dijous, 30 de novembre del 2017

¡ESTO TIENE QUE ACABAR!¡GRÍTALO!


“Me gustaría despertarme mañana sin más personas muertas, sin más niños huérfanos por la violencia de género.”

Con este objetivo, hemos preparado, en nuestro centro, la celebración del 25 de noviembre, el día internacional contra la violencia de género, una de las lacras más graves de nuestra sociedad, a fin de que todos recordemos que es fundamental denunciar los malos tratos, la importancia de respetar y que nos respeten, porque es un atentado contra la integridad, la dignidad y la libertad de las personas.

Para ello, con los alumnos de 1º de Bachillerato y 4º de la ESO, hemos recurrido a algunas canciones, que nos han servido de inspiración para realizar una reflexión conjunta. Destacaríamos estos fragmentos:

“que quieres ser feliz, que no eres su criada,

que esto ha llegado hasta aquí,

lo vuestro se ha acabado,

ya no volverás a sentir, las garras de sus manos”

(Fondo Flamenco, Princesa)


“Nadie puede guardar todo el agua del mar,

en un vaso de cristal.

¿Cuántas gotas tienes que dejar caer,

hasta ver la marea crecer?

¿Cuántas veces te ha hecho sonreír?,

ésta no es manera de vivir.

¿Cuántas lágrimas puedas guardar en tu vaso de cristal?

Si tienes miedo, si estás sufriendo,

tienes que gritar, salir corriendo”

( Amaral, Salir corriendo)


“Este cuento no es eterno.

Debo salir, ponerle un fin.

Ser más fuerte que esa bestia.

Debo salir, quiero vivir, quiero vivir,…”

(Porta, La bella y la bestia)


“Que nadie calle tu verdad,

que nadie te ahogue el corazón,

que nadie te haga más llorar,

hundiéndote en silencio,

que nadie te obligue a morir,

cortando tus alas al volar,

que vuelvan tus ganas de vivir (…)”

(Manuel Carrasco y Malú, Que nadie)


Así pues, ponle fin, para tener un principio, ya que la educación en el respeto y la igualdad de género son clave para acabar con este grave problema social: si fomentamos el equilibrio de género, si cambiamos los estereotipos de nuestra sociedad, si defendemos el valor de la igualdad, la dignidad y el respeto humano, aún hay esperanza. Padres, profesores, amigos, compañeros, vecinos,…,que todos los días sean 25 n. ¡El silencio, no ayuda!



dilluns, 27 de novembre del 2017

CARTELES SOBRE EL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Carteles hechos por alumnos de 2º Bachillerato de Informática con motivo del día Internacional contra la Violencia de Género. Para verlos en grande, pincha en cada uno de ellos.



Hecho con Padlet

diumenge, 19 de novembre del 2017

JA TENIM GUANYADORS DEL VI CONCURS DE MICRORELATS DE TERROR !!

El resultat de la suma dels vots on line i dels que es van realitzar directament a l'aula ha donat com a guanyadors  i guanyadora a:

GEMMA GORRÍS de 1r ESO E per No pares!

Javier Orejuela de 4t ESO C per L'església

Álvaro González de 1r BATXILLERAT CIENTÍFIC per "Bye"

Raúl Moreno de 2n Batxillerat Científic per  Pensaments

ENHORABONA!! ESPEREM QUE CONTINUEN ELS VOSTRES  ÈXITS A L'ÀMBIT LITERARI!! 


dimarts, 31 d’octubre del 2017

DIBUJOS HALLOWEEN 2º ESO

En el siguiente muro podéis ver algunos dibujos sobre Halloween hechos por alumnos de 2º ESO con el programa Kolourpaint

dijous, 26 d’octubre del 2017

MICRORELATS SELECCIONATS

Ací teniu els relats seleccionats  per a la VI  edició del Concurs de Microrelats de Terror de l'IES Miralcamp. Esperem que us agraden. En breu, iniciarem les votacions i podrem conèixer els/les  guanyadors/es. Seguirem informant!

CATEGORIA A-BATXILLERAT

« BYE»

La meua neboda de dos anys és una xiqueta molt bona i educada. És molt activa i no es cansa mai de jugar.
Totes les persones que viuen al mateix carrer la coneixen , ja que meneja la mà i els diu «BYE» a tots, tant si els coneix com si no. Fou divertit fins un dia en què vam anar al cementiri a portar flors a la iaia i ella no parà de menejar la mà, malgrat que nosaltres dos érem els únics que hi estàvem.
 

PENSAMENTS

De sobte, em vaig despertar. Eren les tres de la matinada i plovia fora. Vaig alçar-me, decidit a anar al bany.  La xicoteta pereta va il·luminar tènuement les rajoles de les parets i la llum va projectar el meu rostre a l'espill. Em vaig quedar paralitzat mentre la por inhibia cada nervi del meu cos. Reflectida a l'espill, acompanyant el meu rostre , hi havia una bèstia. Però curiosament, va començar a atacar-se a ella mateixa . S'estrenyia el cap amb les mans tot clavant les ungles a la pell mentre la sang recorria la seua cara i relliscava fins els ulls, on queia gota a gota, com si foren llàgrimes. De sobte, em vaig adonar que monstre i jo, persona, érem el mateix ésser.

A l'espill no hi havia reflectida cap bèstia. A l'espill hi havia reflectits pensaments, els pensaments més obscurs que ningú pot tenir.
 

QUI ANAVA A DIR-ME...

AAAAAAAAAH!

L'obscuritat, malsons, fantasmes, homes llop, vampirs, bruixes, trons, rellamps, les serps, aranyes, sobretot verinoses, la mort.

De veres penseu que aquestes coses fan por? Esteu molt equivocats.

Jo conec una por, un terror m'atreveria a dir, que ningú, i si dic, ningú, és ningú, podria entendre si no ho ha passat mai, és pitjor que una fòbia.... Us assegure que un malson al seu costat no és comparable, d'un malson despertes, però açò és la pura realitat, ni amb mil encanteris es pot desfer, no pots fer-lo morir ni amb estaques, ni amb plata i encara menys tirant-li aigua al damunt.

Sé que no us podeu imaginar quina imatge terrorífica està creant la meua ment i de veres que em costa fins i tot pronunciar-ho, sols de pensar-ho tremole, però és que....

Qui anava a dir-me que un examen de matemàtiques podia causar tanta por! 

CATEGORIA B- 3r/ 4t d'ESO

UN VELL AMIC

Era una nit fosca i plujosa. Tornava cap a casa de l'acte de graduació de 4t d'ESO quan, de sobte, vaig trobar-me un amic que no parava de balbucir. Deia alguna cosa pareguda al fet que hi havia un fantasma al carrer on jo vivia. Com que ell havia begut molt, no li vaig fer cas. Se'n va anar, i jo vaig continuar el meu camí. Només entrar al meu carrer, van apagar-se tots els fanals. Una vegada a dins de casa, els vidres de les finestres es van trencar. Tot i així, arribava a la meua habitació amb la tranquil·litat  que ningú podia fer-me mal. No obstant això, ell ja hi era dins. Notava la seua presència, tot el cos se'm va eriçar. De cop, notava que em fallava la respiració, vaig caure a terra, i en veure-li la cara, em va dir: no te'n recordes de mi, amic meu? En aquell mateix instant vaig morir. 
 

L'ESGLÉSIA

Una nit com qualsevol altra, vaig anar a la festa d'aniversari d'un amic meu. De camí,  vaig veure una església oberta. Per curiositat, vaig entrar-hi i estaven tots resant. Vaig aproximar-me i vaig veure un home lligat a l'altar. De sobte, li van tallar un braç i van dir: « aquesta es la teua penitència», jo tot espantat vaig amagar-me en un confessionari. Acte seguit van cremar el cos de l'home encara conscient. Els crits eren aterridors, la pudor que era casi insuportable. Quan ja no s'escoltava soroll vaig obrir la porta i me'ls vaig trobar a tots davant de mi. M'havien descobert, vaig córrer el més ràpid que vaig poder, però em van agafar. Em van traure fora i quan ja pensava que em soltarien van pujar-me a una creu i em van clavar claus a les mans i als peus. Acte seguit, van tallar-me els dits. Tots miraven amb desig i satisfacció com em dessagnava i moria. 

CATEGORIA C- 1r/ 2n ESO

NO PARES

Una nit tornàvem el meu amic Carlos i jo amb moto per un camí de corbes per on passen pocs vehicles. Abans d' arribar a una corba vam vore un xic que volia que paràrem. Li vaig dir a Carlos que l'ajudàrem però ell em va dir que no parara. A mi em va sorprendre i vaig insistir, podria estar perdut o alguna cosa pitjor però ell insistia que era important que no parara. Jo no entenia res però ell sols deia: « No pares, per favor, fes-me cas». No sé per què però li vaig fer cas.

Quam vam passar la corba li vaig preguntar per què no havia volgut que paràrem a ajudar-li i ell em va contestar: « Perque eixe xic és el meu germà, que es va matar ací l'any passat».

 

PERDUTS A LA MUNTANYA

Hi havia tres joves alpinistes que van anar d'expedició a una muntanya. Un d'ells era un alemany de llargs cabells, un altre era africà i molt moré i un altre era tailandès i molt pàl·lid. Al cap d'uns quants dies encara no havien tornat. Aleshores, els del campament base van decidir cridar a un equip de rescat. Quan l'equip va arribar, van trobar els cossos, però estaven horriblement mutilats. A l'alemany li faltava el cap. A continuació van trobar l'africà sense extremitats i al talilandés sense tronc. De sobte es va escoltar un soroll entre els arbres. Un quart membre va fer la seva aparició, nu, amb el seu cos pàl·lid, agitant els seus braços morens. La seva mirada ferotge amenaçava l'equip mentre els seus llargas cabells onejaven en el vent gelat.