diumenge, 17 de març de 2019

FRANKESTEIN, de Mary Shelley, des d'una nova perspectiva!

Les imatges adjuntes són captures de pantalla de les pàgines web que han realitzat els alumnes de Projecte Interdisciplinar de 4t ESO impartit per Felicitat Ortells i Sandra Escamilla, dels Departaments de Física i química i Filosofia, respectivament.

La creació de les pàgines web ha sigut l’activitat final de l’estudi que han realitzat al voltant del personatge de Frankenstein, tant en l’aspecte científic com en l’aspecte filosòfic, històric i cultural . A més, han analitzat la seua influència en la transgressió i innovació esdevinguda amb l’aparició d’aquesta obra clau de la literatura romàntica, tant en l’època en què Mary Shelley l’escriu, com fins a l’actualitat. No podem negar que l’obra ha tingut una gran influència en molts àmbits de la societat i això hem volgut que quedara reflectit a les pàgines web.




DIA 8 DE MARÇ - DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

Aquests són els missatges de l'alumnat de 1r d'ESO, en anglès, demanant igualtat i respecte envers les dones:

L'IES MIRALCAMP CONTRA L'ASSETJAMENT, a partir de la lectura de Zach Wood, d'Andrea Sayago Langa.

Zach Wood, un adolescente que carga con el suicidio de su hermano a las espaldas, luchará junto a su grupo de amigos por cambiar el mundo: por acabar con el acoso escolar y por mejorar la estancia en hospitales de los héroes más pequeños. En esta novela, Zach reirá, llorará, se enfadará y se enamorará. Experimentará la locura que supone la adolescencia sin dejar de lado la asociación con la que, junto a sus amigos, tratará de hacer del mundo un lugar mejor. Un libro que nos dejará una importante reflexión y nos dará una gran lección, porque no existen excusas suficientes que nos impidan dar lo mejor de nosotros mismos y que no nos permitan ser nuestra mejor versión.

Aquest va ser el llibre seleccionat per al concurs de narració que forma part del projecte Convivència a les Aules organitzat per la  Regidoria d'Educació i la Policia Local de Vila-real . 


L'alumnat de 1r ESO C el va llegir i treballar amb la professora Laura Mezquita. El resultat va ser uns murals que intenten conscienciar del fet que cal acabar amb l'assetjament. 









CONCEPTE D'AMOR a partir del text de Joan Fuster

 Aquest és el mural elaborat per l'alumnat de 1r d'ESO a les classes d'anglès.














D'una altra banda, l'alumnat de 2n de batxillerat, ha treballat el text del gran Joan Fuster sobre l'amor que aparéix al seu llibre Diccionari per a ociosos, publicat per Ediciones 62. 


El text de l'escriptor sueca, “Amor”, comença amb una crida d’atenció al lector:

“L’amor? Una invenció del segle XII!”.

No es fàcil estar-hi d’acord a primera vista. Per tant, s’imposa la pregunta del lector:

—No hi havia “amor” abans del segle XII?

Si continuem la lectura, podem trobar afirmacions semblants a les quals Fuster agrairia una pregunta intercalada del lector com la que proposem:

“Però no tots els “amors” han estat idèntics.”

—És evident que cadascú s’enamora d’una manera, però l’amor, no és un sentiment universal?

“Des d’aleshores fins avui, de més a més, l’amor” s’ha escampat i ha arrelat també gràcies a la literatura.”

—Voleu dir que la literatura, en una societat tradicionalment poc alfabetitzada, ha estat tan important per a la propagació de l’amor.

Us presentem alguns fragments de les reflexions dels alumens sobre el concepte de l'AMOR:


L’amor és un sentiment ancestral, encara que els nostres avantpassats no foren conscients, el dolor que sentien per la pèrdua d’un fill o un germà venia per l’amor que tenien cap a eixa persona; a més és universal, no només és característic de l’ésser humà, si no, d’on prové la lleialtat d’un gos? o perquè protegeixen els lleons les seves cries? L’amor es basa en l’estima que sentim per aquells que ens envolten, un sentiment que no podem controlar, a l’igual que no elegim aquells que estimem. L’únic que canvia és la nostra percepció, ja que, com bé va dir Joan Fuster “no tots els amors han estat idèntics” sinó que trobem “diverses espècies”.


Molta gent pensa en l’amor com a un “amor romàntic”, és a dir, aquell que ens uneix a una persona amb la que compartir un mateix futur, per la que mataries i moriries; aquest amor és físic, sentimental, carnal... el que sempre em llegit i vist en les pel·lícules i sèries. Però no ens podem deixar guiar únicament per la ficció.


Altres tipus d’amor són aquells que ens uneixen als éssers més pròxims a nosaltres com poden ser familiars, amics i, fins i tot, mascotes. Encara que no podem oblidar l’amor que sentim per allò que ens fa feliços, la part més material i alhora sentimental de l’amor, els nostres gustos, aficions i passions.


Per últim, i possiblement més important, l’amor propi, aquell que sentim per nosaltres mateixa, sense el qual no podem ser feliços, ja que, si no ens estimem nosaltres mateixa, ningú ho farà. Per a açò, em d’acceptar-nos tal i com som; no fixar-nos en els defectes, sinó en les nostres virtuts, aquelles que ens fan únics i diferents. Només així podrem amar i ser amats. JLR
...........................................................................oo0oo............................................................................


L’amor, eixa sensació que flueix i es sentida per dues persones alhora que fan sentir-se a tots dos com a una única persona. Moltes vegades aquest sentiment és infinit però moltes altres és efímer. L’amor és fort, supera tot tipus de barreres socials i ideològiques. Aquesta última idea no és del tot correcta per al gran autor valencià Joan Fuster, que defenia que l’amor només era existent, real i possible als llibres i que era únicament exclusiu per a la gent de la classe alta, per a Fuster no existeix per a les persones del pobre ( no, en el sentid literari, clar), i per tant, el casament en aquestes persones no és considerat com a amor. Els grans autors són els qui ensenyen i mostren a la gent, amb els seus llibres, el sentiment de l’amor, i, a poc a poc, que molta més gent va coneixent aquesta sensació, es va transmeten per altres altres mitjans apart dels llibres.  NGV

.......................................................................oo0oo..................................................................................



Què és l’amor? L’amor és molt difícil de definir. Aquest ho és tot i, a la vegada, no és res. Com va dir Joan Fuster: «És clar que sempre hi ha hagut amor, una forma o altra d’amor». Fuster tracta l’amor des de diferents punts de vista. Ho fa des de l’àmbit de la literatura fins a l’emancipació de la dona.

Així Joan Fuster diferencia l’amor des dels registres següents. D’una banda la literatura mostra l’amor com a un sentiment específic, no com a vincle sexual, ni com a una convivència familiar, ni com afecte mutu (la Vita Nuovao La Dame aux Camélias). D’altra banda, Joan Fuster utilitza la metàfora d’un francés, el qual que va afirmar que si ningú havia sentit mai parlar sobre l’amor, mai ningú ho sentiria. Però abans d'açò, els homes i les dones ja s’estimaven, sense haver llegit ni escoltat mai res sobre l’amor.

Però l’amor de veritat es estrany de trobar. Els «grans enamorats» no abunden, mentres que els «enamorats» són més habituals. L’amor no té fronteres, ni de races, ni de sexes. Per tal d’entendre’l cal començar des del principi: «l’amor cortès». Aquest s’expressa mitjançant la poesia provençal, i el concepte de l’amor va ser patrimoni de dames i cavallers i dels poetes que tenien a sou. Després, l’amor salta aquesta barrera clàssica i arriba a tot el món, segons Joan Fuster.

Gràcies al teatre de Shakespeare, es va començar a ensenyar l’«amor» a les masses. Per exemple, amb Romeo i Julieta. Esta obra respon a l’època del Romanticisme, l’època romàntica. Per això hui diem a l’amor vertader, «amor romàntic». Tot s’esdevé a l’especialitat dels escriptors romàntics: l’amor. Actualment, el substitut del teatre són les pel·lícules i les narracions amoroses que influeixen a totes les persones, més específicament als joves. Aquestes formen l’educació sentimental dels tots els adolescents.

L’ «amor cortés» sempre ha diferenciat les relacions entre els homes i les dones. En l’amor recíproc, l’home necessita la correspondència de la dona. Antigament, les civilitzacions eren exclusivament masculines. En aquestes, la dona era objecte de cobejança o de desdeny. Així doncs, els matrimonis del moment eren d’interés. Paradoxalment, per una banda, l’amor era «cortés» i, per l’altra, «romàntic». Aquest últim, ha de ser capaç de superar tot, inclòs els adulteris.

Així doncs, l’amor té molts vessants i aquests es manifestes al llarg de la nostra vida. S’ha d’aprendre a gaudir-les. AGG














divendres, 15 de febrer de 2019

VILA-REAL NEGRA 2019

Un any més, el nostre institut ha participat en el projecte organitzat per Vila-real   Negra, al voltant de la narrativa policíaca. Enguany, hem tingut el plaer de comptar amb la periodista  i escriptora, Marta Robles, que ens va presentar la darrera novel.la, La mala suerte.
 
 A més, els nostres alumnes van participar a un concurs juvenil de microrelats, en què va resultar finalista, Marina Chavero. Enhorabona, Marina!

Us deixem algunes de les fotos de totes aquestes activitats:






Celebrant el Dia de la Ràdio amb poesia!

L'alumnat de valencià va celebrar el Dia de la Ràdio participant al programa "plaerdemavida" de À Punt. Com? Doncs, amb tuits de versos. Qualsevol excusa és bona per a gaudir de la poesia!



i