dijous, 3 d’abril del 2014

CONCURS DE PREMSA INTERNACIONAL EN LLENGUA ANGLESA


CONCURSO DE PRENSA INTERNACIONAL EN LENGUA INGLESA
Concurso mensual vía online. Después de seleccionar las mejores noticias del mes entre todos los participantes, se publican las noticias ganadoras en la revista virtual. Siempre se mantendrán diez noticias en la red durante el periodo escolar.

El concurso tiene varias vías según los niveles de competencia lingüística marcados por el Marco Común Europeo de Referencia para las lenguas, (A1, A2, B1, B2, C1). Los participantes son estudiantes de institutos procedentes de países como Francia, Bélgica, Suiza, Holanda, Alemania, Austria, Turquía, Polonia, Italia, Eslovenia, Grecia, Montenegro, Rusia, USA, Corea del sur, Japón...

Después de ser publicadas las noticias en la red, los estudiantes pueden dejar sus comentarios debajo de la noticia, redactando en pocas líneas su punto de vista. El estudiante puede saber la procedencia de los comentaristas porque al lado del seudónimo aparece la bandera del país, llegando a conocer un montón de banderas. Lo cual sirve para subir su autoestima al ver el interés que despierta su artículo y curiosidad por leer los comentarios en inglés. También su lectura nos es útil para comentar el contenido en clase, así como detectar los posibles errores de escritura o gramática y aprender vocabulario nuevo.

BASES
Los artículos deben ir acompañados de una foto original preferiblemente.
El texto se debe adaptar al nivel por el que se opta.
Las noticias no pueden ser supervisadas ni corregidas, pues enmarcadas dentro de su nivel de competencia lingüística el cometer ciertos errores se considera dentro de la normalidad.
Deben tener entre 120 y 200 palabras.
El artículo debe ser interesante también para sus compañeros.
No deben contener URLs, señales de racismo, muertes o rasgos de intolerancia, ni puede ser copia de internet.



dilluns, 3 de març del 2014

CARTELLS COMMEMORATIUS DEL 8 DE MARÇ by 3r ESO








Mor l'escriptora Ana María Moix

Mor l'escriptora Ana María Moix, l'eterna germana de Terenci

Icona de la 'gauche divine', que tenia 66 anys, feia anys que lluitava contra el càncer


EL PERIÓDICO / Barcelona
Dissabte, 1 de març del 2014 - 12.43 h
Ana María Moix.
Ana María Moix, l'eterna germana de Terenci l'escriptor i icona de la 'gauche divine', ha mort aquest divendres als 66 anys. La serena dona de cabells curts i cigarret a prop, ha mort després d'una llarga lluita contra el càncer. L'editora i poeta va desenvolupar tota la seva carrera literària en castellà, vinculada al moviment d'intel·lectuals d'esquerres en una Barcelona de blanc i negre dels anys 60 i 70. En el seu cercle van aparèixer sempre Carlos Barral i Esther Tusquets, Pere Gimferrer, Félix de Azúa i Ana María Matute, per exemple.
La seva gran passió va ser la poesia, encara que també va cultivar la novel·la. La seva obra com a escriptora suma una quinzena d'obres en total, que li van permetre obtenir el premi Ciutat de Barcelona els anys 1985 i 1995 i la Creu de Sant Jordi.
Ana María Moix i Terenci.
Entre les seves obres destaquen els poemaris 'Baladas del dulce Jim', 'Call me stone' i 'No time for flowers'; les novel·les 'Julia' i 'Walter ¿por qué te fuiste?'; 'Ese chico pelirrojo a quien veo cada día'; el llibre infantil 'La maravillosa colina de las edades primitivas'. En una segona etapa literària va escriure el seu segon llibre de contes, 'Las virtudes peligrosas', que va guanyar el premi Ciutat de Barcelona el 1985, i 'Vals negro'.

diumenge, 2 de març del 2014

8 de març: Dia Internacional de la Dona Treballadora

                                                                        En una data com aquesta i en aquest blog dedicat a la lectura, no podíem ignorar aquelles dones lluitadores que van obrir-nos pas a les dones de l'actualitat.
Elles van aconseguir fer-se un lloc en la història de les lletres en un món que no els feia costat. Un món que les relegava a l'àmbit domèstic. 
Les nostres heroïnes van haver de publicar les seues obres sota seudònim masculí per tal de ser valorades com a escriptores de qualitat.
Heus ací una mostra d'algunes d'aquestes valentes escriptores amb el seudònim amb què van ser conegudes (algunes d'elles figuren en els pòsters que il·lustren aquest text):

Teresa Escoriaza  (Félix de Haro) -  Mary Ann Evans (George Eliot)  -  Karen Blixen (Isak Dinesen)  -  Aurora Dupin ( George Sand)  -  Cecilia Bölh de Faber ( Fernán Caballero)  -  Charlotte Brönte (Currer Bell) -  Caterina Albert (Víctor Català)  -  Lucía Sánchez Saornil ( Luciano San Saor) ...

Emilia Pardo Bazán  va ser molt criticada en la seua època perquè mai va amagar la seua identitat.

Prova de la injustícia que van patir  aquestes dones és, per exemple el fet que Charlotte Brönte va haver d'amagar la seua obra entre les creïlles que pelava. També ens han quedat frases per a la posteritat d'alguna d'aquestes dones denunciant les crítiques que van haver de patir en el marc social que els tocà viure:

"No deixen passar mai l'ocasió de dir-te que les dones han de deixar la ploma i repassar els calcetins dels seus homes" . 
(Rosalía de Castro)

"Passarà molt de temps abans que una dona puga seure a escriure sense que aparega un fantasma que haja de ser assassinat".
 (Virginia Wolf) 

Des d'ací  els diem : MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA PERSEVERÀNCIA.

RFL



Lectura recomanada: "La ridícula idea de no volver a verte" de Rosa Montero.

 Estimats amics i amigues de Miralcamp, 


Aprofitant que el 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona Treballadora m'agradaria recomanar-vos  el llibre de Rosa Montero, La rídícula idea de no volver a verte, un dels més venuts de 2013. 

L'escriptora es basa en el meravellós diari que Marie Curie començà a redactar arran de la mort del marit. Rosa Montero, identificada plenament amb la científica pel fet d'haver patit també la pèrdua prematura i sobtada del seu company, conta  les impressions i emocions provocades per  la història d'aquesta dona fascinant que va fer front a l'època en què  li tocà viure.


I, perquè veieu  com és d'adient parlar de Marie Curie en la data que commemorem, us explicaré un poc de la seua vida: una polonesa que fou capaç de guanyar dos premis Nobel, un de Física en 1903, junt amb el marit, Pierre Curie, i, un altre de Química, en 1911, en solitari. De fet, en tota la història dels Nobel sols hi ha hagut altres tres persones que obtingueren dos guardons.

A més a més, Marie descobrí i amidà la radiactivitat (desgràciadament popular pel seu ús en el tractament contra els tumors). Seu és  també el descobriment del poloni ( el primer que va trobar i que va batejar amb el nom del seu pais) i del radi, dos elements molt més actius que l'urani. 
.
La magnitud professional de Madame Curie fou una absoluta raresa en una època en què a les dones no els estava permés quasi res. De fet, actualment continuen sent relativament escasses les científiques, i per descomptat, encara se'ls escatimen els guardons. Des del començament dels Nobel fins a l'any 2011, per exemple,  s'han emportat el premi 786 homes per sols 44 dones, i a més, la immensa majoria d'elles foren de la Pau i de Literatura. Només hi ha quatre premiades en Química i dos en Física. Per no parlar dels casos en què, simplement els robaren el Nobel, com va passar amb Lise Meitner (1878-1968), qui va participar substancialment en el descobriment de la fisió nuclear ( era jueva i eren temps nazis, però això és una altra història).

Tornant a Marie Curie, no sols fou la primera dona a rebre un premi Nobel i l'única a rebre'n dos, sinó també la primera a llicenciar-se en Ciències en la Sorbona, la primera a doctorar-se en Ciències a França, la primera a tenir una càtedra...Una pionera absoluta. També fou la primera dona a ser soterrada per propis mèrits en el "Panteó d'Homes Il.lustres" de París. 

Com aconseguí tot açò aquesta polonesa sense recolzament i sense diners? Si vols conèixer la lluita exemplar d'una dona en una societat en què les funcions intel·lectuals i les responsabilitats públiques estaven reservades als homes...hauràs de llegir el llibre! Acosta't a la nostra biblioteca!

PGG

divendres, 14 de febrer del 2014

MISSATGES DE SANT VALENTÍ

For : Sergi

I love you. You are a very special person.



To: my mother

You are a very special person for mi. Loads and loads of hugs.


To: Sheila

I just want to say I love you.I love you every day every second more and more.


To : my grandparents

A big hug for you. You draw a smile in my mouth.


To : my sister

for a cool sister. Lucky to be your brother.


For: Rocio

I lucky to be your friend. Today , tomorrow and forever. I am with you. 


For : Miriam Tauste

You are a very special person for me, today , tomorrow and forever. I love you.


To: Tetasah

Lucky to be your best friend. You're a very speacial person.


For: Anna

Draw a smile. You are a very special person.


A mi familia:

Os amo para amaros y no para ser amada. Os amo porque quiero veros felices. sois mi consuelo.Mi hogar es mi familia. sois mi regalo. Sois mi aventura. La aventura de mi vida.  YOLANDA  



Tres cosas muy buenas: amor, amistad y respeto. Para mí, la más importante de todas es el amor, que hay de diferentes maneras, pero viene siendo esas tres cosas. Por ejemplo, si me levanto por la mañana, me miro al espejo y me veo fea y gorda... es como si no me aceptara, y, al no aceptarme, tampoco aceptaría a las personas que están conmigo. En cambio, si te ves en el espejo, te miras y te ves guapa por dentro y por fuera, saldrás a la calle y verás las cosas diferentes. Porque la persona ,estando bien, siente esas tres cosas (amor, amistad y respeto). Y es bueno que ese día se recuerde y no se olvide. Que día a día hay que luchar para estar bien con uno mismo.  MARÍA P. P.


 

Efectes



Amb les cames
tremolant
Un somriure
ben gran
Els ulls,
vergonyosos,
clavats al sòl.
Les mans,
entrellaçades,
ocultant
el meu nerviosisme.


Decideixo girar-me
Mirar-te a veure si em mires
I em mires.
Em somrius.
I no puc evitar-ho:
ara tinc els pèls de punta,
el cor al coll,
i la pell amb foc.

I.M.M 1º Batxillerat Humanístic