Un any més (i ja en van onze!), el Departament de Valencià ha organitzat el Concurs de Microrelats de Terror.
Ens complau presentar-vos les històries que han sigut preseleccionades i que, per tant, entren en concurs.
El dia 31 de novembre donarem a conèixer l'alumnat guanyador de cada cagegoria. Mentrestant, us desitgem que gaudiu de la lectura dels microrelats.
CATEGORIA A: 1r i 2n d'ESO
1-EL MESTRE TERRORÍFIC
Juan és un mestre de ciències que treballa a l'institut Oxford. A aquest, els xiquets li han posat «el mestre terrorífic», perquè, com el mot indica, fa moltíssima por.Un dia, va començar la classe i Juan, com sempre, va passar llista i va apuntar que estaven tots. Els alumnes, però, es van adonar que faltava Carles, un company de classe. Tanmateix, no li van donar importància i van continuar.L’endemà, el mestre va passar llista i va apuntar que estaven tots, i els alumnes es van adonar que faltaven Carlos i Maria. Aleshores, van decidir comentar-li-ho a Juan. Però, quan li ho van dir, es van espantar: va assenyalar les seues taules i va dir que estaven asseguts al seu lloc.
No fa molt de temps, en els boscos de València, l’home del sac s´avorria perquè no hi havia cap víctima. I se li va ocórrer fer una festa! Ell va començar a preparar la festa, i va convidar totes les espantacriatures menys al seu germà major el Silvó.
Quan ja tots estaven en la festa, el soroll va alertar el Silvó que passava per davant de la casa, i va vore a tots en la festa. Enfadat amb el seu gabinet va entrar en la casa i va cridar:
-Per què no estic convidat! I de sobte va començar a atacar a tots. Perà quan la batalla pareixia guanyada pel Silvó, la Bruixa el va fetillar.
I aixina van viure feliços per sempre,o no?
Un 31 d’octubre del 2019, la Lucía, una nena de 9 anys, es despertava amb il·lusió. Era el dia de Halloween! A l’escola, tots anaven disfressats. Ella anava de monstre. Nayala, la seva companya va dir que els monstres no existien i que semblava boja. Tots van començar a riure i ella es va posar trista. Quan va entrar a casa es va posar a plorar al llit. Començaren a donar cops a la finestra, la porta i… A l’armari. L'armari es va obrir i va aparèixer el butoni. No es va espantar, i el butoni li va preguntar per què. Li va explicar el que havia passat i, el butoni va portar el moro mussa, l'home del sac i les bruixes per donar un bon ensurt als seus companys. I, així és com la Lucía va passar la millor nit de Halloween.
4-L’HABITACIÓ DEL TERROR
I, de sobte, va eixir de l'habitació corrent, cridant i a punt de plorar. Pau, el qual tenia sis anys, estava massa nerviós pel que poguera succeir després. D'un instant a un altre el fantasma va eixir, travessant la porta, per la qual cosa Pau es va espantar molt i va eixir com un coet cap a la porta d'eixida. Quan Pau estava molt prop de la porta, just hi va aparéixer un cos d'esquelet, per la qual cosa ell es va tirar al terra de tan sorprés com estava.
Pau li va preguntar ràpidament al cos d'esquelet si li deixaria anar perquè el fantasma estava darrere d'ell.I quan més terrible i tràgic era el final, Pau va despertar del somni suant i plorant i va pensar: un bon final per a una història pèssima.
CATEGORIA B: 3r i 4t d'ESO
5-LA DONA
Una vesprada d'estiu el meu germà i jo estàvem jugant a les amagades fins que una dona
molt alta de 3 metros ens va dir que si podia jugar amb nosaltres, els dos vam acceptar. Sempre la trobàvem la primera perquè ella era molt alta, però per més que el meu germà i jo ens amagàrem bé sempre aconseguia trobar-nos; el meu germà s'ho estava passant molt bé, però cada vegada a mi em feia més fàstic, sobretot el seu riure: pop..., pop..., pop...
