L'alumnat de Cultura Clàssica de 4t d'ESO ha elaborat un mural sobre el món de la mort i el camí que recorren les ànimes dels difunts quan entren a l'inframón o Hades.
dilluns, 8 de novembre del 2021
L'HADES MITOLÒGIC
L'alumnat de Cultura Clàssica de 4t d'ESO ha elaborat un mural sobre el món de la mort i el camí que recorren les ànimes dels difunts quan entren a l'inframón o Hades.
dimecres, 3 de novembre del 2021
RECOMANACIÓ DE LECTURA PEL DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES
GEOMETRÍA Y MODA
¿Qué relaciones existen entre la geometría y el mundo de la moda? Con un estilo sencillo y ameno, el reconocido matemático y divulgador Claudi Alsina nos descubre algunos de los secretos matemáticos en el arte del vestir y de los complementos. La antropometría, los tipos geométricos de caras y cuerpo, el problema de las tallas, los patrones, el uso de reglas y los recursos matemáticos utilizados por modistas, sastres y la industria textil son algunos de los temas abordados en este divertido libro, que deleitará a los amantes de la moda y la elegancia.
Se estudian también los recursos geométricos de las modistas y sastres artesanales, de la industria y producción textil, prestando especial atención a los patrones, el uso de reglas, las figuras semejantes, los recursos de simetría, el origami, los frisos en los puntos de máquina o los estampados de los tejidos, etc. Además, se explica el papel que desempeñaron ciertos telares en el progreso de la informática. Se presentan características del arte de vestir, con especial atención a las camisas y blusas y sus variantes de cuellos, mangas y puños, y a los zapatos (y sus tacones) con sus cordones y nudos. También se incluyen referencias a todo tipo de complementos: sombreros, guantes, corbatas, pajaritas, bufandas, cinturones, tirantes, pañuelos, gafas, paraguas, sombrillas, abanicos, joyas, etc.
Esta obra constituye así una aproximación geométrica, simple y amena, para amantes del mundo de la moda y la elegancia.
dimarts, 2 de novembre del 2021
MICRORELATS DE TERROR SELECCIONATS (2021)
Us presentem els relats preseleccionats que entren en concurs. Al llarg de la setmana tindran lloc les votacions i molt prompte coneixerem el guanyador o la guanyadora. Seràs tu?
Categoria A: BATXILLERAT I CICLES
1-LA COL·LECCIÓ
Era dia de neteja; va obrir la vitrina de la seua col·lecció i va passar el drap i un plomall per l'estatueta, amb delicadesa, era la seua favorita, la seua última obra mestra, no podia trencar-la. Va fer una ganyota nostàlgica mentre acabava de netejar-la, "ah, l'amor" va pensar acaronant aquella figura d'un rostre que li recordava el seu afecte per ell. I de sobte, el record amarg de com l'enganyà va recórrer la seua ment. Va tancar la vitrina furiosa i la resta dels vint caps van trontollar. Medusa va seguir amb la neteja, estava orgullosa de la seua col·lecció i somreia mentre pensava en la seua trobada amb el seu pròxim amor, impacient per afegir una altra peça a la seua col·lecció.
Vaig obrir la porta de la casa. Tot pareixia desigual. El vent va tancar bruscament la porta i vaig anar a pujar les escales. Primer graó: sonava el suau degoteig de l’aixeta del bany. Tercer graó: la branca del taronger colpejant la finestra del dormitori. Cinqué graó: el cruixit del balancí de l’àvia al saló. Seté graó: el grall infeliç dels corbs al terrat. Nové graó: les llums intermitents blaves i roges al carrer. Tot nombres imparells, pensava. L’arma es relliscava de les meves mans i el dens aire pesava damunt de les espatlles. Pobra Maria... Mai m’imaginaria aquesta situació. Era davant de la porta assignada, la qüestió era obrir-la i posar fi al tema. No estava preparat, però vaig agafar oxigen i... Pam!
- General, missió acomplerta. He encontrat el gat de la Maria! Torne a comissaria.
