El teorema del loro, lectura recomanada pel departament de matemàtiques

Una trama polifónica intercalada de flashbacks de vidas de matemáticos célebres en la que predomina la voz de un intelectual de ochenta y cuatro años: M. Ruche, que pone a punto sus herrumbrosos conocimientos de filosofía en aras de la investigación que se lleva a cabo. Una mañana Max, chiquillo de unos doce años, rescata de su cautiverio a un loro parlanchín, malherido, que instala en su casa, en el seno de una atípica familia que vive en uno de los barrios parisinos de solera: Montmartre. 

Los mejores libros de matemáticas de todos los tiempos, reunidos en una fabulosa biblioteca, se reciben, como un fantástico legado, de un querido y ausente amigo del patriarca del extraño clan familiar. Sospechosas circunstancias y dos cartas escritas por el amigo van a provocar una investigación laboriosa que pondrá a prueba la inteligencia, capacidad de estudio y reflexión lógica de los componentes de ese singular conjunto… 

Repasaremos, la vida y la historia de las aportaciones teóricas de matemáticos célebres, a través de las cuales podremos hallar las claves de un asesinato. ¿O ha sido un accidente? Otros miembros de la sorprendente familia aportan matices ecologistas, de igualdad social, de libertad, de feminismo o de política. La historia de la resolución del enigma se convierte, con el báculo de las matemáticas, en la solución de una ecuación trufada de rastro policíaco.

COSES QUE HAS DE SABER SOBRE...EL DIA DE MORTS by 1BATXILLERAT

LITERATURA UNIVERSAL, 1ºBACHILLERATO, MIRALCAMP

DÍA DE LOS MUERTOS. MICRORRELATOS.

En cada lugar tenemos nuestras propias costumbres y tradiciones. Como sabemos, una de las tradiciones más conocidas del mundo es el Día de los muertos.

¿De qué trata y de dónde proviene?

Es una celebración que honra a los muertos, procedente de las culturas prehispánica y europea, aunque actualmente en México, es celebrada la tradición anglosajona de “Halloween”, en la que la mayoría de familias coloca ofrendas en el altar con objetos muy particulares que pertenecían a los difuntos, y en caso de ser niños, juguetes.

Celebraciones en las distintas partes del mundo

En China, por ejemplo, encienden velas por las calles para guiar a los espíritus.

En Estados Unidos, la noche del 31 de octubre se disfrazan y celebran el

“truco o trato”, y a cambio obtienen golosinas.

En Canadá cortan calabazas y las decoran, recaudando dinero para destinarlo a niños con necesidades.

En Rumanía es tradición visitar el castillo de Transilvania a media noche.

Día de los Muertos en México

Desde el 31 de octubre al 2 de noviembre, hacen altares para honrar a los

muertos, se disfrazan y preparan comidas típicas mexicanas como el

“pan de muerto” y las calaveritas de azúcar.

Día de todos los Santos en España

La tradición consiste en que cada 1 de noviembre acudamos a los cementerios a visitar y llevarles flores a nuestros seres queridos fallecidos. Es festivo en todo el país.

Abril Nieto e Iván Gumbau

Microrelatos

-No paraban, el dolor, la angustia, el miedo...al final me volverán loco. Siguieron ahí y yo intentaba escapar, te devoran poco a poco el alma hasta convertirte en uno de ellos. Estamos rodeado

-Aquí solo estamos tú y yo.

-Aquí solo estás tú.

(LAIA GORRÍS)

Una noche tenebrosa, sola por las calles de Lisboa. No había ni un alma, cuando de repente un mensaje llegó a mi móvil. Era la foto de un lobo, al instante empecé a escuchar aullidos detrás de mí.

(Mónica Fernández)

Hoy se cumple un año de la muerte trágica de una inocente adoloscente. Caminaba por una calle muy oscura, llegaba a su casa, el temor la acechaba. Por detrás escuchaba cada vez más cerca a dos hombres riéndose, ella se giraba y no los veía. Escuchaba sus alientos y risas en el oído y notaba algo en su espalda. Sus últimas palabras “Mamá, volveré pronto a casa”.

(Alex Rodríguez)

Un martes 13, una sensación rara y un hombre vigilándome todo el día…Ahí estaba él, esperándome en el parque, vigilándome, sentado en el mismo sitio donde todas las semanas, pero hoy era diferente, una sensación rara,

un martes 13…

(Marina Chavero)

Cuando desperté la muerte me había alcanzado.

(M.Ángel Bort)

Cuanto más corría, más se acercaba aquella sombra tan espeluznante que me perseguía en una casa abandonada, en las afueras de la ciudad. Era la noche de Halloween.

Todos mis amigos habían desparecido.

Ahora esa sombra estaba enfrente de mí.

(ÉRIC PÉREZ)

TENGO UN SUEÑO by Elena Rabadán 1BATXILLERAT

¿Qué hubiera sido de nosotros sin los derechos humanos? Los derechos humanos universales fueron creados el 10 de diciembre de 1948 en París, tras la Segunda Guerra Mundial, que causó la muerte de millones de personas por ser de una determinada religión, etnia o condición sexual.

Aquí se presenta la visión de un adolescente local sobre la importancia y el impacto de los DDHH en la historia.

A lo largo de la vida, las personas nos enfrentamos a injusticias. Pocos son los valientes que salen a defender sus ideales, como Nelson Mandela o Gandhi, sin embargo, una figura que marcó un antes y un después en lo que a racismo se refiere fue Martin Luther King. Luther es uno de los causantes de que Estados Unidos se deshiciera de la nube que cubría sus cabezas, llamado racismo, la aspiró y dejó un ambiente medianamente limpio; recibió un premio Nobel y, desgraciadamente, 4 años después, fue asesinado. 

En el trayecto de la historia siempre ha habido soñadores que nos han abierto los ojos a través de sus palabras o acciones, a veces, de forma brusca, como la chispa de una mecha la cual crea las cenizas de una revolución por un cambio, normalmente más que justo. Tras años de una esclavitud injustificada y estereotipos simplemente marcados por el color de la piel, unos cuantos valientes alentaron a una nación oprimida a no aceptar tener que sentarse si había sitio en el fondo del autobús, donde tenías que sufrir acoso verbal y físico, menores oportunidades tanto en la universidad como en el trabajo, en definitiva, sin ser culpable, te sentías como si no tuvieses que valer absolutamente nada, como si no merecieras un simple asiento, estudios o dinero para alimentarte a ti, a tus hermanos o a tus hijos. 

Así que, tras muchas injusticias, salieron en busca de libertad y de sentirse por primera vez humanos en un país donde se sentían escoria. Y para hacerse oír no hubo nadie mejor que un estadounidense de color y activista desde bien joven. Martin Luther King mostró la verdad, de tal forma que todos supiéramos ver y valorar su bando, hasta entonces perdedor. Su discurso fue como una lluvia en verano, donde tienes ganas de ella y necesitas que venga, y la sensación y olor de después hace que te sientas en paz. Cuando aparecen este tipo de personas, ves cómo se crea una esperanza real, que hasta la fecha solo lo podía ser en los sueños de los que querían luchar por un mundo mejor. Martin Luther King ofreció sus sueños a cambio de que pudiéramos cumplirlos. 

La sociedad de hoy en día deja mucho que desear, siguen siendo muchos y muchas quienes juzgan a las personas por sus condiciones físicas, sexuales o económicas, y entienden que esa es la base para repartir derechos. Yo espero que algún día haya igualdad total, vivir en un mundo donde de igual tu color de piel, tu orientación sexual, tu género, por ello necesitamos más soñadores que nos cuenten un cuento, donde podamos ver con claridad un futuro en el que muchos queremos creer, pero pocos se atreven a vivirlo y hacerlo realidad; necesitamos personas que nos alienten y nos enseñen un camino que nos guíe hacia la igualdad y la justicia. 

