8 de març: Dia Internacional de la Dona Treballadora

                                                                        En una data com aquesta i en aquest blog dedicat a la lectura, no podíem ignorar aquelles dones lluitadores que van obrir-nos pas a les dones de l'actualitat.

Elles van aconseguir fer-se un lloc en la història de les lletres en un món que no els feia costat. Un món que les relegava a l'àmbit domèstic. 

Les nostres heroïnes van haver de publicar les seues obres sota seudònim masculí per tal de ser valorades com a escriptores de qualitat.

Heus ací una mostra d'algunes d'aquestes valentes escriptores amb el seudònim amb què van ser conegudes (algunes d'elles figuren en els pòsters que il·lustren aquest text):

Teresa Escoriaza  (Félix de Haro) -  Mary Ann Evans (George Eliot)  -  Karen Blixen (Isak Dinesen)  -  Aurora Dupin ( George Sand)  -  Cecilia Bölh de Faber ( Fernán Caballero)  -  Charlotte Brönte (Currer Bell) -  Caterina Albert (Víctor Català)  -  Lucía Sánchez Saornil ( Luciano San Saor) ...

Emilia Pardo Bazán  va ser molt criticada en la seua època perquè mai va amagar la seua identitat.

Prova de la injustícia que van patir  aquestes dones és, per exemple el fet que Charlotte Brönte va haver d'amagar la seua obra entre les creïlles que pelava. També ens han quedat frases per a la posteritat d'alguna d'aquestes dones denunciant les crítiques que van haver de patir en el marc social que els tocà viure:

"No deixen passar mai l'ocasió de dir-te que les dones han de deixar la ploma i repassar els calcetins dels seus homes" . 

(Rosalía de Castro)

"Passarà molt de temps abans que una dona puga seure a escriure sense que aparega un fantasma que haja de ser assassinat".

 (Virginia Wolf) 

Des d'ací  els diem : MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA PERSEVERÀNCIA.

RFL