Després d'una estona la nostra mare ens va cridar per sopar, però ella no volia vindre. En el sopar no vam dir res sobre la dona perquè sabíem que la nostra mare no ens deixaria tornar a jugar amb ella... Quan vam anar al llit, vaig veure com el seu rostre espellussant mostrant-se, va agarrar el meu germà amb una mà com si fora un joguet. Mai podré oblidar la cara d'il·lusió en la cara del meu germà, sense adonar-me que seria l'última vegada que el voria...
6-ELS ULLS VERMELLS
Estava jo a soles en casa, els meus pares estaven de viatge i el meu germà amb el seus amics. Ja era tard i vaig decidir anar-me’n a dormir. Mai m'ha agradat estar a soles en casa i molt menys quan estava tronant. Sentia que m’estaven observant, la llum dels llamps il·luminava la meva habitació. Tenia fred així que em vaig tapar completament, em vaig girar cap a la paret però vaig veure uns ulls vermells mirant-me, vaig intentar deixar anar un crit però no tenía veu. “Afortunadament” tot era un somni. Em vaig despertar hiperventilant, em vaig canviar de costat i hi havia un ser negre amb els ulls vermells, m’estava tapant la boca, no podia parlar ni quasi respirar i ell va dir: tranquil.la, no estàs sola… CONTINUARÀ.
7-TORNAR A LA VIDA
Una dona jove s’ancorava coberta sobre un llençol blanc i gitada sobre una taula en una sala gelada amb focus de llum. Tenia els ulls oberts amb la mirada fixa i perduda. Un home d’uns cinquanta anys amb ulleres i bata blanca va agafar un ganivet. La dona volia cridar però no podia ni menejar-se. Mirava com l’home s’aproximava lentament amb el ganivet cap a ella. Ella sabia que ell anava a matar-la, que el ganivet anava a travessar-li la pell. La dona va tractar de concentrar-se fins que va reunir totes les forces que li quedaven i va aconseguir menejar els dits.
L’home es va quedar quiet; blanc i espantat va retrocedir un pas, va amollar el ganivet i va agafar el telèfon.
- Senyor, soc el metge forense. La dona que acaben d’enviar-me segueix viva.
8-UNA VISITA INESPERADA
Aquell dia em vaig despertar, em vaig vestir i vaig esmorzar a la cafeteria de davall de casa. Entrava a treballar tard, així que abans d'anar-me'n, vaig aprofitar per anar a fer la compra. L'aniversari de la meua mare era l’endemà i venien ella i mon pare a ma casa a celebrar-ho amb mi. Vaig arribar a casa després de la feina, havia sigut un dia molt esgotador i trist. Portava molta feina endarrerida que havia d'acabar aquell mateix dia. En entrar a casa, em vaig asseure a la taula del saló i, quan vaig girar el cap, vaig veure al sofà una noia. Era la meua dona amb el meu fill en braços. Realment no sé què és pitjor, saber que la meua dona va morir amb el nostre fill al seu ventre feia més de dos mesos o imaginar com haurien entrat per deixar els seus cossos ahí.
CATEGORIA C: BATXILLERAT
9-LA COVA
L'últim Halloween, encara que, com sempre, vaig eixir amb amics a tirar ous, tenia la sensació que no seria com altres anys, ja que, finalment, vam decidir anar a la muntanya del poble. En arribar, vam trobar una cova i vam decidir entrar. Una vegada dins, de forma inesperada, es va bloquejar l'entrada. Com que no podíem eixir, vam explorar l'interior per a trobar una eixida. En endinsar-nos en la cova, vam començar a sentir veus i ens vam posar prou nerviosos. En avançar un poc més, vam trobar una porta i, dins, un cadàver amb una nota que deia: VAIG DARRERE DEVOSALTRES. En girar-nos, vam veure un espectre. No obstant això, en eixe mateix instant, em vaig despertar i m'adoní que tot havia sigut un malson. Però, el més esgarrifós va ser que, en tocar-me les butxaques, estaven plenes de pedres... Serien de la cova?
10-EL FANTASMA
Al capvespre del 31 d’octubre de 1998, dos desconeguts eren als passadissos foscos d'una galeria d'art, en què els propietaris havien organitzat un esdeveniment per a Halloween. Amb un lleuger calfred, un d'ells va dir:
-Aquest lloc és sinistre. Vostè creu en fantasmes?
-Jo no -va respondre l'altre-. I vostè?
