-En la categoria de batxillerat : Foscor Assassina de Lorena Mingol (2n Batx. mixt)
-En la categoria de 3r/4t d'ESO: La casa abandonada d' Iris Honrubia (3r PMAR)
-En la categoria de 1r/2n d'ESO: Crueltat de
Lluís Julià (1ESOA)
Enhorabona a tots tres!!
Podreu recollir el premi durant el festival de Nadal (el 21 de desembre).
Ací tenis els microrelats:
- Vinga Toni, segur que has sigut tu! Torna a encendre-la
- Jo?
Clic! I Marta havia desaparegut. Ens vam mirar tots atònits. Ningú va dir res, no hi havia cap explicació per al que acabava de passar. Segons després, estàvem a fosques una altra vegada. Clic! I faltaven Marc i Andreu. El terror va quedar reflectit en les cares de tots; dels que quedàvem. Vam córrer fins la porta per la qual havíem entrat. I la clau? Qui l'havia tancada? Obscuritat de nou. Clic! Sols quedàvem tres. Els crits d'auxili i desesperació s'havien apoderat de l'ambient misteriós del soterrani.
- Júlia, tu vius ací! Per on podem eixir?
Encara no sé com vaig tindre veu per a parlar.
- No hi ha més eixides.
Foscor una altra vegada. Em vaig preguntar si jo seria el següent. Clic! I m'havia quedat sol. Trobe una llanterna. L'encenc. Tinc por, em tremolen les mans. Al fons de l'habitació, veig una ombra tenebrosa que s'acosta. Em resulta familiar.
- …Mamà?
Clic! (…) Silenci.
Era un divendres de nit. Passava per davant d’una casa abandonada, però tot i això s’escoltaren veus des de dins, com si parlara una dona demanant ajuda. Un home major li deia que callara i ella plorava. Jo vaig passar de llarg, una mica espantada, mentre continuava escoltant la dona demanar ajuda.
Al dia següent va eixir a les notícies que una veïna havia trobat el cos d’una dona morta que duia una carta a la mà dreta. La dona fou trobada a la mateixa casa abandonada en la qual vaig escoltar els crits.
Dues setmanes més tard, un divendres per la nit vaig passar per davant d'aquella casa i, al ficar-me la mà a la butxaca, vaig traure una carta, com la que tenia la dona a la mà quan va morir. El vaig obrir i al llegir-lo ficava: “Per què no em vas ajudar?”
LA CRUELTAT 1rESO
Fa molts anys, en 1936, jo estava amb la meua àvia i vam decidir anar a collir creïlles a un hort al costat del riu. A l’altra vora em va parèixer veure algú, però no. De sobte, una bala fulminant va donar-li a una creïlla, eren ells! Però per sort la bala no ens va ferir. Vam fugir sense problemes, però en arribar, ja cap a les deu de la nit, va sonar una alarma i un tiroteig després de sentir crits, molts crits i moltes, moltíssimes bales de metralladora, pistoles i altres armes de foc i no sé com vaig adormir-me i al dia següent resultà que ja no estava allà i en aquell moment vaig saber que tot va ser un malson, com el que va passar en realitat la meua àvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada