dijous, 25 de novembre del 2021

25N-POR UNA EDUCACIÓN IGUALITARIA!

 


Las alumnas de 4º de ESO D Luisa Bustos y Alba Pascual comparten sus redacciones sobre lo que consideran una buena educación de padres a hijos.

Con motivo de la celebración del 25-N, en la clase de lengua y literatura castellana hemos aprovechado el estudio de la obra de teatro El sí de las niñas para hacer una reflexión en torno a los valores de la libertad y de la igualdad de género.

La obra de Leandro Fernández de Moratín fue pionera para acabar con la discriminación y desigualdad

25 N

Luisa Bustos Corredor. 4º ESO D.

25N Día internacional contra la violencia contra la Mujer, dentro de esto pienso que también hace referencia a la educación. Pienso que una buena educación es que los padres hagan ver a sus hijos que todos somos iguales, que todos tenemos los mismos derechos y que los trabajos no son de hombres o de mujeres. También que las mujeres somos libres de estar con quien queramos. Por ejemplo, en El sí de las niñas, ellas no pudieron decidir con quién casarse, ellas eran las mujeres de la casa, las que tenían que limpiar etc…
Se nos han inculcado valores que no son del todo adecuados, ya han cambiado algunos de ellos pero aun queda gente que no lo ha hecho. 

SE BIEN EDUCADO Y SERÁS LIBRE

Alba Pascual Clemente


Hoy en día, muchas personas piensan que la educación de hace 30 años era mucho mejor que la actual, pero ¿se han planteado alguna vez qué es una buena educación?
Por una parte, pienso que la educación tradicional es simplemente una forma de opresión ejercida por los padres con el fin de satisfacer egoístamente sus deseos, imponiendo una serie de obligaciones a sus hijas, privándoles de la libre elección y del propio pensamiento, y marcándoles así una serie de pautas a seguir. Un ejemplo de esto lo encontramos en El sí de las niñas, donde una madre antepone su bienestar al de su hija obligándola a casarse con un hombre al que no ama.
A mi parecer, una buena educación nunca puede tener éxito si no está basada en la libertad de religión, opinión, expresión, cultura ... que te haga crecer como persona. Una buena educación es aquella que enseña a los hijos a no juzgar a las personas y a tener una libertad con límites, pero solo de respeto no de censura. Además, considero que debe estar fundamentada en los valores de igualdad, respeto, amor y tolerancia.
En conclusión, creo que la base de una buena educación consiste, sobre todo, en respetar el derecho de libertad de los hijos, enseñándoles a hacer un buen uso de él.

dimecres, 24 de novembre del 2021

25N- CONCURS DE "TWEETS"

 Amb aquest concurs, coordinat pel departament d'Orientació i d'Igualtat, i amb l'ajut inestimable dels tutors i de les tutores, hem pretés crear consciència sobre la violència de gènere entre els/les nostres adolescents.  La violència de gènere no pot ser aliena a la vida del nostre institut perquè el nostre objectiu no és només ensenyar (transmetre coneixements) sinó  també educar en valors.










25N- POEMES CONTRA EL MALTRACTAMENT-

 

Per al 25 N, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, les professores de valencià han treballat amb alguns grups el poemari de Clara Gil Fortuño, Sobreviurem. 

Aquests són els treballs del 3r PMAR













25N-¡QUEREMOS CANCIONES SIN MACHISMO!

 

Muchas de las canciones que nos gustan tienen letras en las que la mujer aparece maltratada, considerada como un simple objeto sexual o una posesión del hombre. Es hora de que lo empecemos a cambiar, ¡fuera las letras machistas! ¡queremos otras letras



Canción original

Bienvenidos a la era FLYBOT!
Heyyy youuuuuu (FLYBOT).. Heey Kevin Roldan
You girl.. wanna meet my boy
Subele que huele a Calii y el Dandee Papi


Quiero una mujer bien bonita callada que no me diga naaa
que cuando me vaya a la noche y vuelva en la mañana
no digaa naaa
que aunque no le guste que tome se quede callada y
no diga naa
quiero una mujer que no digaa naa
naaah naaah naah naaaah naaah naaah


Ya no hables más y dame un beso
Bienvenidos a la era FLYBOT!
Llego la hora del beso
Llevamos como diez horas hablando y tu que bla bla blaaahh
Dame un beso
Llegó la hora del beso
Ya son más de las doce y tu me sigues con tu blaaaaah
(Kevin Roldan)


Ya son las dos de la mañana eehh vámonos en mi auto baby
Te paso un pico pa caerle baby
Pasemolo chevere my girl your sexy
kevin por ti no me digas nada de la madrugada la mente
dañada
Shh.. Quedate calladaa...
Nos vamos, fumamos nos despelucamos te llevo pa' casa
y después nos pillamos
Azotaa! do, tre cua ...


Quiero una mujer bien bonita callada que no me diga naa
Que cuando me vaya a la noche y vuelva en la mañana no diga naa
Que aunque no le guste que tome se quede callada y no diga naa
Quiero una mujer que no diga naa
naaah naah naah, naaah naah naah


Quiero que sepa bailar, que nunca salga sola
que nunca quiera pelear, que rompa la conzola
se que no existe pero yo oeoeo
Quiero una mujer que no diga naaa
Daleee Calii yeaah oohh!