Martin Luther King fue una antorcha que iluminó, de nosotros depende que esa antorcha siga viva o muere. ¿Eres valiente?

Elena Rabadán, 1º Bachiller, IES Miralcamp.

DIA INTERNACIONAL DE LA FILOSOFIA

Con los alumnos de 1º de bachillerato y los de la optativa de Filosofía de 4º de la ESO, hemos estado trabajando qué es eso de la filosofía, qué encierra esta palabra y cómo se ve reflejada en nuestra vida diaria, ya que en este mes, se conmemora el Día Internacional de esta disciplina.

 Para adentrarnos en esta aventura, hemos utilizado un poema de D. Innerarity, que no nos puede dejar indiferentes. Dice así:

“ La filosofía es: 

más un modo de atender que de entender; 

ser conscientes de que es más interesante lo que nos sorprende que lo que nos 

da la razón;

hacer menos ruido y cultivar el silencio atento;

demorar las respuestas y evitar sobre todo la precipitación;

tener la flexibilidad mental y practicar esa gimnasia del espíritu consistente en escuchar;

desconfiar de la seguridad ostentosa;

no sentirse incómodo ante preguntas que uno no sabe responder, pero que tampoco puede rechazar;

aprender a sacar fruto del propio desconcierto;

huir del enquistamiento en sus variantes formas: intelectual, moral o política;

estar a gusto en la inquietud;

dejarse invadir por una incorregible curiosidad;

crecer en capacidad de admiración proporcionalmente a la extrañeza de lo admirado;

saber que la antítesis más rotunda del filósofo es el vencedor;

En suma: permanecer siempre vulnerable ante la realidad.”

INNERARITY, D., La filosofía como una de las bellas artes

Además, hemos complementado la reflexión de este texto, con carteles que, desde el Departamento de Griego, los alumnos han realizado,en los que se veía claramente la vinculación de la filosofía con el mundo griego. No podemos olvidar que filosofía, etimológicamente, proviene de “fileo”,que significa amor, amistad y, “sofia”, que significa “sabiduría”; por lo tanto, la filosofía no es otra cosa que amor o amistad por la sabiduría. De ahí que los alumnos hayan buscando, en la mitología griega, el símbolo y la diosa de la sabiduría, que no es otra que Atenea, la cual, escogió, como símbolo de la razón,a una lechuza, la cual llevaba en su hombro. Por eso, el símbolo de la filosofía es una lechuza. 

DECONSTRUINT LA MATÈRIA

La química està present en tots els aspectes de la nostra vida, però Què es la química? “La química es el estudi de la matèria i de tots els canvis que aquesta experimenta”.

En aquest projecte s’ha intentat deconstruir la matèria”.

Aquestes són les infografies finals (producte final) del projecte en què els diferents grups d’alumnes han fet mapes conceptuals explicant el que entenen per matèria.

Els diferents blocs treballats al projecte son:

1. Cap al cor de la matèria.

2. Investigant la matèria.

3. Recordant la matèria.

4. La matèria i els models.

5. La matèria per dins.

6. Publiquem i difonem el treball.

Pictogrames de seguretat de productes químics

Mural de pictogrames de seguretat de productes químics elaborat per PMAR 3 i situat al passadís dels laboratoris.

DUES NOVEL·LES RELACIONADES AMB LES MATEMÀTIQUES

Joseph, un joven alemán residente en Inglaterra, se traslada en 1936 a la Universidad de Berlín a estudiar matemáticas. La situación política le hará verse involucrado en el partido nazi, donde entra a formar parte de un grupo que expolia obras de arte procedentes de los territorios ocupados; en su caso, libros antiguos. En una biblioteca en Varsovia encuentra los conocidos como “papeles de Newton”, unos documentos sobre alquimia que pueden ser la clave para el triunfo del III Reich en la II Guerra Mundial.

Los autores nos ofrecen un mosaico donde se encajan aventuras, intriga, pasión, arte y matemáticas; en un periodo histórico en el que la locura de la guerra arrastró a Europa a su destrucción. La novela es un apasionante juego de pistas ocultas, acertijos, alquimia y problemas matemáticos que serán la clave para desvelar el misterio del oro de Newton… sesenta y cinco años después.

En “El contable hindú”. Leavitt cuenta la vida de G. H. Hardy, uno de los matemáticos más importantes del siglo XX , y sus esfuerzos por traer a Ramanujan a Cambridge una vez que descubre su inmenso talento.

El matemático indio Ramanujan fue un genio sin ninguna educación formal que, durante las primeras décadas del siglo XX, logró llegar a la élite de Cambridge, para enfermarse poco después y regresar a la India, donde falleció en 1920, a los 32 años. “El contable hindú” es una novela muy fácil de leer y entretenida. La gran cantidad de capítulos nada largos hace que la lectura sea ágil y rápida. 

Impresiona la reconstrucción de la Inglaterra de hace un siglo y también es de destacar la complejidad de la relación colonial entre Inglaterra y la India en un momento como el de la Primera Guerra Mundial, en el que el gran imperio va dejando de serlo rápidamente.

JA TENIM GUANYADORS DEL VIII CONCURS DE MICRORELATS DE TERROR DE L'IES MIRALCAMP!

Enhorabona !!!

• Intisare Amil, de 2nA
• Emma Campos Sánchez, de 3r C
• Nur Kilani Simón, se 2n BTC 

El lliurament dels premis tindrà lloc el 20 de desmembre, durant el festival de Nadal.

Aquests són els microrelats premiats. Gaudiu de la lectura!

 DE LES 3'15 A LES 7

Són les 3.15 h, he escoltat un soroll a l'habitació de la meua germana de quatre anys i m'he alçat a vore que ocorria en aquell moment, per a no despertar la meua mare. Hi he anat però no passava res; he tornat a la habitació. Després he escoltat un altre soroll, però més fort. He anat corrent però no ocorria res. Em pareixia estrany que els meus pares no es despertaren. No volia deixar la meua germana sola; per si de cas, vaig dormir al seu costat. 5 minuts després vaig escoltar el matex soroll a l'habitació on estava però no hi havia res i em vaig adonar que el soroll eixia de la paret. En aquell moment estava molt atemorida i nerviosa, vaig agafar la meua germana, però de camí a l'habitació dels meus pares vaig vore que no era la meua germana, sinó una nina! Vaig deixar caure aquella figura estranya amb ulls blancs i boca gran al terra. Es va escoltar un colp, al mateix temps em va sonar l'alarma "Bon dia" són les 7 del matí. Intisare Amil, de 2nA


EL PITJOR QUE EM PODIA PASSAR

Era 10 de febrer. Eixa nit havia tingut un malson. La nina de la pel·lícula

d’Anabelle estava en la meva habitació, em mirava i em parlava i després...

PIP PIP PIP! Va sonar l’alarma del despertador. Si pensava que això era roín

hauria d’haver-me preparat per al que estava a punt de vindre després.

Era un matí normal com tots els altres. Com tots els dies, vaig eixir de casa

a les 7:30 per a anar a l’institut. Quan vaig tornar a casa vaig vore una noteta

que m'havia deixat mon pare “quan acabes, ves a fer la compra”. Vaig obeir

mon pare i en acabar de dinar vaig anar a fer la compra. Quan vaig arribar

al supermercat notava alguna cosa diferent, com si faltara alguna cosa,

alguna cosa imprescindible. Després de quedar-me una estona pensant, vaig

començar a fer la compra. De sobte va passar una cosa surrealista, pitjor que

aquell malson. Havien llevat el fuet del supermercat! 

Emma Campos Sánchez, de 3r C

2-HAMBURGUESA 


Com tots els dies, vaig acompanyar els meus fills a les extraescolars i després vaig tornar a casa per a poder descansar un parell d’hores. En arribar em vaig tombar al sofà i sense voler em vaig adormir.

Quan em vaig alçar, com que encara tenia temps, vaig anar a fer la compra abans d’anar a replegar els xiquets, però quan vaig arribar a la meva carnisseria em vaig espantar tant que no podia ni moure'm. En la caixa registradora hi havia un porc amb davantal atenent a més animals que caminaven amb dues potes i parlaven entre ells. Fins i tot una vaca portava un gos com a mascota.

Mentre feien la compra, la vaca li preguntà al porc que despatxava:

-Quina és la carn més fresca que té?

I aquest li respongué:

-Doncs m’acaba d'arribar una comanda fa deu minuts.

I el porc anà al congelador i en eixir em vaig desmaiar del que els meus ulls van vore: els meus fills congelats i envoltats amb plàstic.


I tu, lector, també menges xiquets? Nur Kilani Simón, se 2n BTC 

MURALS I ALTRES ACTIVITATS AL VOLTANT DE HALLOWEEN

ANIMACIONES GENIALLY 2º ESO INFORMÁTICA

Atrévete a explorar las siguientes animaciones hechas por alumnos de 2º ESO en clase de Informática sobre el día de HALLOWEEN..... No tengas miedooooo

HALLOWEEN I VIII CONCURS DE MICRORELATS DE TERROR DE L'IES MIRALCAMP

Qualsevol excusa és bona per a dinamitzar la bilioteca. El 31 d'octubre, cada dia més gent celebra Halloween. Sabem que no és una festa genuïna nostra, però si serveix  per a donar a conèixer algunes de les gran obres de la literatura universal, benvinguda siga. Aquests són els microrelats seleccionats que concursen al VIII Concurs de Microrelats de Terror de l'IES Miralcamp!

Categoria 1r/2n d'ESO:

1-✖LA COVA✖

Sóc Carlos, tinc 14 anys , i vos contaré una història real que em va passar a Halloween. 

Com sempre , vaig eixir amb amics a tirar ous . Però eixe any seria diferent ; vaig anar amb dos d’ells a la muntanya del poble per a tindre un dia distint .En arribar, vam trobar una cova on vam entrar i, de forma inesperada, es va bloquejar l’entrada . En endinsar-nos en la cova vam començar a escoltar veus i ens vam posar prou nerviosos . Quan vam avançar un poc més, vam trobar una porta i, en obrir-la, ens va trobar un cadàver amb una nota que deia : “VAIG A PER TU”. En girar-me, vaig veure un espectre. En eixe mateix instant em vaig despertar i em vaig adonar que tot havia sigut un malson i el més esgarrifós va ser que les meues butxaques portaven pedres… Serien de la cova? 

2-ROSE JACK 

El vent era fort, tots els meus companys dormien acurrucats en els seus llits, jo, en canvi ,no podia dormir. Vaig tindre la grandiosa idea d’ eixir. Vaig estar donant una volta pel bosc, contemplava les belles estrelles, i sobtadament, vaig sentir un soroll de plors, el cos se'm va quedar gelat en escoltar-ho, però em vaig armar de valor i vaig decidir anar cap ell, tenia molta curiositat i al mateix temps por... 

Davall d’ un arbre hi havia una dona molt rara. 

-Què et passa? Estàs bé? -vaig dir.- 

Ella va contestar amb una veu esgarrifosa: 

-Ro-Rose Jack, Rose Jack... (repetia) 

Sentia com la seva veu intentara ficar-se en el meu cos i fer-se ama d'ell, vaig eixir corrent 

cap al campament. 

A l’endemà, mentre desdejunava vaig engegar la ràdio: 

-Hui Rose Jack fa 3 anys de morta, diuen que segueix deambulant pels boscos en busca, del seu cos... 

3-AQUELLA FÀBRICA 

Aquesta història transcorre en els anys 90, quan jo estava passejant el meu gos. Vaig trobar una fàbrica abandonada, com si dins hi haguera hagut una explosió. Com que em matava la curiositat, vaig voler entrar-hi. Us estareu preguntant, si estava boig i sí que ho estava, perquè dins de la fàbrica, em vaig recordar que hi havia hagut una explosió radiactiva feia 125 anys. La radiactivitat encara no se n’havia anat i jo vaig eixir d’aquella fábrica, però molt tard. 

Després, la gent telefonava a emergències i a l4- DE LES 3'15 A LES 7a policia, en veure el meu estat; jo em moria abraçat al meu gos pels carrers del nord de Japó. Aquesta història, l’estava contant un fantasma, que s’amagava pels passadissos d’aquella fàbrica. 

4- DE LES 3'15 A LES 7

Són les 3.15 h, he escoltat un soroll a l'habitació de la meua germana de quatre anys i m'he alçat a vore que ocorria en aquell moment, per a no despertar la meua mare. Hi he anat però no passava res; he tornat a la habitació. Després he escoltat un altre soroll, però més fort. He anat corrent però no ocorria res. Em pareixia estrany que els meus pares no es despertaren. No volia deixar la meua germana sola; per si de cas, vaig dormir al seu costat. 5 minuts després vaig escoltar el matex soroll a l'habitació on estava però no hi havia res i em vaig adonar que el soroll eixia de la paret. En aquell moment estava molt atemorida i nerviosa, vaig agafar la meua germana, però de camí a l'habitació dels meus pares vaig vore que no era la meua germana, sinó una nina! Vaig deixar caure aquella figura estranya amb ulls blancs i boca gran al terra. Es va escoltar un colp, al mateix temps em va sonar l'alarma "Bon dia" són les 7 del matí. 

Categoria 3r/4t d'ESO

1-SARA

Jo i la meua dona entrem a casa. Li faig el te com li agrada, amb dos terrossos de sucre. Li prepare un bany calent amb sals que fan olor a maduixa. Sopem junts unes carxofes i ens n'anem al llit a dormir. Mig adormit, escolte el so del telèfon mòbil i l'agafe. No m'ho puc creure: com poden fer bromes de tan mal gust? Criden del tanatori dient que la meua dona, Sara, ha mort. «Sara, t'ho pots creure? Sara? On estàs, Sara?» 

L’endemà, vestit de negre, em trobe al cementeri veient com el cos de la meua dona acaba sota terra. 

2-EL PRESONER EN LA BOIRA

No puc escapar d’aquesta vella casa. Ho he intentat una i altra vegada, però la boira m’ho impedeix. És tan densa que és impossible passejar allà fora sense perdre’t. Sembla com si la casa fóra l’única cosa que existeix. No sé com he arribat ací, ni a qui pertany. 

Si només poguera recordar… Però per més que ho intente no ho aconseguisc. De tant en tant vénen estranys a la casa. No els conec de res. Unes vegades m’amague, altres intente parlar amb ells, però fugen com uns bojos. Aleshores es quan me n’adone que estic mort. 

3-EL PITJOR QUE EM PODIA PASSAR

Era 10 de febrer. Eixa nit havia tingut un malson. La nina de la pel·lícula

d’Anabelle estava en la meva habitació, em mirava i em parlava i després...

PIP PIP PIP! Va sonar l’alarma del despertador. Si pensava que això era roín

hauria d’haver-me preparat per al que estava a punt de vindre després.

Era un matí normal com tots els altres. Com tots els dies, vaig eixir de casa

a les 7:30 per a anar a l’institut. Quan vaig tornar a casa vaig vore una noteta

que m'havia deixat mon pare “quan acabes, ves a fer la compra”. Vaig obeir

mon pare i en acabar de dinar vaig anar a fer la compra. Quan vaig arribar

al supermercat notava alguna cosa diferent, com si faltara alguna cosa,

alguna cosa imprescindible. Després de quedar-me una estona pensant, vaig

començar a fer la compra. De sobte va passar una cosa surrealista, pitjor que

aquell malson. Havien llevat el fuet del supermercat!

4- LA MEUA FAMÍLIA

I per tota la casa es va sentir un crit. 

El meu germà i mon pare van eixir corrents de casa. 

Jo em vaig quedar asseguda, no em podia moure. Mon pare tornà a per mi, em posà sobre la seua esquena i començà a córrer cap al jardí on estava el meu germà esperant-nos. 

Tots junts fugírem cap al bosc, però no funcionava, ella seguia darrere de nosaltres somrient com feia sempre. 

Les seues profundes respiracions cada vegada estaven més a prop i els murmuris que produïa eren com paraules tretes de l'infern. 

Quan passàrem el marge del bosc desaparegué com feia tots els anys. 

Mon pare somrigué i tornàrem a casa on la foto de la mare, mirant-nos fixament dies abans d’ingressar-la en un centre psiquiàtric, estava voltada com tots el hiverns. 

5-CARLOTA

Carlota i jo havíem quedat per a fer un treball. Ella estava molt seriosa, i amb una cara de preocupació. Li vaig preguntar si estava bé, però va intentar dissimular dient que tot estava perfecte. Carlota va començar a rebre molts missatges, així que, sense pensar-ho, vaig agafar el seu mòbil i vaig entrar al lavabo de seguida. Vaig començar a llegir: Número ocult: T’estic vigilant. Sé on estàs. Contesta, si no ja saps què passarà. Se m’esgota la paciència. Quan menys t’ho esperes, estaràs MORTA! JAJAJJA. 

Quan vaig arribar a la taula, Carlota no hi estava, vaig sortir . Estava ahí, en terra, desmaiada o… morta? Vaig voler buscar ajuda, però algú em va pegar tan fort, que vaig caure plegada. 

Òbric els ulls, estic en un hospital; molt preocupada ma mare em diu: Has estat dos setmanes en coma, i… 

-I què, mare? - És Carlota, creiem que ha mort, però no hem trobat el cadàver. No podia ser cert. Ella, no!! 

6-EL XIQUET DE LA FINESTRA

Torne a vore aquell xiquet que em mira des de la finestra del quart pis que hi ha a l'escola. 

Sempre em pregunte què fa allí; pel que sé, no es pot estar en aquella aula. 

Quan el pati acaba, decidisc anar a parlar amb algun professor per a preguntar-li sobre el xiquet. Al final, acabe pujant amb el professor de Biologia. Ell prova o obrir la porta, però està tancada, l'intenta obrir amb les claus però tampoc pot. Em pregunta si de veritat he vist algú dins i jo assent amb el cap. Crida a altres mestres per ajudar-lo a obrir la porta. Quan l'obri entrem a vore. Però no hi ha ningú. El professor veu una càmera de fotografiar a terra i l’agafa. Fa una foto per a vore si funciona. Quan la mira es queda glaçat: la imatge d'un xiquet apareix a la pantalla. 

Categoria: Batxillerat

1-MARTINA

Tenia por, no ho podia evitar. Les hores al llit se li feien eternes. No volia que la foscor arribara. Ja feia uns anys que no era una nena de bolquers i sentia que si ho deia decebria profundament els seus pares. Així que va prendre una decisió: faria de la nit una aliada:

-Esta nit comence!

Va tancar els ulls espantada. No va pensar en res i va deixar la nit transcórrer. D’entre els sorolls dels electrodomèstics va començar a distingir una veu. Era dolça i agradable, coneguda.

-M’escoltes Martina? Em recordes?

Martina va deixar véncer tots els pensaments que li deien que somiava i va reconéixer la veu.

-Eva? -Va preguntar.

-Martina, et trobe molt a faltar, et necessite… Tots el trobem molt a faltar, els pares ja no ploren tant, però no riuen mai.

Martina acabava de comprendre quin era el motiu de la seua vigília.

2-HAMBURGUESA


Com tots els dies, vaig acompanyar els meus fills a les extraescolars i després vaig tornar a casa per a poder descansar un parell d’hores. En arribar em vaig tombar al sofà i sense voler em vaig adormir.

Quan em vaig alçar, com que encara tenia temps, vaig anar a fer la compra abans d’anar a replegar els xiquets, però quan vaig arribar a la meva carnisseria em vaig espantar tant que no podia ni moure'm. En la caixa registradora hi havia un porc amb davantal atenent a més animals que caminaven amb dues potes i parlaven entre ells. Fins i tot una vaca portava un gos com a mascota.

Mentre feien la compra, la vaca li preguntà al porc que despatxava:

-Quina és la carn més fresca que té?

I aquest li respongué:

-Doncs m’acaba d'arribar una comanda fa deu minuts.

I el porc anà al congelador i en eixir em vaig desmaiar del que els meus ulls van vore: els meus fills congelats i envoltats amb plàstic.


I tu, lector, també menges xiquets?

3-NO M’HO PUC CREURE

Hui ha sigut un dia molt intens i dur, he fet molta feina; estic esgotada, me’n vaig a dormir. M’he despertat per a anar al lavabo. Deuen ser les 3.00 a.m; està tot molt fosc. No em puc alçar, intente estirar el braç per a prémer l’interruptor i no en sóc capaç perquè entropesse amb la paret; em sent impotent. Aleshores, tracte d’alçar-me del llit però torne a xocar, aquesta vegada amb el sostre; no m’ho explique. Em falta l’aire, què està passant? Em sent sacsejada, crec que estic escoltant veus i plors. Estaran plorant per mi? Comence a cridar, ningú em sent, cride més fort. Què està passant? On estic? Noooooo!

4-EL LLIBRE

Maria: Tot va començar als dotze anys quan vam decidir entrar a la casa fosca i sense cap tipus de protecció. Quan la porta es va tancar, la meua vida sencera va canviar. Vaig notar una força que em cridava a baixar a la biblioteca de la casa i, tota sola, vaig anar-hi.

Ací es on va aparèixer el llibre, el culpable que la meua vida haja perdut el sentit, el culpable que em vulga llevar la vida.

Psiquiatra: Que hi havia al llibre tan misteriós?

Maria: Com i quan moririen tots els meus amics i la meua família.

Psiquiatra: Potser, els agradaria saber-ho? Dona’ls l’opció i que ells prenguen la decisió.

I a tu lector, t’agradaria saber com i quan moriràs?

MIL RAONS PER A LLEGIR!

L'alumnat de 1r d'ESO ha reflexionar sobre el plaer de llegir i ha elaborat un mural sobre els beneficis de la lectura. I, vosaltres, per què llegiu?

9 D'OCTUBRE!

9 d'octubre, Dia del País Valencià!

Com a valencianes i valencians estem orgullosos de la nostra terra, dels nostres paisatges, del nostre caràcter tolerant. El nostre País és un país obert i acollidor i hem de continuar treballant pel nostre patrimoni cultural, per la nostra llengua, pel nostre territori, pels nostres drets socials perquè tots aquests valors configuren la nostra identitat com a poble.

Aprofitant aquesta commemoració, l'alumnat de PMAR3 ha realitzat un estudi sobre els carrers de Vila-real vinculats al naixement de Vila-real.

CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC!

 Setmana del Canvi Climàtic: murals realitzats per l'alumnat de 2n d'ESO, a les classes d'anglès.