ESO

 
6-LA LLUM

Era de nit, no sabria dir a quin hora, sols es veia una llum al final del llarg i obscur passadís. Jo sols tenia una llanterna en la mà, el mòbil l'havia perdut feia temps i l'estava buscant perquè no sabia on estava. Feia molt de fred i s'escoltaven passes, vaig pensar que era la meua imaginació i vaig continuar. Jo ja sabia que no era bona idea, però no podia fer un altra cosa, estava obligat a anar fins a aquella sala, on hi havia un llum encès, però, si l'hospital estava abandonat, qui l'havia encès? Vaig arribar i la porta es va tancar, el llum es va apagar i vaig vore uns ulls rojos al costat meu. En aquell instant va passar el pitjor possible, pitjor del que pots imaginar-te. Se’n va anar la llum i no havia guardat la partida!  

7-LA DONA DE L'ESCALA

Com cada matí em vaig aixecar, i me'n vaig anar a l'institut. Pensava que seria un dia avorrit, però la meua amiga em va dir que ens havien convidat a una festa d'aniversari. Hi vam anar juntes. Vam tocar a la porta i ningú ens va obrir; vam pensar que era una broma. La meua amiga va decidir marxar perquè no li feia gens de gràcia. Em vaig quedar sola. Com que ningú m'obria la porta, vaig decidir entrar jo sola, perquè la porta no estava tancada amb clau. Quan vaig entrar, vaig pujar les escales i a la fi d’aquestes hi havia una dona d'uns 30 anys que em va dir: «Porte tancada en aquesta casa tota la vida». I va seguir: «Anem-nos-en ja, els morts ens esperen». Vam haver de saltar per una finestra per eixir però ella, en caure, va morir. Mai vaig saber què va ocórrer. 

 

8-`TILÍN´

Al cap d’uns 15 minuts ja estàvem allí molt desesperats per acomiadar-nos. Hi havia un poc de boira i feia fred. Van veure les habitacions i, on dormia jo, donava a un cementeri. Vam estar tota la tarda jugant i va vindre la nit. Era una nit fosca. Van anar cada ú a les seues habitacions a descansar. Em vaig despertar sobre la una sentint una campana fent ´tilín`. D’on provenia? Vaig mirar per la finestra i seguia sentint-la. Vaig eixir i vaig anar cap al so. Em va dirigir al cementeri i em vaig adonar que hi havia taüts amb campanes i un d’ells estava sonant! Vaig llegir la làpida i vaig córrer tan de pressa com vaig poder. Ho vaig contar als meus amics. En fer-se de dia ens vam anar espantats i pensant què hauria passat amb aquella persona.

CATEGORIA: 1r i 2n d' ESO

9-EL PRESONER DE LA BOIRA

Hi havia una vegada un xic que es deia Robert. Un dia de moltíssima boira en què no es podia veure quasi res anava passejant pel bosc. Robert continuava el seu camí tan tranquil com sempre, però al final del recorregut que feia cada diumenge es va adonar que hi havia una cabanya en molt mal estat. Robert es va dirigir cap allí. Una vegada davant la casa, la boira va començar a pujar més i més fins que ja no podia ni vore’s els peus. Quan va entrar dins la casa va veure una estranya figura que surava en l’aire i que estava enganxada a terra per dues cadenes. Robert va sentir un xicotet calfred pel cos i en eixe instant va saber que seria ell el presoner de la boira fins que arribara el pròxim caminant.

 10-EL MISTERI DELS BESSONS 

Era dilluns pel matí, i Clara ja havia preparat els seus fills, Max i Leo, per anar a l'escola. De camí, Clara va rebre un missatge en el qual el seu cap de treball li demanava que anara immediatament a la feina perquè havia sortit un problema. Així que va deixar anar a Max i Leo sols la resta del camí. Segons més tard, va escoltar una forta frenada i va girar el cap. Els seus fills havien sigut atropellats. Després d'uns durs mesos per la pèrdua dels seus fills, Clara es va quedar embarassada de dos nens. Quan van néixer, Clara va començar a ser cada vegada més i més protectora amb ells. En uns dels viatges a l'escola, ella els va demanar que mai creuaren el carrer sense el seu permís, a la qual cosa ells van respondre:

-Tranquil·la mamà, ja ens van atropellar una vegada, ara anem amb més cura.

 

11-UN ESGLAI DE (QUASI) MORT.

Un dia de Halloween molt terrorífic, la gent va eixir als carrers amb unes disfresses molt cridaneres i amb una actitud molt estranya. De fet, parlaves a les persones i no contestaven. Un xiquet anomenat Àlex va eixir a gaudir i riure's una mica en el dia de Halloween. El xiquet es va trobar amb un senyor que actuava d'una manera una mica estranya, es va acostar i li va preguntar què li passava. El senyor de seguida va agafar-lo del braç molt fort i el va ficar en una furgoneta molt fosca i sinistra. L'home va encendre el llum i … “Feliç Halloween!!!”

Era el seu pare, que va voler gastar-li una xicoteta broma al seu fill.

Però la broma va acabar malament perquè Àlex es va desmaiar del gran ensurt que li havia gastat i va haver de passar la nit a l’hospital. Al final va ser el pare qui es va endur un ensurt de (quasi) mort!

 

12-TRAGÈDIA 

 
Conta la llegenda d’un poble, que hi havia una família que vivia prop del llac i en la nit de Halloween va succeir una tragèdia.

Eixa nit, la xiqueta menuda, Júlia, va sortir a veure la lluna plena i va sentir un xicotet soroll que venia del llac. Júlia es va apropar i va veure una xiqueta plorant amb un vestit blanc. Semblava un fantasma.

Júlia li va preguntar:

- Com et dius? Què et passa?

Ella no li va contestar, només la va mirar fixament.

Júlia es va espantar una mica. De sobte, la xiqueta misteriosa li va dir que se sentia molt sola i no tenia amics per a jugar. Júlia la va tranquil·litzar, va jugar amb ella i van desaparéixer en la foscor.

Els pares de Júlia van sortir a buscar-la, sentien com Júlia demanava auxili, però mai la van trobar... Es va convertir en fantasma.