Si tu me quieres yo te quiero puedo regalarte el mundo entero
Yo se que está joda suena a alguien golero
Pero yo no soy normal yo soy Calii dalee
Bienvenidos a la era FLYBOT!
Si tu me quieres yo te quiero puedo regalarte el mundo entero
Yo se que está joda suena igualitica a alguien golero


(Y me disculpan buenas noches) Y si tu no me dices na
te juro no te dire nah nah nah
no necesito saber donde estas ni para donde vas solo
te pido que vos no me jodas
Y si tu no me dices nah te juro no te dire nah nah nah
Bienvenidos a la era FLYBOT!
Vos podes hacer lo que quieres podes estar soltera me
llamas bebé si te da la arrechera
hahaha... ya no hables más y dame un beso
Llegó la hora del beso
Llevamos como diez horas hablando y tu que bla bla blaaah
Dame un beso
Llegó la hora del beso
Ya son más de las doce y tu me sigues con tu blaa blaa blaah


Quiero una mujer bien bonita callada y que no me diga naa
Que cuando me vaya a la noche y vuelva en la mañana no
diga naa
Que aunque no le guste que tome se quede callada y no
diga naa
Quiero una mujer que no diga naaaaa
naaah naaah naaah, naaah naaah naah


Quiero que sepa bailar, que nunca salga sola
que nunca quiera pelear, que rompa la conzola
se que no existe pero yo oeoeo
Quiero una mujer que no diga naaa
Esto es Colombo records papa!!


Si tu me quieres yo te quiero puedo regalarte el mundo
entero
A ver si a si conseguimos este botín haha... auu
Si tu me quieres yo te quiero, puedo regalarte el
mundo entero
haha mira lo del botín Mr K R Y... Cali Y el Dandee Youu
hahaha Yeaah Kevin Roldan Bebé.. Represent Colombia Music
Bienvenidos a la era FLYBOT!
Okey Twenty va la primera clase de producción para calvos
Dame una fila a la derecha YAA!
Cali, Colombia Babyy

Transformación:

Ibrahim Ghailane 2º ESO B
Pol Villanúa 2º ESO A
Taller de Profundización Castellano

Una mujer bien importante que tiene libertad
que cuando se vaya a la noche disfrute y haga lo que quiera
Nadie la controla ella es su ama, su vida arrojada en la libertad.
Con ganas de vivir, de manifestar de todos la igualdad
Una santa sin alas, volando libre sin esperar a ningún hombre
Ella es libre a nadie espera, solo es un deseo de llegar a donde ella quiera
quiero una mujer que se exprese con libertad
aaah aah aaaaaaah aaaaaah aaaaah

Cuando tú quieras yo espera tu beso
Llegará la hora del beso
Podría estar diez horas esperando para ti na’ máaas
Espero tu beso
Llegará la hora del beso
Ya son más de las doce y otras doce podría esperar

Ya son las dos de la mañana eehh vayámonos en el auto baby
vayámonos lejos tú y yo na’ maas
Pasémoslo bien un día más
Vamos a reír hasta la madrugada hasta no poder más
me encanta tu mirada
Nos vamos, juntos de la mano pa’ casa
y después nos abrazamos
vamos! do, tre cua ...

Una mujer bien importante que tiene libertad
que cuando se vaya a la noche disfrute y haga lo que quiera
Nadie la controla ella es su ama, su vida arrojada en la libertad. Con ganas de vivir, de manifestar de todos la igualdad
Una santa sin alas, volando libre sin esperar a ningún hombre
Ella es libre a nadie espera, solo es un deseo de llegar a donde ella quiera
quiero una mujer que se exprese con libertad
aaah aah aaaaaaah aaaaaah aaaaah

Vamos juntos a bailar hasta no poder más
Pasan las horas y no me entero, estar contigo es lo que quiero
estando juntos no existe el miedo
quiero una mujer que se exprese con libertad
aaah aah aaaaaaah aaaaaah aaaaah

Por ti daría la vuelta al mundo entero
Si pudiera te daría mi corazón sincero
No parece normal lo mucho que te quiero
Por ti daría la vuelta al mundo entero
Las horas que hagan falta, yo por ti aquí espero

(Y me disculpan buenas noches) Y si tu quieres hablar
Te juro que yo te voy a escuchar
no necesito saber donde estas ni a donde vas
te pido que no me dejes atrás
En ti no puedo dejar de pensar, en cada minuto de cada hora
No importa nada solo contigo yo quiero estar
Llamame cuando quieras yo siempre estaré a la espera

Cuando tu quieras yo espera tu beso
Llegará la hora del beso
Podría estar diez horas esperando para ti na’ maaas
Espero tu beso
Llegará la hora del beso
Ya son más de las doce y otras doce podría esperar

Una mujer bien importante que tiene libertad
que cuando se vaya a la noche disfrute y haga lo que quiera
Nadie la controla ella es su ama, su vida arrojada en la libertad.
Con ganas de vivir, de manifestar de todos la igualdad
Una santa sin alas, volando libre sin esperar a ningun hombre
Ella es libre a nadie espera, solo es un deseo de llegar a donde ella quiera
quiero una mujer que se exprese con libertad
aaah aah aaaaaaah aaaaaah aaaaah

Vamos juntos a bailar hasta no poder más
Pasan las horas y no me entero, estar contigo es lo que quiero
estando juntos no existe el miedo
quiero una mujer que se exprese con libertad
aaah aah aaaaaaah aaaaaah aaaaah

Por ti daría la vuelta al mundo entero
Si pudiera te daría mi corazón sincero
No parece normal lo mucho que te quiero
Por ti daría la vuelta al mundo entero
Las horas que hagan falta, yo por ti aquí espero
.............................................................................................................................

CANCIÓN ORIGINAL : Sin tí no soy nada. Amaral

Sin ti no soy nada
Una gota de lluvia mojando mi cara
Mi mundo es pequeño y mi corazón pedacitos de hielo
Solía pensar que el amor no es real
Una ilusión que siempre se acaba
Y ahora sin ti no soy nada
Sin ti niña mala
Sin ti niña triste
Que abraza su almohada
Tirada en la cama,
Mirando la tele y no viendo nada
Amar por amar y romper a llorar
En lo más cierto y profundo del alma
Sin ti no soy nada
Los días que pasan
Las luces del alba
Mi alma, mi cuerpo, mi voz, no sirven de nada
Porque yo sin ti no soy nada
Sin ti no soy nada
Sin ti no soy nada
Me siento tan rara
Las noches de juerga se vuelven amargas
Me río sin ganas con una sonrisa pintada en la cara
Soy sólo un actor que olvidó su guión
Al fin y al cabo son sólo palabras que no dicen nada
Los días que pasan
Las luces del alba
Mi alma, mi cuerpo, mi voz, no sirven de nada
Qué no daría yo por tener tu mirada
Por ser como siempre los dos
Mientras todo cambia
Porque yo sin ti no soy nada
Sin ti no soy nada
Sin ti no soy nada
Los días que pasan
Las luces del alba
Mi alma, mi cuerpo, mi voz, no sirven de nada
Qué no daría yo por tener tu mirada
Por ser como siempre los dos
Mientras todo cambia
Porque yo sin ti no soy nada
Sin ti no soy nada
Sin ti no soy nada

Canción transformada:

 Laia Romero y Elena Pérez.

2ºESO B.

Taller Profundización Castellano

Contigo me siento mejor
Tus lágrimas perdidas, mojando mi cara
El mundo es pequeño pero contigo se hace más grande

Solía pensar que el amor no es real
Una ilusión que siempre se acaba
Y ahora contigo eso cambia
Contigo amor mío
Sin ti vida mía
no funcionaría
Tirada en la cama pensando en ti
Y en cuánto nos amamos
En lo profundo de nuestros corazones, lo sentimos, en lo más cierto y profundo del alma

Sin amor no somos nada

Los días que pasan
Las luces del alba
El dolor, las heridas, los errores, no sirven de nada
Por que nosotros nos queremos
Juntos brillaremos
Juntos podremos

Me siento mejor
Las noches de juerga brillan más a tu lado
Me rio con ganas y nuestras charlas tontas con las que me divierto

eres tú el que me amó y me hice sentir mejor
al fin de todo son solo palabras, que me encantan
los días que pasan
las luces del alba
tu risa, tu mirada, tu amar, me encantan
que darías tú por tener mi mirada
por ser como siempre los dos
mientras lo demás cambia

porque juntos nos amaremos
juntos mejoraremos
juntos sonreiremos

Los días que pasan
Las luces del alba
El dolor, las heridas, los errores, no sirven de nada
que darías tú por tener mi mirada
por ser como siempre los dos
mientras lo demás cambia
porque contigo me siento mejor
juntos reiremos
juntos brillaremos
......................................................................................................................................................................

Per ultim, una alumna de  3r C  ha canviat la lletra d'una cançó de Nil Moliner. Encara que no es tracta d' una cançó misògina ni masclista, ella l'ha canviada per un missatge d'igualtat i de denúncia a la violència de gènere. 
 

LIBERTAD

Autora: Brianna Isabella Batista Rodríguez (3o ESO C).

(Libertad- Nil Moliner)

Un peso enorme siento miedo en mis adentros 
Algo me huele a que hoy lo mismo pasará 
Rápidamente me invaden los sentimientos 
Esto tiene pronto que acabar
Ha oscurecido y no hay nadie en esta casa 
Rompe el silencio unas llaves y el portal 
Más de lo mismo, la rabia no se le pasa 
Pronto me comenzará a golpear
Él se acerca para ver
Yo ya no me puedo esconder
Y los golpes dejarán
Un secreto al que gritar, algo para denunciar
Estribillo
Soy como el aire que no se puede escapar
 Solo estoy yo en mi soledad
Soy como un ave que la tienen enjaulada
 Como una luz que no puede iluminar
Soy como el agua que no pasa más allá
 De la arena y de las rocas
Más la tormenta que llega de repente 
Me soltará, me dará mi libertad
Me siento viva y ya no tengo miedo
Son mis latidos los que marcan el compás 
Todo se mueve pero no me siento sola 
Se que hay más en mi lugar
Como un relámpago que alumbra todo el cielo
 Se me ilumina mi tristeza y ansiedad
Estoy segura de que si al menos lo intento 
Muchas otras se podrán salvar
En mi mano he de tener
Todo lo que pueda suceder
Y ya nunca dejaré
Que me vuelva a maltratar, que me vuelva a golpear
Estribillo
Soy como el aire que no se puede escapar
Solo estoy yo en mi soledad
Soy como un ave que la tienen enjaulada 
Como una luz que no puede iluminar 
Soy como el agua que no pasa más allá 
De la arena y de las rocas
Más la tormenta que llega de repente
Me soltará, me dará mi libertad
Estribillo (x3)








dilluns, 22 de novembre del 2021

El 25 N I LA PLAÇA DEL DIAMANT! ( 2n de batxillerat)

 

Què pensen els i les alumnes de 2n de batxillerat sobre la violència de gènere, després de llegir La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda? Us presentem alguns dels articles d'opinió, resultat de la reflexió que ha suscitat la lectura de la novel.la. Esperem que us agraden!

NO MÉS “COLOMETES”! 
(XGJ 2BTC)
S'acosta el 25 de novembre, el dia en què ens unim per a erradicar la violència de gènere. La violència de gènere és un problema que es continua donant en la nostra societat i encara que la majoria de la gent pensa que són persones a les quals maltracten físicament, la realitat va més enllà.

Després d'haver llegit La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, m'adone que la violència també pot ser maltractament psicològic, a tal grau que la persona perd la seua identitat i se sotmet a submissió, com li va passar a la protagonista d'aquest llibre. Natalia és manipulada psicològicament pel seu marit, de manera que, ell per a demostrar la seua masculinitat oprimeix la protagonista. Clars exemples són el canvi de nom de Natàlia a “Colometa”, o cada vegada que aconseguia expressar els seus sentiments, Quimet ho desviava al fet que li feia mal la cama. Ens podem adonar que ella pateix silenciosament i a poc a poc, perd la seua identitat.

Igual que Natàlia, milers de dones pateixen en silenci, i aquelles que s'atreveixen a alçar la veu tenen por a tindre pitjors repercussions. La realitat, és que és necessari que alcen la seua veu, que criden, com ho va fer Natàlia, per a deixar el passat arrere i centrar-se en allò que els puga portar el futur; i amb el temps, puguen trobar un “Antoni” que sàpia respectar-les i tractar-les com es mereixen.

En definitiva, vivim en una societat molt avançada, en la qual entre tots podem evitar la violència de gènere, hem d'erradicar-la abans que siga massa tard. Ja és moment d’alçar la veu, no més submissió, no més dolor, no més “Colometes”.       
...........................................................................................................................................................................
  NO SÓN NOMÉS COPS!
PGV (2BTC)

       La violència de gènere no només abasta les agressions físiques, aquelles que deixen blaus i cicatrius visibles. També forma part de la violència de gènere el maltractament psicològic, que es produeix dins una relació sentimental, i aquest, encara que també deixa cicatrius ( dins de nosaltres) és més difícil de detectar que les agressions físiques, tot i ser igual de perillós .

Podem observar aquest tipus de violència al llibre La plaça Del Diamant de Mercè Rodoreda, escrit el 1962. Quimet exerceix una pressió psicològica constant sobre Natàlia ja sigui obligant-la a tindre els mateixos gustos que ell, llevant-li així la seva personalitat i prohibint-li opinar o fins i tot humiliant-la al mig del carrer, fent que s'agenolle perquè en Quimet es va inventar una història per fer-la sentir malament.
És important destacar que aquest comportament abusiu que produïa Quimet no ho feia d'amagat, sinó que era a vista de tothom i fet amb orgull. Actualment, aquestes accions de Quimet serien catalogades com el que són, maltractament psicològic a la parella, però es segueix veient algunes actituds violentes psicològicament perquè no es té prou informació i educació en aquests aspectes.

És per totes aquestes raons que La plaça del Diamant mostra la violència de gènere patida per la protagonista, que era normalitzada no fa gaires anys i que hem de denunciar sense cap mena de permissivitat.
......................................................................................................................................................................

UNA ENTRE TANTES
A.LL.J.
Les dades actuals quant a la violència masclista demostren la gravetat de la situació i la necessitat de lluita, tant per part d’hòmens com dones, tot i que ha millorat amb el pas dels anys.
Realment aquestes dades són la punta de l’iceberg on sols es tenen en compte, en moltes ocasions, la volència física i les morts.
La violència de gènere no ha sigut, fins fa poc, preocupació social, i és que ha format part de la cultura patriarcal i en moltes ocasions , com dins la llar, s’ha considerat normal que siga l’home qui tinga control sobre la dona i les decisions que ella haja de prendre.
Abans la dona mai tenia control sobre si mateixa ja que passava d’estar sota el poder del pare a «ser» de l’home. Açò ho podem veure reflectit a la novel·la de Mercè Rodoreda La plaça del Diamant, situada a l’època de la Segona República, la Guerra Civil i la Postguerra, on Natàlia, la protagonista, podria perfectament representar moltes dones de l’època. Mare de dos fills que viu una vida plena d’angoixes i opressions des que coneix Quimet, qui la sotmet a un procés de pèrdua de la identitat. Però el problema està en què aquesta situació que viu Natàlia no és únicament la història que conta una novel·la, sinó quelcom que habitualment vivien les dones i que encara moltes segueixen vivint.
A poc a poc hem anat progressant i la situació actual és molt millor que la que teníem anteriorment, sobretot gràcies a manifestacions, o simplement a la varietat de recursos que s’han anat creant per a denunciar o per a informar i conscienciar la societat.
........................................................................................................................................................................

NO VULL SER NATÀLIA
F.F.A.
Aprofitant que ja quasi és 25 de novembre, m’agradaria parlar de la violència de gènere fent referència a una novel·la que he llegit fa poc, La plaça del Diamant. Una novel·la psicològica on es narren les vivències d’una dona en una època inestable. Una vida «personal» dirigida per un home que clarament originava una situació de desigualtat, superioritat i maltractament psicològic. Tota aquesta influència negativa de l’home està molt normalitzada en La plaça del Diamant, ja que l’autora volia ambientar-la a la perfecció en èpoques passades.
Hui en dia, afortunadament, ja no es solen normalitzar situacions de violència de gènere i ja podem denunciar i parlar-ne obertament, malgrat tot el que encara ens queda per fer. Alegra veure el canvi radical que s’ha aconseguit, una lluita pels drets essencials sense la utilització de la violència per a combatre la violència, sinó el moviment pacífic de moltes dones al llarg dels anys.
Perquè ninguna haja de viure atemorida per cap home com va ser el cas de Natàlia. Per això pense que la lectura de novel·les com aquesta serveixen per a obrir-nos els ulls i no permetre més «Natàlies» en aquest segle «avançat i modern».

.........................................................................................................................................................................

«L’AMOR»

Sempre ha existit i sempre ha estat present en la vida de moltes dones al llarg de la història: en la societat la dona ha estat sempre per davall de l’home i això ha sigut sempre la normalitat.
El canvi respecte al passat, en la violència masclista és gran, però incomplet, encara hi ha molt a fer i està en mans de tots.
Mercè Rodoreda conta la situació habitual en les relacions entre home i dona i també com l’home decidia constantment en la vida de la dona. Com podem veure en La plaça del Diamant, el matrimoni format per Natàlia i Quimet és un matrimoni on l’home decideix, i ningú més.
S’aprecia la situació «normal» que hi havia en aquella època en la vida de les dones, i en especial predomina el maltractament psicològic, però tant abans com ara el maltractament psicològic també forma part de la violència masclista.
«No ho fa amb mala intenció, ell m’estima molt». De forma repetida podem escoltar açò en la majoria de dones que pateixen violència de gènere, elles n’estan convençudes. L’amor es pot expressar de moltes formes diferents: amb paraules, gestos, abraços, regals...però alçant-li la mà, no. De fet és una de les moltes coses a què no puc trobar el sentit, i potser és perquè no en té.
Hem d’ajudar totes les dones que no poden eixir soles d’aquesta situació, és l’única forma de para-ho, i de fer-les avançar en la situació que les ha acabat envoltant. Si en pocs anys hem fet avançar la tecnologia d’aquesta forma tan impressionant, per què no som capaços d’avançar en una situació en la qual portem parats segles? Cal que «l’amor» que existeix en aquest tipus de parelles desaparega.





divendres, 19 de novembre del 2021

DIA INTERNACIONAL DE LA FILOSOFIA-DEP. FILOSOFIA

 


¿Para qué sirve la filosofía?



"La filosofía es útil porque nos hace reflexionar, es decir, nos permite cuestionar aquello que otras ciencias ya dan por sentado. Por este motivo, se considera una ciencia radical, pues no se resigna en una visión superficial de un problema,, sino que, como la misma palabra indica, no se detiene hasta llegar a la raíz. La filosofía no acepta una actitud conformista, luego, esta materia somete a examen cualquier pensamiento, incluso a ella misma, por lo que ¿Cómo puede afectar este inconformismo a nuestra vida diaria? Esta actitud nos ayuda a no ser tan inocentes, a no creernos todo lo que nos dicen induciéndonos a cuestionar incluso aquellos aspectos de nuestra vida que consideramos ciertos.
La filosofía, por tanto, está presente en todos los aspectos de nuestra vida y por mucho que sea una disciplina infravalorada, es más útil de lo que creemos. "S.F.B. 1ºBach.Científico.

Condenado a muerte por hacer pensar a los jóvenes: Sócrates









¿En qué sentido somos menores de edad según Kant?

                                                               L.Á.L (4ºE.S.O)






dimecres, 17 de novembre del 2021

DIA DE LA FILOSOFIA: MURAL 7 SAVIS DE GRÈCIA

Mural elaborat per l'alumnat de 2n d'ESO, a l'assignatura de Cultura Clàssica. 




GUANYADORS DEL CONCURS DE DIBUIX " ESPANTA HALLOWEEN"!

Enhorabona a :

ELENA PÉREZ GALÁN de 2ESOB (1R PREMI)

ALEXANDRA GEORGIANA MARÍN de 2ESOB (1R PREMI)

LUCÍA ÁLAMO LÓPEZ de 4ESO (1R PREMI)

LAIA ROMERO PIQUER  de 2ESOB (finalista)

IMMA GOTERRIS ROSA de 3ESO C ( finalista)

                                                                                      VICENT MOLÉS VÁSQUEZ  2ESO D ( menció                                                                                                                            especial a l'expressivitat)









 

dilluns, 15 de novembre del 2021

JA TENIM GUANYADORES DEL X CONCURS DE MICRORELATS DE TERROR IES MIRALCAMP!

 

ENHORABONA A :

PAULA REVERTES BENAGES ( 2n ESO C), guanyadora de la categoria de 1r cicle d'ESO, amb el relat L'esperit del tren.

CARMEN AMORÓS IZQUIERDO ( 3r ESO C), guanyadora de la categoria de 2n cicle d'ESO, amb El llibre.

LUCÍA  NICOLE ALBIS ( 1r BATX CCSS), guanyadora de la categoria de BATXILLERAT, amb La xiqueta.






dilluns, 8 de novembre del 2021

L'HADES MITOLÒGIC

 




L'alumnat de Cultura Clàssica de 4t d'ESO ha elaborat un mural sobre el món de la mort i el camí que recorren les ànimes dels difunts quan entren a l'inframón o Hades. 




dimecres, 3 de novembre del 2021

RECOMANACIÓ DE LECTURA PEL DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES

 

GEOMETRÍA Y MODA

¿Qué relaciones existen entre la geometría y el mundo de la moda? Con un estilo sencillo y ameno, el reconocido matemático y divulgador Claudi Alsina nos descubre algunos de los secretos matemáticos en el arte del vestir y de los complementos. La antropometría, los tipos geométricos de caras y cuerpo, el problema de las tallas, los patrones, el uso de reglas y los recursos matemáticos utilizados por modistas, sastres y la industria textil son algunos de los temas abordados en este divertido libro, que deleitará a los amantes de la moda y la elegancia.

Se estudian también los recursos geométricos de las modistas y sastres artesanales, de la industria y producción textil, prestando especial atención a los patrones, el uso de reglas, las figuras semejantes, los recursos de simetría, el origami, los frisos en los puntos de máquina o los estampados de los tejidos, etc. Además, se explica el papel que desempeñaron ciertos telares en el progreso de la informática. Se presentan características del arte de vestir, con especial atención a las camisas y blusas y sus variantes de cuellos, mangas y puños, y a los zapatos (y sus tacones) con sus cordones y nudos. También se incluyen referencias a todo tipo de complementos: sombreros, guantes, corbatas, pajaritas, bufandas, cinturones, tirantes, pañuelos, gafas, paraguas, sombrillas, abanicos, joyas, etc. 
Esta obra constituye así una aproximación geométrica, simple y amena, para amantes del mundo de la moda y la elegancia.

dimarts, 2 de novembre del 2021

MICRORELATS DE TERROR SELECCIONATS (2021)

 


Us presentem els relats preseleccionats que entren en concurs. Al llarg de la setmana tindran lloc les votacions i molt prompte coneixerem el guanyador o la guanyadora. Seràs tu?


Categoria A: BATXILLERAT I CICLES



1-LA COL·LECCIÓ

Era dia de neteja; va obrir la vitrina de la seua col·lecció i va passar el drap i un plomall per l'estatueta, amb delicadesa, era la seua favorita, la seua última obra mestra, no podia trencar-la. Va fer una ganyota nostàlgica mentre acabava de netejar-la, "ah, l'amor" va pensar acaronant aquella figura d'un rostre que li recordava el seu afecte per ell. I de sobte, el record amarg de com l'enganyà va recórrer la seua ment. Va tancar la vitrina furiosa i la resta dels vint caps van trontollar. Medusa va seguir amb la neteja, estava orgullosa de la seua col·lecció i somreia mentre pensava en la seua trobada amb el seu pròxim amor, impacient per afegir una altra peça a la seua col·lecció.


2-COSA DE GRAONS!

Vaig obrir la porta de la casa. Tot pareixia desigual. El vent va tancar bruscament la porta i vaig anar a pujar les escales. Primer graó: sonava el suau degoteig de l’aixeta del bany. Tercer graó: la branca del taronger colpejant la finestra del dormitori. Cinqué graó: el cruixit del balancí de l’àvia al saló. Seté graó: el grall infeliç dels corbs al terrat. Nové graó: les llums intermitents blaves i roges al carrer. Tot nombres imparells, pensava. L’arma es relliscava de les meves mans i el dens aire pesava damunt de les espatlles. Pobra Maria... Mai m’imaginaria aquesta situació. Era davant de la porta assignada, la qüestió era obrir-la i posar fi al tema. No estava preparat, però vaig agafar oxigen i... Pam!
- General, missió acomplerta. He encontrat el gat de la Maria! Torne a comissaria.



3-El REGAL

Fa unes setmanes pel meu aniversari, el meu nòvio, amant de les serpents, em va regalar una pitó. Al principi no em va fer molta gràcia que l’animal estiguera solt per casa, a més l’animal em mirava amb ulls aborronadors. El meu nòvio, Jerònim, em diu que sóc una plorica, i s ’encabota que és una qüestió de temps que li prenga afecte. Pot ser que tinga raó, ja que l’animal cada vegada és més afectuós. Com tots els divendres, Jerònim i jo estàvem veient una pel·lícula. Jo em vaig alçar a per més roses, i quan vaig tornar al saló em vaig quedar petrificada. La pitó havia engolit el cos del meu nòvio, tan sols quedava una sabata d’ell! Vaig mirar a la pitó i aquesta em va mirar, i juraria que em va dir «Tu ets la següent».


4-El SO

És una nit fosca i freda, el vent mou les poques fulles que queden en els arbres i arrossega les del sol fent xicotetes espirals. Seria una nit tranquil·la si no fóra per això. Pum, pum, pum, aqueix so segueix ací, i cada vegada és més irritant. Pum, pum, pum, un so com si colpejaren en fusta. Pum, pum, pum, sona una vegada i una altra, constantment, pum, pum, pum, estic a punt de tornar-me boig. Com seguisca molt de temps així crec que m’arrancaré les orelles. Pum, pum, pum, encara que realment preferisc estar escoltant aquest so des de fora. Pum, pum, pum, per descomptat és millor estar fora que allà dins, sent enterrat viu al costat d'un cadàver.



5-LA XIQUETA

Fa cinc dies la meua filla va desaparéixer en el bosc. Només desaparéixer vaig reportar la desaparició a la policia. Fa unes poques hores la policia ha vingut a casa amb la meua filla i m’ha contat que estava deambulant sola pel bosc.
Però jo sé que no és la meua filla.
Parla com ella, s'assembla a ella, però no és la meua filla. Totes les nits mentre dorm em mira des de la porta, porta sense parlar des que la van trobar i no menja ni beu res.
Us preguntareu com sé que no és la meua filla?, doncs perquè jo mateixa la vaig enterrar en el bosc. Però la vertadera pregunta és qui és la xiqueta que està vivint a la meua casa?

 Categoria B: 3r i 4t ESO



6-     LA VARA DEL CAMÍ

Quan a Laura li van donar la notícia que els seus pares havien mort en un accident de cotxe, va decidir canviar la seua vida. Se'n va anar a estudiar a Minnesota, pensant que allí s'evadiria dels problemes.
Els primers dies sempre es perdia pel camí per a arribar al seu habitatge, estava ple de plantes i algunes vegades matava alguna serp negra, perquè n’hi havia moltes. Sempre es perdia, i quan preguntava a la gent ningú l'ajudava. Fins que un dia un xic es va oferir a ajudar-la. Ell pareixia estrany, tenia uns trets i comportaments molt distints, com la llengua ennegrida i la seua soledat. Un dia de camí cap al seu pis es va trobar amb una altra serp que li impedia el pas i la va matar clavant-li un pal i va seguir el seu camí. Uns dies després es va trobar el xic pel camí ,mort amb una vara clavada al cor


7-LES PSICOFONIES

Un company de classe em va proporcionar un CD que tenia gravades algunes psicofonies. El meu germà em va proposar dur-me un portàtil per escoltar el CD mentre es dutxava, i així ho vam fer. Abans d'escoltar la primera psicofonia una veu presentava el CD i feia un avís: "Mai ho escoltes a fosques". En aquest moment, per espantar el meu germà, vaig apagar el llum del bany i ell va cridar: "Encén el llum!".
Quan la vaig encendre, el disc ja no sonava. Algú li havia donat a la tecla de l' stop. Jo no vaig ser, d'això estic segur perquè tenia el dit a l'interruptor de la llum, i el meu germà tampoc, estava dins de la banyera i a més de dos metres del portàtil. Qui va apagar les psicofonies? Per què? No ho sé, i no estic segur
de voler saber-ho.



8-EL LLIBRE

“Dos vegades m’obriràs i la teua visió en realitat convertiràs.” Era el que estava escrit en la portada del llibre que els meus pares m’havien dit més de mil vegades que no obrira. El dia que em vaig quedar sola en casa, per aquella grip fingida, l’avorriment va fer que recordara aquell llibre de l’armari; des de feia uns dies sabia on estava la clau. Vaig agafar l’escala, i em vaig acostar a aquell armari que guardava el misteriós llibre. De manera furtiva, encara damunt de l’escala, el vaig obrir. Mentre un calfred recorria el meu cos, alguna cosa va fer que em girara. Em vaig quedar paralitzada! En veure el meu cadàver ensangonat damunt del llit. El llibre va caure, es va tancar, i la visió va desaparéixer. No he deixat de vigilar aquell llibre i recordar el que deia “Dos vegades m’obriràs i la teua visió en realitat convertiràs.”


                                       
                                                                             

 9-ON ESTÀS, MARE?
Avui he despertat amb els meus germans i hem sentit l'absència de la mare. Recorde quan ens va donar llet per última vegada. Un d’ells va veure com uns homes amb davantal blanc se l'emportaven. Immediatament ens vam adonar que mai tornaríem a veure-la. Mai sentiríem la calor, l'amor incondicional que diàriament rebíem.
Tots vam començar a tremolar, s'estaven emportant els nostres amics que vivien dos corrals més enllà. La por ens usurpava, acompanyada per la incertesa de no saber si també se’ns emportarien a nosaltres. Els ulls es tancaren per l'esgotament de la situació en què ens trobàvem.
Vaig despertar sola dins d'una caixa de poques dimensions. S'escoltaven veus temoroses i familiars. Ens estaven desplaçant. Quan van parar escoltàrem crits agonitzants de centenars com nosaltres. Estaven patint? Què ocorria?
L'únic que em van fer saber els homes dels davantals blancs, ara amb taques roges, era que jo era el següent.

10- LA NIT DE HALLOWEEN

Uns companys de classe van quedar per anar a fer una volta la nit de Halloween. Les xiques també havien quedat però elles anaven disfressades i es van adonar que els seus companys es trobaven a l’altra cantonada. Llavors, les xiques van donar la volta per espantar-los. Quan les van veure aparèixer, ells van començar a córrer de la por que tenien perquè anaven molt ben disfressades.
Els xics només feien que córrer i cridar, no podien parar de córrer fins que a la fi, els van dir: «no correu tant, som nosaltres». En eixe moment, tots van començar a riure però ells ja havien recorregut tot el poble.


11-      LA CASA DE LES NINES

De petit evitava parlar amb altres perquè les converses sempre acabaven sent incòmodes, per això ràpidament em vaig acostumar a estar sol. No del tot, des de sempre m'han agradat les nines, però les nines sempre fan por. Fins ara ningú s'ha quedat a dormir a casa meva i no els culpo, però avui és el gran dia. Després de gairebé un any sortint, vull ensenyar la meva casa a la meva parella. A mesura que ens aproximem a la porta se li pot veure la cara d’ emocionada. Però en obrir la por-ta passa el que em temia: li canvia l'expressió a un semblant menys alegre, aquesta expressió que he vist tantes vegades. Tracte de calmar-la, ja que vol sortir corrent de la sala i allò ràpidament va escalar en un forcejament violent. Ja al terra li pose la mà davant la boca i aconseguisc que deixe de cridar. Com de costum, torno a estar sol però no em sento malament, tinc una nova nina.

                                              

                                                Categoria C: 1r/ 2n ESO


12-LA XIQUETA DE SUPERMERCAT

Vaig acompanyar ma mare a fer la compra, estàvem pel passadís de les fruites. Vaig veure com una xiqueta em mirava d’una manera peculiar però no li vaig fer cas, vaig continuar amb la compra.
Minuts després va vindre la xiqueta i em va agafar la mà.
-M'he perdut, em va dir tímida. Aleshores la vaig acompanyar fins a la seua mare.
-Senyora, la seua filla l'estava buscant, li vaig dir.
-Eh? La meua filla?, va preguntar estranyada.
-Sí, la seua filla, vaig repetir.
-Però jo no tinc filla, va dir-me. Vaig mirar al meu costat i la xiqueta havia desaparegut. Si no era una xiqueta, aleshores... Què era?


13-UN CAMPAMENT MOLT ESTRANY 

Una vegada, un grup d’amics, Jorge, Juan, Gina, Carla, Mar i Paco van anar amb la seua classe de campament.
A l’hora de dormir van escoltar sorolls que venien dels vestidors i van anar a veure què passava. Sentien una xiqueta cantar. Paco, que era el més valent, va obrir la porta i la van veure. La xiqueta es va girar i no tenia cara!
Van eixir tots corrents cap als monitors. Hèctor, un monitor, els va dir que no patiren i que dormiren. Carla no va poder dormir perquè se sentia observada.
L'endemà es van despertar pensant-se que ho havien somiat tot però... Quan se n’anaven a casa es van acomiadar d’Hèctor que els va somriure d’una manera estranya, tenia unes dents esmolades, les pupil·les eren roges i en veu baixa li va dir a Carla: «dorms molt bé».



14-LA CASA NÚMERO 19 (LA NIT DE HALLOWEEN )

Era la nit de Halloween, uns amics i jo havíem anat a donar una volta pel poble, però, vam vore una casa inusual. Era una casa vella, molt vella i nosaltres vam anar a tocar a la porta. Una senyora major va obrir i ens va dir: “aneu-vos-en d’ací i mai aneu a la casa número 19 del carrer 19, podeu tornar molt malament o directament no tornar”. Nosaltres li vam fer cas, però sense adonar-nos, de tant de caminar, vam arribar a la casa prohibida.
Era una casa normal per fora però per dins... Un dels meus amics va dir: “el primer que arribe guanya”. Tots van anar corrents menys jo. Els meus amics tocaren al timbre i la casa va obrir la porta sola. Se’ls va menjar i jo vaig ser l’únic que va quedar viu, i vaig dir: “EL MEU PLA HA EIXIT BÉ!”




15-UN MALSON ESTRANY
Era una nit de Halloween, estava intentant dormit al meu llit i de sobte, un so em va sobresaltar del meu llit. Vaig mirar al meu voltant i no vaig veure res i tot seguit, vaig escoltar alguna cosa que venia de la part de dalt de l’habitació, … Em feia molta por mirar a dalt. A continuació vaig veure una persona i el vaig reconéixer de seguida, era l 'Awasi de Rovensburguer. Me’n vaig anar a un altre lloc i em perseguia per tota la casa, volia fer-me mal. Vaig mirar a la meva butxaca i tenia una arma per lluitar amb ell; en eixe moment un so em va despertar i tot havia estat un malson.




16-QUARANTAMAULA

Molts anys enrere, hi havia un monstre anomenat la Quarantamaula que habitava en les clavegueres. A Vila-real, en aquella època, a les onze de la nit tots els habitants del poble havien d’estar dins de casa amb la porta tancada. Per a assegurar-se d’això, l’alcalde va assignar un home per a tancar totes les portes. Quan passava aquell home tot el poble havia d’estar dintre de casa, perquè si no, ell tancava i et quedaves fora. Els habitants del poble no entenien aquest mètode, no entenien el perquè, però l'alcalde coneixia la història de la Quarantamaula i no volia córrer riscos. Un matí, una dona va veure un camí de sang que conduïa a una claveguera, el va seguir i la va obrir, va veure un home mort i una criatura negra amb una gran boca i urpes gegants, en eixe moment es va adonar del perill que corrien...



17-L'ESPERIT DEL TREN

Fa més de vint anys en l'estació de tren de Vila-real ocorregué una mort dramàtica: un xiquet anomenat Àlex que acompanyava sa mare a València per a veure als seus avis caigué a la via i va ser atropellat per un tren.
Des d'aquell dia el xiquet s'apareixia una vegada a l'any en el tren que anava de Vila-real a València i com se sentia sol, quan pujava algun xiquet al tren el tirava a la via perquè estiguera amb ell i poder jugar.
Fa tres anys van beneir eixe tren perquè Àlex desapareguera i no tornara a matar cap xiquet. Fa poc s'ha tornat a sentir que en el tren que va de Madrid a Sevilla dos xiquets van caure a la via en estranyes circumstàncies i es creu que Àlex ha tornat a actuar.