Fa unes setmanes pel meu aniversari, el meu nòvio, amant de les serpents, em va regalar una pitó. Al principi no em va fer molta gràcia que l’animal estiguera solt per casa, a més l’animal em mirava amb ulls aborronadors. El meu nòvio, Jerònim, em diu que sóc una plorica, i s ’encabota que és una qüestió de temps que li prenga afecte. Pot ser que tinga raó, ja que l’animal cada vegada és més afectuós. Com tots els divendres, Jerònim i jo estàvem veient una pel·lícula. Jo em vaig alçar a per més roses, i quan vaig tornar al saló em vaig quedar petrificada. La pitó havia engolit el cos del meu nòvio, tan sols quedava una sabata d’ell! Vaig mirar a la pitó i aquesta em va mirar, i juraria que em va dir «Tu ets la següent».
És una nit fosca i freda, el vent mou les poques fulles que queden en els arbres i arrossega les del sol fent xicotetes espirals. Seria una nit tranquil·la si no fóra per això. Pum, pum, pum, aqueix so segueix ací, i cada vegada és més irritant. Pum, pum, pum, un so com si colpejaren en fusta. Pum, pum, pum, sona una vegada i una altra, constantment, pum, pum, pum, estic a punt de tornar-me boig. Com seguisca molt de temps així crec que m’arrancaré les orelles. Pum, pum, pum, encara que realment preferisc estar escoltant aquest so des de fora. Pum, pum, pum, per descomptat és millor estar fora que allà dins, sent enterrat viu al costat d'un cadàver.
Fa cinc dies la meua filla va desaparéixer en el bosc. Només desaparéixer vaig reportar la desaparició a la policia. Fa unes poques hores la policia ha vingut a casa amb la meua filla i m’ha contat que estava deambulant sola pel bosc.
Però jo sé que no és la meua filla.
Parla com ella, s'assembla a ella, però no és la meua filla. Totes les nits mentre dorm em mira des de la porta, porta sense parlar des que la van trobar i no menja ni beu res.
Us preguntareu com sé que no és la meua filla?, doncs perquè jo mateixa la vaig enterrar en el bosc. Però la vertadera pregunta és qui és la xiqueta que està vivint a la meua casa?
Categoria B: 3r i 4t ESO
6- LA VARA DEL CAMÍ
Quan a Laura li van donar la notícia que els seus pares havien mort en un accident de cotxe, va decidir canviar la seua vida. Se'n va anar a estudiar a Minnesota, pensant que allí s'evadiria dels problemes.
Els primers dies sempre es perdia pel camí per a arribar al seu habitatge, estava ple de plantes i algunes vegades matava alguna serp negra, perquè n’hi havia moltes. Sempre es perdia, i quan preguntava a la gent ningú l'ajudava. Fins que un dia un xic es va oferir a ajudar-la. Ell pareixia estrany, tenia uns trets i comportaments molt distints, com la llengua ennegrida i la seua soledat. Un dia de camí cap al seu pis es va trobar amb una altra serp que li impedia el pas i la va matar clavant-li un pal i va seguir el seu camí. Uns dies després es va trobar el xic pel camí ,mort amb una vara clavada al cor
Un company de classe em va proporcionar un CD que tenia gravades algunes psicofonies. El meu germà em va proposar dur-me un portàtil per escoltar el CD mentre es dutxava, i així ho vam fer. Abans d'escoltar la primera psicofonia una veu presentava el CD i feia un avís: "Mai ho escoltes a fosques". En aquest moment, per espantar el meu germà, vaig apagar el llum del bany i ell va cridar: "Encén el llum!".
Quan la vaig encendre, el disc ja no sonava. Algú li havia donat a la tecla de l' stop. Jo no vaig ser, d'això estic segur perquè tenia el dit a l'interruptor de la llum, i el meu germà tampoc, estava dins de la banyera i a més de dos metres del portàtil. Qui va apagar les psicofonies? Per què? No ho sé, i no estic segur
de voler saber-ho.
8-EL LLIBRE
“Dos vegades m’obriràs i la teua visió en realitat convertiràs.” Era el que estava escrit en la portada del llibre que els meus pares m’havien dit més de mil vegades que no obrira. El dia que em vaig quedar sola en casa, per aquella grip fingida, l’avorriment va fer que recordara aquell llibre de l’armari; des de feia uns dies sabia on estava la clau. Vaig agafar l’escala, i em vaig acostar a aquell armari que guardava el misteriós llibre. De manera furtiva, encara damunt de l’escala, el vaig obrir. Mentre un calfred recorria el meu cos, alguna cosa va fer que em girara. Em vaig quedar paralitzada! En veure el meu cadàver ensangonat damunt del llit. El llibre va caure, es va tancar, i la visió va desaparéixer. No he deixat de vigilar aquell llibre i recordar el que deia “Dos vegades m’obriràs i la teua visió en realitat convertiràs.”
9-ON ESTÀS, MARE?
Avui he despertat amb els meus germans i hem sentit l'absència de la mare. Recorde quan ens va donar llet per última vegada. Un d’ells va veure com uns homes amb davantal blanc se l'emportaven. Immediatament ens vam adonar que mai tornaríem a veure-la. Mai sentiríem la calor, l'amor incondicional que diàriament rebíem.
Tots vam començar a tremolar, s'estaven emportant els nostres amics que vivien dos corrals més enllà. La por ens usurpava, acompanyada per la incertesa de no saber si també se’ns emportarien a nosaltres. Els ulls es tancaren per l'esgotament de la situació en què ens trobàvem.
Vaig despertar sola dins d'una caixa de poques dimensions. S'escoltaven veus temoroses i familiars. Ens estaven desplaçant. Quan van parar escoltàrem crits agonitzants de centenars com nosaltres. Estaven patint? Què ocorria?
L'únic que em van fer saber els homes dels davantals blancs, ara amb taques roges, era que jo era el següent.
10- LA NIT DE HALLOWEEN
Uns companys de classe van quedar per anar a fer una volta la nit de Halloween. Les xiques també havien quedat però elles anaven disfressades i es van adonar que els seus companys es trobaven a l’altra cantonada. Llavors, les xiques van donar la volta per espantar-los. Quan les van veure aparèixer, ells van començar a córrer de la por que tenien perquè anaven molt ben disfressades.
Els xics només feien que córrer i cridar, no podien parar de córrer fins que a la fi, els van dir: «no correu tant, som nosaltres». En eixe moment, tots van començar a riure però ells ja havien recorregut tot el poble.
De petit evitava parlar amb altres perquè les converses sempre acabaven sent incòmodes, per això ràpidament em vaig acostumar a estar sol. No del tot, des de sempre m'han agradat les nines, però les nines sempre fan por. Fins ara ningú s'ha quedat a dormir a casa meva i no els culpo, però avui és el gran dia. Després de gairebé un any sortint, vull ensenyar la meva casa a la meva parella. A mesura que ens aproximem a la porta se li pot veure la cara d’ emocionada. Però en obrir la por-ta passa el que em temia: li canvia l'expressió a un semblant menys alegre, aquesta expressió que he vist tantes vegades. Tracte de calmar-la, ja que vol sortir corrent de la sala i allò ràpidament va escalar en un forcejament violent. Ja al terra li pose la mà davant la boca i aconseguisc que deixe de cridar. Com de costum, torno a estar sol però no em sento malament, tinc una nova nina.
Categoria C: 1r/ 2n ESO
Vaig acompanyar ma mare a fer la compra, estàvem pel passadís de les fruites. Vaig veure com una xiqueta em mirava d’una manera peculiar però no li vaig fer cas, vaig continuar amb la compra.
Minuts després va vindre la xiqueta i em va agafar la mà.
-M'he perdut, em va dir tímida. Aleshores la vaig acompanyar fins a la seua mare.
-Senyora, la seua filla l'estava buscant, li vaig dir.
-Eh? La meua filla?, va preguntar estranyada.
-Sí, la seua filla, vaig repetir.
-Però jo no tinc filla, va dir-me. Vaig mirar al meu costat i la xiqueta havia desaparegut. Si no era una xiqueta, aleshores... Què era?
Una vegada, un grup d’amics, Jorge, Juan, Gina, Carla, Mar i Paco van anar amb la seua classe de campament.
A l’hora de dormir van escoltar sorolls que venien dels vestidors i van anar a veure què passava. Sentien una xiqueta cantar. Paco, que era el més valent, va obrir la porta i la van veure. La xiqueta es va girar i no tenia cara!
Van eixir tots corrents cap als monitors. Hèctor, un monitor, els va dir que no patiren i que dormiren. Carla no va poder dormir perquè se sentia observada.
L'endemà es van despertar pensant-se que ho havien somiat tot però... Quan se n’anaven a casa es van acomiadar d’Hèctor que els va somriure d’una manera estranya, tenia unes dents esmolades, les pupil·les eren roges i en veu baixa li va dir a Carla: «dorms molt bé».
14-LA CASA NÚMERO 19 (LA NIT DE HALLOWEEN )
Era la nit de Halloween, uns amics i jo havíem anat a donar una volta pel poble, però, vam vore una casa inusual. Era una casa vella, molt vella i nosaltres vam anar a tocar a la porta. Una senyora major va obrir i ens va dir: “aneu-vos-en d’ací i mai aneu a la casa número 19 del carrer 19, podeu tornar molt malament o directament no tornar”. Nosaltres li vam fer cas, però sense adonar-nos, de tant de caminar, vam arribar a la casa prohibida.
Era una casa normal per fora però per dins... Un dels meus amics va dir: “el primer que arribe guanya”. Tots van anar corrents menys jo. Els meus amics tocaren al timbre i la casa va obrir la porta sola. Se’ls va menjar i jo vaig ser l’únic que va quedar viu, i vaig dir: “EL MEU PLA HA EIXIT BÉ!”
15-UN MALSON ESTRANY
Era una nit de Halloween, estava intentant dormit al meu llit i de sobte, un so em va sobresaltar del meu llit. Vaig mirar al meu voltant i no vaig veure res i tot seguit, vaig escoltar alguna cosa que venia de la part de dalt de l’habitació, … Em feia molta por mirar a dalt. A continuació vaig veure una persona i el vaig reconéixer de seguida, era l 'Awasi de Rovensburguer. Me’n vaig anar a un altre lloc i em perseguia per tota la casa, volia fer-me mal. Vaig mirar a la meva butxaca i tenia una arma per lluitar amb ell; en eixe moment un so em va despertar i tot havia estat un malson.
Molts anys enrere, hi havia un monstre anomenat la Quarantamaula que habitava en les clavegueres. A Vila-real, en aquella època, a les onze de la nit tots els habitants del poble havien d’estar dins de casa amb la porta tancada. Per a assegurar-se d’això, l’alcalde va assignar un home per a tancar totes les portes. Quan passava aquell home tot el poble havia d’estar dintre de casa, perquè si no, ell tancava i et quedaves fora. Els habitants del poble no entenien aquest mètode, no entenien el perquè, però l'alcalde coneixia la història de la Quarantamaula i no volia córrer riscos. Un matí, una dona va veure un camí de sang que conduïa a una claveguera, el va seguir i la va obrir, va veure un home mort i una criatura negra amb una gran boca i urpes gegants, en eixe moment es va adonar del perill que corrien...
17-L'ESPERIT DEL TREN
Fa més de vint anys en l'estació de tren de Vila-real ocorregué una mort dramàtica: un xiquet anomenat Àlex que acompanyava sa mare a València per a veure als seus avis caigué a la via i va ser atropellat per un tren.
Des d'aquell dia el xiquet s'apareixia una vegada a l'any en el tren que anava de Vila-real a València i com se sentia sol, quan pujava algun xiquet al tren el tirava a la via perquè estiguera amb ell i poder jugar.
Fa tres anys van beneir eixe tren perquè Àlex desapareguera i no tornara a matar cap xiquet. Fa poc s'ha tornat a sentir que en el tren que va de Madrid a Sevilla dos xiquets van caure a la via en estranyes circumstàncies i es creu que Àlex ha tornat a actuar.
divendres, 15 d’octubre del 2021
X Concurs de Microrelats de Terror IES Miralcamp!
Un any més el Departament de Valencià ha organitzat el concurs de microrelats de terror. Us adjuntem les bases erquè pugueu participar-hi. Animeu-vos, encara esteu a temps!
X CONCURS DE MICRORELATS DE TERROR
L’IES Miralcamp organitza el X Concurs de Microrelats de Terror. Pot presentar els microrelats qualsevol alumne/-a del nostre institut.
- Els microrelats han de ser originals i han d'estar escrits en valencià.
- Els microrelats han de ser de terror (por...)
- Cada autor pot presentar un màxim de 3 microrelats.
- No podran presentar-se obres que ja hagen estat premiades en altres concursos.
- Els microrelats no poden contenir cap tipus d'insults, expressions pejoratives, desqualificacions, expressions discriminatòries, ni tampoc incitacions a la violència ni amenaces. Tampoc hi està permès el contingut obscè.
- L'extensió del microrelat no ha de ser superior a 150 paraules ni inferior a 100 paraules.
Per a participar, caldrà enviar el relat prèviament seleccionat per la professora o professor del grup, passat a ordinador, a l'adreça de correu electrònic: iesmiralcamp@gmail.com , amb les dades personals ( nom i grup) i un pseudònim. El microrelat haurà de tenir un títol i podrà anar acompanyat d’alguna imatge o dibuix. Una vegada finalitzat el termini de presentació, la selecció serà difosa per poder votar i escollir els microrelats guanyadors.
El termini d'admissió dels microrelats finalitzarà el 25 d'octubre de 2021 a les 15.00 h.
El dia 30 d'octubre farem públic el nom del guanyador/-a mitjançant el BlOG de Lectura de l’IES Miralcamp.
S'estableix un premi únic per categoria ( 1r cicle ESO// 2n cicle ESO+PQPI// Batxillerat+ cicles): la USB de l' IES Miralcamp i un val de 20 euros per a gastar en La llibreria-papereria del barri.
La participació en el Concurs implica l'acceptació d'aquestes bases.
CONCURS DE DIBUIX "ESPANTA HALLOWEEN"
eL DEPARAMENT DE PLÀSTICA de l'IES Miralcamp ha organitzat un interessant concurs de dibuix. La intenció és afavorir la creativat i donar a conèixer part de la nostra cultura ja que també a la nostra terra existeix una tradició oral de llegendes, mites i rondalles que parlen de monstres i aparicions. Et convidem a divertir-te amb nosaltres. Aquesta vegada no volem ni al Comte Dràcula, ni vampirs, ni al monstre de Frankestein , ni tampoc bruixes amb barrets o zombies...Volem els nostres monstres! Participa i dibuixa el teu monstre!!
dimecres, 13 d’octubre del 2021
RECOMANACIÓ DEL DEPARTAMENT D'ADMINISTRATIU
El nuevo libro de los premios Nobel de Economía Banerjee y Duflo, autores de Repensar la pobreza.
«No todos los economistas llevan corbata y piensan como banqueros. De lectura obligada.»
Thomas Piketty
En este libro refrescante e ideal para el momento que vivimos, los premios Nobel Duflo y Banerjee descubren al lector hasta qué punto la economía, cuando se ejerce bien, puede resolver nuestros problemas sociales y políticos más acuciantes. Tenemos los recursos para afrontar todos los retos, de la inmigración a la desigualdad o a la emergencia climática, pero la ideología nos ciega con demasiada frecuencia.
¿Por qué las migraciones no siguen las leyes de la oferta y la demanda? ¿Por qué la liberalización del comercio puede aumentar el desempleo y bajar los salarios? ¿Por qué nadie ha logrado explicar de manera convincente las condiciones necesarias para el crecimiento?
Las experiencias de las últimas décadas no han ofrecido una imagen amable de los economistas: dormidos al volante (con el pie en el acelerador) en el periodo previo a la gran recesión, discutiendo después sobre cómo salir de ella, o haciendo oídos sordos a las voces de alarma sobre la difícil situación de Grecia o la zona euro, parecen haber perdido la capacidad de orientarnos. Sin embargo, Duflo y Banerjee defienden el papel de los economistas, así como el intervencionismo inteligente y la búsqueda de una sociedad basada en la empatía y el respeto. Este libro es un verdadero antídoto contra el discurso polarizado.
La crítica ha dicho...
«Dos de los economistas actuales más perspicaces, con una gran habilidad para volver la economía accesible a la gente corriente, abordan la desigualdad, la polarización política y los debates más acuciantes en los países ricos.»
Subscriure's a:
Missatges (Atom)