divendres, 27 de maig del 2022

L'EMPRETA D'ESTELLÉS! 2n BATXILLERAT

 

L'alumnat de 2n de Batxillerat ha escrit alguns poemes a l'estil del poeta de Burjassot, el gran Vicent Andrés Estellés. 

Esperem que us agraden!









BOQUES TAPADES

Isc al carrer i tot m’envolta,

portes i finestres tancades, tot en silenci.

Unes poques persones repleguen el mercat,

són quasi les quatre.

Una casa on es crien coloms, el pas de vianants il·luminant-se.

Una fruiteria a l’esquerra i tots els llibres del món a la dreta.

Més endavant la Torre Motxa i un parell de bancs.

El sol d’hivern en les poques parts que no duc tapades.

Apareix gent pel cantó de la plaça.

Gent que camina i crec que riu,

perquè duen la boca tapada.

Gent a la que no li veig ni els ulls,

perquè duen la boca tapada.

Gent que parla o més bé crida,

perquè duen la boca tapada.

Arribe a la cafeteria a les cinc en punt,

on estan elles?

Només veig ulls que em miren.

Per què no duc la boca tapada?

Se m’oblida que estem en pandèmia.

Meritxell Pesudo Janés 2n Batx. Mixt





SENSE ALÈ

Tal vegada va ser la seua pell pàl·lida

o pot ser la llum dels seus ulls quan em mirava.

Haurien de ser els ulls, ho jure per Déu,

vivia empresonat l’oceà sencer.


I pobre de mi, que m’ofegava

cada vegada que nadava en ells!


I jo ja sense alè, i tu respirant tan alt,

que vaig pensar que respiraves pels dos.

I deixe d’agafar aire i m’ofegue.

I ara que ja no hi ets, com es fa tot?

Laura García Alarcón 2n Batx. Mixt





DIUMENGE

Carrers plens de xiquetes, carrers plens de xiquets

se senten els sues riures, cosa de la tardor.

Entra per la finestra una llum blanquinosa

que no em deixa llegir, que no em deixa veure.



Carrers plens de xiquetes, carrers plens de xiquets

se senten els seus riures, ja és hora de tornar.

Ací passa molt ràpid, diumenge pel matí.

La iaia està cuinant paella per a tots.



Carrers plens de xiquetes, carrers plens de xiquets

se senten els seus riures, són les set i passades

ara ja cau el sol, ja s’ha fet prou de nit

carrers buits de xiquetes, carrers buits de xiquets.

Patricia Reig Fernández 2n Batx. Mixt





RECORDS

Recorde aquell moment quan em miraves,

junts, pel matí en el llit,

junts, agafats de la mà,

junts, tu recolzada en el meu pit.

Però són records,

tu ja no estàs ací,

tu te n’has anat amb la guerra,

jo em quede ací,

amb un increïble i apassionat record.

València sense tu es queda,

el record mai marxarà,

València se sent amargada.

Paula Mezquita García 2n Batx. Mixt





PENSE

Pense en vosaltres amb nostàlgia,

però segurament enyore

qui érem tots en aquell moment.


Tot el que féiem amb la inconsciència

de creure’ns eterns.


I ara, si ens retrobàrem,

ja no seríem aquells.


Trencaríem els records

o potser en crearíem de nous.

Natàlia Fernández Menero 2n Batx. Mixt





TANTES VEGADES

Tantes vegades ens miràvem,

tantes vegades ens réiem,

tantes vegades ens volíem,

tantes vegades ens amàvem.


Ens amàvem apassionadament

com si el temps mai correguera

per a nosaltres dos.


Ens amàvem fogosament,

sense deixar que ens afectara

l’avorrida quotidianitat.


Ens amàvem calurosament

com si mai abans

haguérem tastat els nostres cossos.


Ens amàvem infinitament en vida,

i ara, que tu ja balles des del cel,

ho fem encara més.


Óscar Alba Reolid 2n Batx. Mixt



FELIÇ ANIVERSARI

Ho recordava tot mentre posava un pastís al forn,

recordava quan eixíem a passejar pel centre del poble,

anàvem a La Murà a prendre un gelat de maduixa,

el teu preferit,

ens agafàvem de la mà camí a Sant Pasqual,

ens besàvem apassionadament

i ja tornàvem cap a casa.


Mentre ho recorde vaig traient el pastís del forn,

li estic ficant seixanta ciris,

com de ràpid que passa el temps!

Ja en són seixanta de nascut,

deu els que portes al meu costat.

Natalia Fernández Cañete 2n Batx. Mixt



AMB LA TEUA MÀGIA

Recordes la primera vegada que ens vam veure?

Va ser la primera vegada en què vaig veure eixos ulls.

Tu saps que no hi ha paraules

per a poder descriure’t.


Hi ha bellesa en cada racó teu,

en cadascuna de les teues parts

i no canviarà en al vida.


No cal que els altres entenguen

el que és per a nosaltres,

perquè no ho entendran.


Espere cada any poder trobar-me amb tu una altra vegada,

epr a passejar pels teus carrers

o respirar l’aire pur que t’envolta.


Els teus paisatges,

que no es troben més enllà que en el meu cor.

I què direm de totes les nostres converses?

No cal dir res. Estimada Aýna,

poble del meu cor,

no hi ha ningú igual que tu.


Petita Suïssa Manxega,

qui veu els teus ulls, torna a veure’ls de qualsevol manera.

Ho aconsegueixes amb la teua màgia.

Ainara Barrué García 2n Batx. Hum.

Aquell mar dels teus ulls

junt els pardals pel matí.

Ja no estan, on estàs tu?

Ja no estic, on estàs tu?


Una nit fosca junt al parc

acompanyat de la teua llum.

Ja no estan, on estàs tu?

Ja no estic, on estàs tu?


Primaveres sense flors

ara són sense el teu calor.

Sols jo, tot és tristor.

Vaig dir adéu al meu gran amor.

Nerea Cardo Carrión 2n Batx. Hum.




Passat, per què ets sempre millor?

Parlem de tu amb ganes de tornar,

parlem de tu com una meravella.

Passejàvem junts pels carrers

mentre, agafats de la mà, amàvem,

ballàvem fins que ens feien mal les cames,

cridàvem les nostres cançons preferides

mentre, agafats de la mà, amàvem.

Ens podíem abraçar sense por.

Passat, quina falta ens fas!

Mirant enrere ens adonem

de tot el que ens oferies

i el present ens nega.

Passat, dolent i meravellós passat,

sempre et portarem en el nostre record.

Andreea Elena Cosma2n Batx. Hum.



CONCERT DE RECORDS

Quant de mal recorda,

però quin aprenentatge s’emporta,

xicoteta formigueta

què treballadora que mai estàs queteta.


Quant de mal recorda,

però quin aprenentatge s’emporta,

xicoteta rateta

que t’han tallat els bigots,

però segueixes sense estar quieta.


Ai! Que innocent cria,

rabosa que treballa de nit i de dia.

Ai! Que indefensa xiqueta,

que se sent perduda i no sap tornar.

I que la perdone Ausiàs March,

però la seua llengua no li deixa parlar.

Foscos que envolta la seua mirada

i la deixa desil·lusionada cada matinada.

Quant de mal recorda,

però qui aprenentatge s’emporta,

gran dona que no deixa res a la seua sort,

somriu, dona, somriu

que les llàgrimes ja les porta el riu.

María Fariña Fernández 2n Batx. Hum.



ENYORANÇA

Et recorde quasi tots els dies

aquelles nits que passejàvem pel Barranquet

amb aquella foscor que els carrers sentien.

Et recorde quasi tots els dies.

Ara, confinada, pense en els teus ulls.

que afortunada que van coincidir amb els meus,

et sent llunyà, veiem la mateixa lluna.

Lluna de paper, lluna confosa per la vidriera

que estàs xopada per la rosada del matí,

aquesta quarantena sense tu és dolorosa,

les vesprades al cinema barrejades amb petons.

Et recorde quasi tots els dies.

Et recorde quasi totes les nits.

Anaïs Langa Ortega 2n Batx. Hum


LA  MAR DELS TEUS ULLS

Dolça, la història que vam viure.

Salat, el dia en què te’n vas anar.

Salat, l’últim bes que ens vam donar, salat.

Salat, per les llàgrimes que no paraven.

Parat, el moment en què ens acomiadàvem.

Jo abraçada a tu, entre els teus braços,

la teua samarreta mullada

per l’aigua salada que dels teus ulls brollava.

Sola m’he quedat, sola tu m’has deixat.

Avui et demane, amor meu, que em recordes,

no deixes que els dolços records es tornen salats.

Només ens queden aquests records i més records,

records que tornen a obrir la ferida,

ferida que provoca la mar dels teus ulls.

Maroua Kermout, 2n Batx. Mixt



LLÀGRIMES

El temps passa i no espera ningú,

el món es trenca a poc a poc,

lluita pels drets,

lluite pels drets,

sense por de caure en un hivern dolent,

t’imagine al meu costat,

amb tu tot està bé.

Què puc fer?

Què puc dir?

La meua opinió no assenyala ningú amb el dit,

necessite ser lliure,

però la llibertat costa vides,

costa llàgrimes,

costa anys de guerra, que ningú pagarà.

Isabel Dragomir 2n Batx. Mixt




El dolor és com una ferida.

El dolor.

El dolor és com patir sol.

El dolor.

El dolor és com morir en vida.

El dolor.

El dolor és mental i angoixant.

El dolor.

El dolor és sentimental.

El dolor.

El dolor és tristesa, res més que això.

El dolor.

El dolor.

El dolor és com patir sol.

El dolor.

El dolor és com intranquil·litat.

El dolor.

El dolor és com això, res més que això.

El dolor.

El dolor.

Belén Mata Gimeno, 2n Batx. Hum.


PAS DEL TEMPS

Un entre tants naixen.

Un entre tants ploren.

Un entre tants disfruten i juguen.

Un entre tants.


Un entre tants multipliquen.

Un entre tants es graduen.

Pocs entre tants disfruten.

Alguns entre tants.


Un entre tants treballen.

Un entre tants creen vida

Pocs entre tants ploren

Alguns entre tants.


Un entre tants esperen.

Un entre tants passegen.

Pocs entre tants juguen.

Ningú entre tants.

Marc Mezquita Salvador 2n Batx. Hum.
































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada