dijous, 14 de novembre del 2019

JA TENIM GUANYADORS DEL VIII CONCURS DE MICRORELATS DE TERROR DE L'IES MIRALCAMP!

Enhorabona !!!


  • Intisare Amil, de 2nA
  • Emma Campos Sánchez, de 3r C
  • Nur Kilani Simón, se 2n BTC 
El lliurament dels premis tindrà lloc el 20 de desmembre, durant el festival de Nadal.

Aquests són els microrelats premiats. Gaudiu de la lectura!

 DE LES 3'15 A LES 7

Són les 3.15 h, he escoltat un soroll a l'habitació de la meua germana de quatre anys i m'he alçat a vore que ocorria en aquell moment, per a no despertar la meua mare. Hi he anat però no passava res; he tornat a la habitació. Després he escoltat un altre soroll, però més fort. He anat corrent però no ocorria res. Em pareixia estrany que els meus pares no es despertaren. No volia deixar la meua germana sola; per si de cas, vaig dormir al seu costat. 5 minuts després vaig escoltar el matex soroll a l'habitació on estava però no hi havia res i em vaig adonar que el soroll eixia de la paret. En aquell moment estava molt atemorida i nerviosa, vaig agafar la meua germana, però de camí a l'habitació dels meus pares vaig vore que no era la meua germana, sinó una nina! Vaig deixar caure aquella figura estranya amb ulls blancs i boca gran al terra. Es va escoltar un colp, al mateix temps em va sonar l'alarma "Bon dia" són les 7 del matí. Intisare Amil, de 2nA


EL PITJOR QUE EM PODIA PASSAR


Era 10 de febrer. Eixa nit havia tingut un malson. La nina de la pel·lícula

d’Anabelle estava en la meva habitació, em mirava i em parlava i després...

PIP PIP PIP! Va sonar l’alarma del despertador. Si pensava que això era roín

hauria d’haver-me preparat per al que estava a punt de vindre després.

Era un matí normal com tots els altres. Com tots els dies, vaig eixir de casa

a les 7:30 per a anar a l’institut. Quan vaig tornar a casa vaig vore una noteta

que m'havia deixat mon pare “quan acabes, ves a fer la compra”. Vaig obeir

mon pare i en acabar de dinar vaig anar a fer la compra. Quan vaig arribar

al supermercat notava alguna cosa diferent, com si faltara alguna cosa,

alguna cosa imprescindible. Després de quedar-me una estona pensant, vaig

començar a fer la compra. De sobte va passar una cosa surrealista, pitjor que



aquell malson. Havien llevat el fuet del supermercat! 
Emma Campos Sánchez, de 3r C

2-HAMBURGUESA 


Com tots els dies, vaig acompanyar els meus fills a les extraescolars i després vaig tornar a casa per a poder descansar un parell d’hores. En arribar em vaig tombar al sofà i sense voler em vaig adormir.

Quan em vaig alçar, com que encara tenia temps, vaig anar a fer la compra abans d’anar a replegar els xiquets, però quan vaig arribar a la meva carnisseria em vaig espantar tant que no podia ni moure'm. En la caixa registradora hi havia un porc amb davantal atenent a més animals que caminaven amb dues potes i parlaven entre ells. Fins i tot una vaca portava un gos com a mascota.

Mentre feien la compra, la vaca li preguntà al porc que despatxava:

-Quina és la carn més fresca que té?

I aquest li respongué:

-Doncs m’acaba d'arribar una comanda fa deu minuts.

I el porc anà al congelador i en eixir em vaig desmaiar del que els meus ulls van vore: els meus fills congelats i envoltats amb plàstic.


I tu, lector, també menges xiquets? Nur Kilani Simón, se 2n BTC 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada