Us presentem alguns dels articles d'opinió elaborats per l'alumnat de 2n de batxillerat, en els quals reflexionen sobre la violència de gènere, a partir de la lectura de la novel.la La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, publicada en 1962.
25N: un dia per a recordar la lluita
La violència de gènere és una realitat que moltes dones viuen cada dia, tant al nostre país com a la resta del món. Encara que semble una situació pròpia del segle anterior, per a erradicar la violència de gènere no és necessari un canvi de lustre o de dècada, sinó un canvi de mentalitat a escala social.
Aquesta és una de les conseqüències del masclisme, que està molt arrelat a la societat. Cap dona mereix ser insultada, assetjada o maltractada psicològicament, econòmicament o físicament, pel fet de ser dona. A pesar que parega una afirmació que prové del sentit comú, quan és aplicada a la pràctica, no tot és blanc o negre, també hi existeixen matisos de gris. És per aquesta raó que la violència de gènere continua sent un debat als àmbits social i polític. Però aquests casos sempre han existit en la nostra societat masclista, i ho podem veure a obres literàries del segle passat. Com ocorre amb el cas de La plaça del Diamant.
La plaça del Diamant, de Mercé Rodoreda, mostra la realitat de moltes dones contemporànies a la protagonista. En la relació que s'estableix entre Natàlia i Quimet es pot observar molts senyals de maltractament psicològic: ell decideix tot per ella, incloent-hi el seu nom (Natàlia passa a ser Colometa), invalida els seus sentiments amb l'excusa de la cama i Quimet es fica gelós quan la veu amb el pastisser o en Pere, entre altres coses. En el cas de Natàlia, després de la mort de Quimet, ella aconsegueix refer la seua vida i es casa amb un home que la tracta amb respecte, però no totes les històries similars a aquesta acaben de la mateixa manera.
Com aquesta situació hi ha, tristament, milers d'exemples. No falta setmana que als mitjans de comunicació aparega una agressió o assassinat masclista a Espanya. Tant fa que siguen vacances, dia laborable, o durant el confinament, al masclisme no l'importa el dia o l'hora. També s'ha de tindre en compte a qui sobreviu aquestes situacions, ja que qui pot escapar d'una situació d'aquestes no torna a tindre una vida ordinària, sinó que s'enfronta, de vegades a soles, a superar els traumes que provenen de la violència de gènere.
Per a garantir la seguretat de les dones enfront de la violència masclista, és necessari fer un canvi prompte. S'ha de continuar lluitant als carrers, a casa, al treball i a l'escola per a derrotar el masclisme. I és que acabar amb la violència de gènere, no és una tasca fàcil, ni d'una persona sola.
L. M.C ( 2n Batxillerat Mixt)
La nostra lluita
El 25 de novembre és el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència de Gènere, en commemoració de tres activistes dominicanes, Patricia, Minerva i María Teresa Mirabal, que van ser assassinades aquest mateix dia en 1960.
Les tres germanes lluitaven a favor dels drets de les dones i de la igualtat entre els dos gèneres, buscaven acabar amb el pensament masclista de la societat. En aquella época la dona no tenia ni veu ni vot, i era considerada només com a òrgan reproductor. Una representació molt clara de la dona d’aquell temps és la Colometa, personatge principal de l’obra La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Aquesta es va casar amb Quimet i la seua vida es va plenar d’angoixes i opressions, fins el punt de voler suicidar-se.
Hui en dia milers de dones pateixen algun tipus de violència, ja siguen fets més greus, com el maltractament per part dels seus marits, pot ser físic o psicològic, com el que patia la Colometa. O fets quotidians que hem normalitzat, com la por de les adolescents en tornar a casa o que els càrrecs més alts d'una empresa estiguen ocupats per homes, ja que estan 'més capacitats'.
Amb el pas dels anys, cada vegada més persones són conscients del problema que suposa la presència del masclisme en el món. La idea de la superioritat de la figura masculina enfront de la femenina comporta múltiples escenes lamentables de dones subordinades als homes. Moltes vegades elles tenen por d'expressar-se per les possibles represàlies, fins i tot arriben a témer per les seues vides.
Per tot això i molts més aspectes negatius de la violència de gènere, dones i homes es mobilitzen cada dia amb el mateix objectiu que les germanes Mirabal: la igualtat. Per això el 25 de novembre s'hauria de celebrar tots els dies, per a continuar avançant en aquest llarg camí i acabar guanyant aquesta lluita contra el masclisme, una lluita de tots.
L.S.C 2n Batxillerat Mixt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada