RESISTENCIAS

 

GRANS INVESTIGADORS DE LA HISTÒRIA ( 1r ESO)

Els nostre alumnat de 1r  de l'àmbit cientificotècnic de 1r d'ESO han estat informant-se sobre les aportacions científiques de grans investigadors, al llarg de la història.  us adjuntem fotos d'alguns dels murals. esperem que us agraden!

GUANYADORES DE L'XI CONCURS DE MICRORELATS DE TERROR!

 Ja tenim guanyadores de l'XI Concurs de Microrelats de Terror de l'IES Miralcamp!

Des d'ací felicitem:

-Aitana Garrido, de 1r d'ESO E

-Laia RomeroPiquer, de 3r ESO B

-Neus Llorens Rovira, de 2n Batxillerat.

Enhorabona a les tres!!

HALLOWEEN A L'IES MIRALCAMP!

 Quelcom estrany està passant a l'IES Miralcamp. Veniu a visitar la nostra biblioteca (si us atreviu) !

APPRENDRE FRANÇAIS... C'EST DELICIEUX!

 

 

Receptes elaborades per l'alumnat de francès de 3r d'ESO!

ARTICLES D'OPINIÓ LITERATURA UNIVERSAL ("YATE")

 

L'alumnat de 1r de batxillerat, en l'assignatura de Literatura Universal, ha reflexionat sobre la imatge de la dona en el vídeo promocional de "Yate", una cançó de  C. Tangana.

Aquests són alguns dels articles d'opinió. I vosaltres què en penseu? 

Demasiadas mujeres, pero… ¿cuánto empoderamiento?

Demasiadas mujeres, pero...¿cuánto empoderamiento?

( Lucía Álamo)

Desde hace años el empoderamiento de la mujer se ha basado en el patriarcado. En mostrar el cuerpo femenino normativo como un objeto de consumo para este, pero esta vez con nuestro consentimiento.

A partir de la imagen promocional de “Yate”, la canción de C. Tangana, vemos como este, el único hombre y el único que va completamente vestido, saca provecho de las muchas mujeres que tiene a su alrededor como si de trofeos se tratasen.

El 9 de enero de 2021 hizo una entrevista para la revista “Icon” de El País, donde Tangana cuenta que junto a su equipo ha hecho un curso de feminismo, llamando a su yo del pasado “machito que no entendía lo que pasaba”. El problema está cuando supuestamente ya lo entiende y aun así sigue cosificando a las mujeres. Cuando en el momento de la foto hay más hombres en el yate pero él y su equipo deciden que solo debe de salir en ella Tangana para que la presencia de otro no rebaje su poder. Siendo un artista que resalta sobre el resto por su forma de innovar, resulta increíble que no haya podido hacerse con otra estrategia de marketing que no sea la de mostrar a mujeres semidesnudas para ganar atención.

Que nos vendan a las mujeres que estar expuestas físicamente a la sociedad es empoderamiento cuando realmente estamos siendo objetos de consumo para complacer a la sociedad patriarcal en la que vivimos es denigrante. Empecemos a ser críticos con lo que es empoderante y lo que no. Es lamentable pensar que vas a ser superior y más poderoso por el hecho de estar rodeado de mujeres.

ENTRE CÁNONES (Alba Pascual)

En la actualidad, los cánones de belleza establecidos por la sociedad, desgraciadamente, tienen graves y profundas consecuencias en las personas. ¿Por qué no se promueve la diversidad si es una gran riqueza?

Vivimos en un mundo donde la presencia de estos ideales inalcanzables e irreales es un hecho incuestionable. Además, son varios los medios que utilizan la imagen mayoritariamente de mujeres que comparten una serie de requisitos en cuanto al físico. Suele tratarse de chicas delgadas, con vientre plano y pechos grandes, sin celulitis ni estrías. Este es el caso, por ejemplo, de las mujeres que aparecen en la tan polémica y criticada foto de C. Tangana en un yate. Todas ellas son chicas con cuerpos considerados perfectos y atractivos a ojos de la sociedad.

Este hecho ejerce una enorme y problemática presión, sobre todo en adolescentes, por cumplir estos cánones. Como resultado, sufren por no encajar en ellos y tratan de modificar su apariencia, lo que puede derivar en enfermedades alimenticias. Esto lo avala el estudio realizado por la Fecundación Fita. Según los datos recogidos en sus análisis, de las 400.000 personas que padecen en España algún trastorno de la conducta alimenticia, 300.000 son jóvenes de entre 12 y 24 años. Bajo mi punto de vista, se debería dar mayor visibilidad a la diversidad corporal para evitar estas enfermedades mentales generadas por creencias irracionales y falacias.

En definitiva, a las mujeres se les juzga e infravalora por no seguir el modelo ideal de belleza. Pero realmente deberían valorar su cuerpo y sentir orgullo y no vergüenza. Esto es una lacra presente en la sociedad que atrapa a las mujeres entre cánones y les impide vivir con naturalidad y sin lastres emocionales.

JOUR MONDIAL DE L'ALIMENTATION

 

Treball realitzat per l'alumnat de francès de 2n de Batxillerat per al Dia Mundial de l'Alimentació. Es tracta de 3 vídeos on es parla de l'alimentació sana, de les dietes veganes i del menjar poc saludable.  Mitjançant tres codis QR podreu accedir als vídeos.

“Nous célébrons le Jour Mondiale de l’Alimentation! Une alimentation correcte et savoir ce que nous mangeons est primordiale pour avoir une vie saine et apprendre à avoir de bonnes habitudes alimentaires. Regardez nos vidéos et apprenez avec nous!”

PICTOGRAMES DE SEGURETAT

 

Com cada any, l'alumnat de PR4 elabora pictogrames per recordar-nos les principals normes de seguretat.  Aquest treball està coordinat pel professorat de Física i Química.

XI CONCURS DE MICRORELATS DE POR IES MIRALCAMP

Un any més (i ja en van onze!), el Departament de Valencià ha organitzat el Concurs de Microrelats de Terror. 

Ens complau presentar-vos les històries que han sigut preseleccionades i que, per tant, entren en concurs. 

El dia 31 de novembre donarem a conèixer l'alumnat guanyador de cada cagegoria.  Mentrestant, us desitgem que gaudiu de la lectura dels microrelats.

 Són aquests:

CATEGORIA A: 1r i 2n d'ESO

1-EL MESTRE TERRORÍFIC

Juan és un mestre de ciències que treballa a l'institut Oxford. A aquest, els xiquets li han posat «el mestre terrorífic», perquè, com el mot indica, fa moltíssima por.Un dia, va començar la classe i Juan, com sempre, va passar llista i va apuntar que estaven tots. Els alumnes, però, es van adonar que faltava Carles, un company de classe. Tanmateix, no li van donar importància i van continuar.L’endemà, el mestre va passar llista i va apuntar que estaven tots, i els alumnes es van adonar que faltaven Carlos i Maria. Aleshores, van decidir comentar-li-ho a Juan. Però, quan li ho van dir, es van espantar: va assenyalar les seues taules i va dir que estaven asseguts al seu lloc.

2-LA FESTA DE LES ESPANTACRIATURES

No fa molt de temps, en els boscos de València, l’home del sac s´avorria perquè no hi havia cap víctima. I se li va ocórrer fer una festa! Ell va començar a preparar la festa, i va convidar  totes les espantacriatures menys al seu germà major el Silvó.

Quan ja tots estaven en la festa, el soroll va alertar el Silvó que passava per davant de la casa, i va vore a tots en la festa. Enfadat amb el seu gabinet va entrar en la casa i va cridar:

-Per què no estic convidat! I de sobte va començar a atacar a tots. Perà quan la batalla pareixia guanyada pel Silvó, la Bruixa el va fetillar.

I aixina van viure feliços per sempre,o no?

3-LUCÍA I EL BUTONI

Un 31 d’octubre del 2019, la Lucía, una nena de 9 anys, es despertava amb il·lusió. Era el dia de Halloween! A l’escola, tots anaven disfressats. Ella anava de monstre. Nayala, la seva companya va dir que els monstres no existien i que semblava boja. Tots  van començar a riure i ella es va posar trista. Quan va entrar a casa es va posar a plorar al llit. Començaren a donar cops a la finestra, la porta i… A l’armari. L'armari es va obrir i va aparèixer el butoni. No es va espantar, i el butoni li va preguntar per què. Li va explicar el que havia passat i, el butoni va portar el moro mussa, l'home del sac i les bruixes per donar un bon ensurt als seus companys. I, així és com la Lucía va passar la millor nit de Halloween.

4-L’HABITACIÓ DEL TERROR

I, de sobte, va eixir de l'habitació corrent, cridant i a punt de plorar. Pau, el qual tenia sis anys, estava massa nerviós pel que poguera succeir després. D'un instant a un altre el fantasma va eixir, travessant la porta, per la qual cosa Pau es va espantar molt i va eixir com un coet cap a la porta d'eixida. Quan Pau estava molt prop de la porta, just hi va aparéixer un cos d'esquelet, per la qual cosa ell es va tirar al terra de tan sorprés com estava.

Pau li va preguntar ràpidament al cos d'esquelet si li deixaria anar perquè el fantasma estava darrere d'ell.I quan més terrible i tràgic era el final, Pau va despertar del somni suant i plorant i va pensar: un bon final per a una història pèssima.

CATEGORIA B: 3r i 4t d'ESO

5-LA DONA

Una vesprada d'estiu el meu germà i jo estàvem jugant a les amagades fins que una dona

molt alta de 3 metros ens va dir que si podia jugar amb nosaltres, els dos vam acceptar. Sempre la trobàvem la primera perquè ella era molt alta, però per més que el meu germà i jo ens amagàrem bé sempre aconseguia trobar-nos; el meu germà s'ho estava passant molt bé, però cada vegada a mi em feia més fàstic, sobretot el seu riure: pop..., pop..., pop...

Després d'una estona la nostra mare ens va cridar per sopar, però ella no volia vindre. En el sopar no vam dir res sobre la dona perquè sabíem que la nostra mare no ens deixaria tornar a jugar amb ella... Quan vam anar al llit, vaig veure com el seu rostre espellussant mostrant-se, va agarrar el meu germà amb una mà com si fora un joguet. Mai podré oblidar la cara d'il·lusió en la cara del meu germà, sense adonar-me que seria l'última vegada que el voria...

6-ELS ULLS VERMELLS

Estava jo a soles en casa, els meus pares estaven de viatge i el meu germà amb el seus amics. Ja era tard i vaig decidir anar-me’n a dormir. Mai m'ha agradat estar a soles en casa i molt menys quan estava tronant. Sentia que m’estaven observant, la llum dels llamps il·luminava la meva habitació. Tenia fred així que em vaig tapar completament, em vaig girar cap a la paret però vaig veure uns ulls vermells mirant-me, vaig intentar deixar anar un crit però no tenía veu. “Afortunadament” tot era un somni. Em vaig despertar hiperventilant, em vaig canviar de costat i hi havia un ser negre amb els ulls vermells, m’estava tapant la boca, no podia parlar ni quasi respirar i ell va dir: tranquil.la, no estàs sola… CONTINUARÀ.

7-TORNAR A LA VIDA

Una dona jove s’ancorava coberta sobre un llençol blanc i gitada sobre una taula en una sala gelada amb focus de llum. Tenia els ulls oberts amb la mirada fixa i perduda. Un home d’uns cinquanta anys amb ulleres i bata blanca va agafar un ganivet. La dona volia cridar però no podia ni menejar-se. Mirava com l’home s’aproximava lentament amb el ganivet cap a ella. Ella sabia que ell anava a matar-la, que el ganivet anava a travessar-li la pell. La dona va tractar de concentrar-se fins que va reunir totes les forces que li quedaven i va aconseguir menejar els dits.

L’home es va quedar quiet; blanc i espantat va retrocedir un pas, va amollar el ganivet i va agafar el telèfon.

- Senyor, soc el metge forense. La dona que acaben d’enviar-me segueix viva.

8-UNA VISITA INESPERADA

Aquell dia em vaig despertar, em vaig vestir i vaig esmorzar a la cafeteria de davall de casa. Entrava a treballar tard, així que abans d'anar-me'n, vaig aprofitar per anar a fer la compra. L'aniversari de la meua mare era l’endemà i venien ella i mon pare a ma casa a celebrar-ho amb mi. Vaig arribar a casa després de la feina, havia sigut un dia molt esgotador i trist. Portava molta feina endarrerida que havia d'acabar aquell mateix dia. En entrar a casa, em vaig asseure a la taula del saló i, quan vaig girar el cap, vaig veure al sofà una noia. Era la meua dona amb el meu fill en braços. Realment no sé què és pitjor, saber que la meua dona va morir amb el nostre fill al seu ventre feia més de dos mesos o imaginar com haurien entrat per deixar els seus cossos ahí.

CATEGORIA C: BATXILLERAT

9-LA COVA

L'últim Halloween, encara que, com sempre, vaig eixir amb amics a tirar ous, tenia la sensació que no seria com altres anys, ja que, finalment, vam decidir anar a la muntanya del poble. En arribar, vam trobar una cova i vam decidir entrar. Una vegada dins, de forma inesperada, es va bloquejar l'entrada. Com que no podíem eixir, vam explorar l'interior per a trobar una eixida. En endinsar-nos en la cova, vam començar a sentir veus i ens vam posar prou nerviosos. En avançar un poc més, vam trobar una porta i, dins, un cadàver amb una nota que deia: VAIG DARRERE DEVOSALTRES. En girar-nos, vam veure un espectre. No obstant això, en eixe mateix instant, em vaig despertar i m'adoní que tot havia sigut un malson. Però, el més esgarrifós va ser que, en tocar-me les butxaques, estaven plenes de pedres... Serien de la cova?

10-EL FANTASMA

Al capvespre del 31 d’octubre de 1998, dos desconeguts eren als passadissos foscos d'una galeria d'art, en què els propietaris havien organitzat un esdeveniment per a Halloween. Amb un lleuger calfred, un d'ells va dir:

-Aquest lloc és sinistre. Vostè creu en fantasmes?

-Jo no -va respondre l'altre-. I vostè?

-Jo sí -va dir el primer, i va desaparèixer, mentre s’apagaven els llums. La gent que es trobava present va començar a cridar quan es van encendre els llums i el senyor que no creia en els fantasmes va aparèixer mort.

11-ART MODERN

En els meus anys com a investigador mai havia vist una escena com aquesta. Tretze cossos de persones entre els vint i quaranta anys havien sigut trobats subjectes per diferents cordes i barres de manera que semblaven dansar formant un cercle. Les seues postures eren excessivament naturals per a pensar que es tractaven de cossos morts, però clar, la quantitat de sang que havia brollat de les seues ferides i tacat la seua roba delatava, ràpidament, l'estat en què es trobaven. Això, i a més, l'altra gran característica d'aquests cadàvers: no tenien rostres! Amb un tall molt net havien sigut extrets de les cares d'aquestes persones, i on estaven? En el centre, formant una espècie d'altar al voltant del qual ballaven. Era repugnant,! L'objectiu d'aquest assassí era fàcil de saber ja que ell mateix havia deixat una signatura amb la qual es feia dir "L'artista". Definitivament no entenc l'art modern!

12-EL DIARI D’ ATHALIA

DIA 6 DE NOVEMBRE, 1943
Ja hem baixat del tren, el viatge ha sigut llarguíssim i pesat. Hi havia molta gent, molt espantada, però jo els he dit que no es preocuparen, que tan sols anem a un lloc on podrem treballar millor que a la ciutat. Quan hem baixat del tren, hi havia soldats armats, cridant alt i emetent ordres. Després m’han separat de ma mare i he començat a esglaiar-me molt i a plorar, aleshores m’han tornat amb ella. Ens han rapat perquè no tinguem polls. Ara estic en l’habitació, hi ha més gent que llits i estem tots apretats. Hui no he pogut escriure molta cosa, però, estic aprofitant que ma mare s’està despullant, ja que, ens han dit que anem a les dutxes per a estar nets. Jo m’he despullat abans que ella per poder avançar el diari, quan torne de la dutxa el continuaré. Fins després diari.

Diari trobat en les runes del camp de concertació, Munich 1955.

13-QÜESTIÓ DE RECICLATGE
Ahir vaig anar a impartir xerrades sobre el reciclatge a l’institut per conscienciar els xiquets de la seva importància. Al principi, a molts alumnes els van sorgir dubtes, vaig aclarir que el contenidor verd era d’orgànics, el blau per al paper i el groc per al plàstic. Fins que al fons de l’aula, vaig sentir la veu d’un xiquet aïllat, qüestionant com desfer-se d’un cadàver mentre reia. Tots els seus companys el van ignorar, jo també; però Gerard, insatisfet amb la seva poca visibilitat, tornà a insistir. Quina qüestió més curiosa…
En finalitzar les classes i mentre tornava a casa, la pregunta del xiquet es repetia una i una altra vegada al meu cap. Què fa un assassí amb el cos inert de la seva víctima?
Ràpidament, vaig accedir al meu pis; només entrar, la mala olor es va fer evident, i vaig sospirar mentre observava el cos sense vida que descansava al terra. Una vegada més, em vaig preguntar: Què faig amb tu, Gerard?

14-UN D’ELLS
És alt, massa alt, amb quatre llargues cames raspades, amb moltes ferides, llanoses, semblants a les de les taràntules. Els seus genolls sobreïxen, dislocats i molt prims. Té un tors ample replet d’un cabell llarg, laci, sec i molt embullat. D’ell ixen uns braços que arriben fins al sòl, iguals de peluts, excepte les mans que són molt més grans que la seua pròpia cara, però es veuen suaus i cuidades. La seua esquena sobreïx d’una manera descomunal, inhumana, amb un gran gep. El coll és com el de les girafes, molt inflat i pelut, que s’acosta a mi. El seu rostre és horrible, ple d’arrugues, amb un somriure gran i sense llavis que deixa al descobert els seus descurats dents, no té nas però sí uns ulls grans, ixents i enrogits.
Està davant de mi, somrient, rient sense sentit i murmurant paraules indesxifrables.
Hola, soc Karen i tinc esquizofrènia.
 

DIADA DEL 9 D'OCTUBRE. D. DE VALENCIÀ

 

Cada 9 d’octubre, els valencians i valencianes celebrem el dia de la nostra comunitat. Històricament se celebra que en eixa data, l’any 1238, Jaume I va entrar oficialment en la ciutat de València per a alliberar-la del domini musulmà.

Actualment, el 9 d’octubre és jornada festiva en tota la Comunitat Valenciana, tot i que té molt més arrelament en la ciutat de València. Paral·lelament al programa oficial, altres institucions i col·lectius efectuen altres actes, com per exemple balls i música regionals o l’entrada de Moros i Cristians.

El 9 d’octubre coincideix amb el dia de Sant Donís, el dia dels enamorats valencians. És típic d’esta festivitat que els homes regalen a les dones el que es coneix com “Mocadorà”, o també anomenada “Mocaorà”, que és el nom que li donen als dolços de massapà recollits dins d’un mocador, en forma de fardell, tancat amb un nus o un anell.

El Departament de Valencià del nostre institut ha estat treballant amb alguns dels grups aquesta commemoració. Us ensenyem les fotos dels murals realitzats pels alumnes:

RECOMANACIÓ DEL D. DE MATEMÀTIQUES: "LOS 100 MEJORES JUEGOS DE INGENIO"

 

Este libro reúne una minuciosa selección de los cien mejores juegos de ingenio de dificultad creciente y variada. A través de estas páginas, el autor invita a los lectores a resolver los enigmas en menos de cuarenta minutos. Quienes lo consigan habrán entrenado su capacidad deductiva, su pensamiento lateral, su creatividad, su visión espacial y habrán desempolvado todos los recovecos de su cerebro.