-Jo sí -va dir el primer, i va desaparèixer, mentre s’apagaven els llums. La gent que es trobava present va començar a cridar quan es van encendre els llums i el senyor que no creia en els fantasmes va aparèixer mort.
11-ART MODERN
En els meus anys com a investigador mai havia vist una escena com aquesta. Tretze cossos de persones entre els vint i quaranta anys havien sigut trobats subjectes per diferents cordes i barres de manera que semblaven dansar formant un cercle. Les seues postures eren excessivament naturals per a pensar que es tractaven de cossos morts, però clar, la quantitat de sang que havia brollat de les seues ferides i tacat la seua roba delatava, ràpidament, l'estat en què es trobaven. Això, i a més, l'altra gran característica d'aquests cadàvers: no tenien rostres! Amb un tall molt net havien sigut extrets de les cares d'aquestes persones, i on estaven? En el centre, formant una espècie d'altar al voltant del qual ballaven. Era repugnant,! L'objectiu d'aquest assassí era fàcil de saber ja que ell mateix havia deixat una signatura amb la qual es feia dir "L'artista". Definitivament no entenc l'art modern!
12-EL DIARI D’ ATHALIA
DIA 6 DE NOVEMBRE, 1943
Ja hem baixat del tren, el viatge ha sigut llarguíssim i pesat. Hi havia molta gent, molt espantada, però jo els he dit que no es preocuparen, que tan sols anem a un lloc on podrem treballar millor que a la ciutat. Quan hem baixat del tren, hi havia soldats armats, cridant alt i emetent ordres. Després m’han separat de ma mare i he començat a esglaiar-me molt i a plorar, aleshores m’han tornat amb ella. Ens han rapat perquè no tinguem polls. Ara estic en l’habitació, hi ha més gent que llits i estem tots apretats. Hui no he pogut escriure molta cosa, però, estic aprofitant que ma mare s’està despullant, ja que, ens han dit que anem a les dutxes per a estar nets. Jo m’he despullat abans que ella per poder avançar el diari, quan torne de la dutxa el continuaré. Fins després diari.
Diari trobat en les runes del camp de concertació, Munich 1955.
13-QÜESTIÓ DE RECICLATGE
Ahir vaig anar a impartir xerrades sobre el reciclatge a l’institut per conscienciar els xiquets de la seva importància. Al principi, a molts alumnes els van sorgir dubtes, vaig aclarir que el contenidor verd era d’orgànics, el blau per al paper i el groc per al plàstic. Fins que al fons de l’aula, vaig sentir la veu d’un xiquet aïllat, qüestionant com desfer-se d’un cadàver mentre reia. Tots els seus companys el van ignorar, jo també; però Gerard, insatisfet amb la seva poca visibilitat, tornà a insistir. Quina qüestió més curiosa…
En finalitzar les classes i mentre tornava a casa, la pregunta del xiquet es repetia una i una altra vegada al meu cap. Què fa un assassí amb el cos inert de la seva víctima?
Ràpidament, vaig accedir al meu pis; només entrar, la mala olor es va fer evident, i vaig sospirar mentre observava el cos sense vida que descansava al terra. Una vegada més, em vaig preguntar: Què faig amb tu, Gerard?
14-UN D’ELLS
És alt, massa alt, amb quatre llargues cames raspades, amb moltes ferides, llanoses, semblants a les de les taràntules. Els seus genolls sobreïxen, dislocats i molt prims. Té un tors ample replet d’un cabell llarg, laci, sec i molt embullat. D’ell ixen uns braços que arriben fins al sòl, iguals de peluts, excepte les mans que són molt més grans que la seua pròpia cara, però es veuen suaus i cuidades. La seua esquena sobreïx d’una manera descomunal, inhumana, amb un gran gep. El coll és com el de les girafes, molt inflat i pelut, que s’acosta a mi. El seu rostre és horrible, ple d’arrugues, amb un somriure gran i sense llavis que deixa al descobert els seus descurats dents, no té nas però sí uns ulls grans, ixents i enrogits.
Està davant de mi, somrient, rient sense sentit i murmurant paraules indesxifrables.
Hola, soc Karen i tinc esquizofrènia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada