Us mostrem alguns dels articles d'opinió que han redactat. Esperem que us agraden!
VIOLÈNCIA DE GÈNERE A LA PLAÇA DEL DIAMANT?
Bárbara González
En l'obra La plaça del Diamant de Mercé Rodoreda podem observar com eren la gran majoria de les relacions matrimonials durant el franquisme. L'autora representa aquesta relació matrimonial i nociva entre Natàlia i Quimet.Durant l'obra podem veure com Natàlia, que és la protagonista, que representa a la majoria del col·lectiu femení, passa de ser una dona ingènua i innocent que no sap molt de la vida, a ser la Colometa, una dona casada, infeliç i sotmesa als desitjos del seu marit Quimet.
Les dones d'aquella època estaven alineades per la societat patriarcal. Açò va provocar que tant dones com hòmens normalitzaren el tracte de l'home com un ésser superior a la dona i del qual aquesta havia de dependre per a tot. Açò l'autora ho reflecteix en la seua obra, d'una banda, per mitjà del personatge de la mare de Quimet, que reprimeix Natàlia i només li interessa que siga una bona esposa a la qual li agraden les tasques domèstiques i proporcione fills al seu marit. D'una altra banda, Quimet és l'encarnació de l'home masclista, egoista i dominant. Ell és qui ho decideix tot, fins i tot decideix el nom de la seua dona (Colometa) i el que a ella li ha d'agradar, ja que en un principi a Natàlia no li agraden els coloms i no vol ser mare, però, per culpa de Quimet acaba carregant amb les dues responsabilitats ella sola, ja que Quimet no l'ajuda en res. Altres símbols que apareixen a la novel·la del sotmetiment de la dona és el quadre de les llagostes.
La intrusió de Quimet dins de la vida de Natàlia va ser tan gran que fins i tot va arribar a perdre la seua identitat, i quan Quimet va morir va seguir sentint-se amenaçada per si tornava a la seua vida.
D'altra banda, a les dones no se'ls acordava cap tipus d'independència. I pel que fa a l'economia aquestes no tenien dret a tindre un compte bancari propi, la dona passava de ser controlada pel pare a ser controlada pel marit. També cal mencionar que en eixa època les dones no rebien cap tipus d'educació sexual, per la qual cosa acudien a la nit de bodes totalment perdudes i desinformades. De fet, Natàlia pensava que una dona podia morir partida la primera nit de bodes.
En definitiva, la societat patriarcal va fer i continua fent un gran dany a la dona. Provocant que hòmens i dones educats d'aquesta manera acaben sent masclistes i privant les seues parelles de la seua independència i llibertat.
EL DESTÍ FINAL
Silvia Flores
Recorde un fragment de l’obra on Colometa se sent sola i enyora la seva infantesa, quan recorda ser lliure, on creia que les espatlles de son pare eren el lloc més alt de la terra, quan podia anar a jugar amb les amigues al parc, passar la vesprada estudiant i berenant sense tindre ningú de qui cuidar i ser ella a qui cuidaven.
Com van canviar les coses! Ara es troba a sa casa al costat de tres xiquets, si ho he dit bé, tres xiquets: Antoni, Rita i Quimet. Quimet està dins del sac dels "xiquets"ja que l’únic paper important que ella té també és el de cuidar.lo i preferiblement, com ho feia sa mare.
No només passava en sa casa eixa actitud de dona-mare. A la majoria de cases del voltant segurament passaria el mateix. I es que des d’un principi ella està destinada a això, a acabar així. En un moment de l’obra, quan Colometa va a casa de Quimet a conèixer la sogra, la mare de Quimet li pregunta, a Colometa, si sap fer feines de casa i cuidar xiquets i ella innocentment, li diu que si. Ahí ja veiem el paper que ella estava a punt a adoptar a la seua vida.
Tot açò no se’n va més enllà de la realitat, no és “ciència ficció”, aquesta situació és com alguns nombres matemàtics, reals. Encara que hui en dia amaguem aquesta realitat més discretament, continua estant present, el paper de dona-mare, està ahí.
Llevem-nos eixa bena que tenim ficada, deixem que caiga, per veure que aquest destí final que tenim les dones pot canviar amb l’ajut de tots. Dos fan més que un, així que ja sabem què hem de fer, lluitar tots junts
La lluita continua
Emma Campos
Pel.lícules com ”Enola Holmes”, o sèries com “las Chicas del Cable”, ens fan vore com una dona pot fer les mateixes coses que un home, i que ens podem fer respectar i valorar sense que ningú ens controle, però, ha sigut això sempre així?
Desgraciadament no. Fins fa no res la dona tenia unes funcions clares en la societat. Aquestes eren: cuidar dels fills, netejar la casa, i reproduir-se. Va ser al 1933 quan, per fi, a les dones ens van donar el dret a votar, però va durar poc.. En aquella època, a moltes dones les obligaven a casar-se amb homes a qui no estimaven, i quasi sempre, eren aquests els que prenien les decisions importants. És una llàstima que en alguns països açò continue sent així actualment.
Afortunadament hem avançat com a societat. Les dones tenim papers més importants i podem aconseguir allò que ens proposem. Sèries i pel.lícules com les que he anomenat abans, i fins i tot novel.les com La plaça del Diamant o Dime quién soy ens ajuden a reflexionar i a transmetre aquset missatge. Fins i tot cançons com “ni una más” de Aitana pretenen obrir la ment a aquelles persones que en el S.XXI encara pensen que les dones hem de romandre r a casa escurant plats.
Evidentment, hem avançat molt, però encara queda molt per lluitar. El dia que no siga necessari conscienciar la població amb articles d'aquest tipus serà quan la lluita per la igualtat de les dones haurà finalitzat.
