diumenge, 15 de novembre del 2015

JA TENIM GUANYADORS DEL IV CONCURS DE MICRORELATS DE TERROR DE L' IES MIRALCAMP!!

Aquests han sigut els microrelats més votats per tots vosaltres en l'edició d'enguany:

Carol-Laia Gorris LLorens( 1ESO B)

Era un domingo lluvioso. Carol estaba sola en casa y decidió encender la televisión; apagó las luces y se tumbó tranquilamente. Todo iba bien hasta que oyó un sonido para ella desconocido; pensó que eran sus padres por lo que preguntó:
-¿Papá, eres tú?-Nadie contestó-
Volvió a oír algo y se tapó con la manta. Cada vez sonaba más cerca. Pensó: "esto no puede ser nada bueno". No sabía qué hacer, estaba tan asustada que no podía ni gritar. De nuevo oyó ese sonido tan cerca que casi sentía el aliento en su nuca. Lo notaba, sabía que estaba allí, detrás de ella pero, aún así, no era capaz de darse la vuelta. Desconcertada y sin saber cómo actuar, cerró los ojos y un sentimiento la invadió completamente. Fueron apenas unos segundos pero a ella le parecieron años. De pronto, lo entendió todo, supo quién era....Su propio miedo a la soledad.

La sombra- Júlia Llorens Rovira ( 3ESO C)

Era una noche de invierno. Su rostro pálido y frío descansaba ahora entre la blanca nieve; un rastro de sangre señalaba dónde habían asesinado a mi amigo. 
Una sombra me observaba desde la oscuridad. 
Ahora sólo quedaba yo. 
Uno por uno, mis amigos, habían desaparecido o fallecido en el intento de escapar de su cruel destino. 
Ahora era mi turno ¿Qué sería de mí? La soledad me aterrada y las posibilidades de sobrevivir eran escasas. Casi podía ver como la vida se me escapaba de las manos. 
Ojalá hubiese muerto ese día como los demás. 
Esa sombra, fría y despiadada, eran mis remordimientos. 
Yo había matado a todos y cada uno de mis compañeros.

Et sents observat?- Agustín Mata ( 4t ESO PDC)

Esta història és un relat sobre un llibre, unes senzilles frases amb les quals el lector pot morir. Aquell capaç de llegir-les ha de saber que serà observat per un esperit. Et sents observat? Notes l'alè? Una sensació estranya al darrere? No, no et pegues la volta. A que li tens por? Què? Com? Una impressió física? O potser mística? No, açò és pitjor, una presència et perseguirà on vages, et mirarà i si sents l'alè a la teua esquena i et gires, voràs un horror indescriptible. Per cert, t'he dit que eixes línies són aquestes?

Un costum una mica estrany...Sara Fernández (2n Batxillerat)

Com tots els dies, després d'un llarg dia d'institut, en arribar a casa vaig dirigir-me al bany per tal de gaudir de l'únic moment de descans que tenia: una llarga dutxa d'aigua calenta. Vaig començar a despullar-me, quan vaig sentir un calfred que va recórrer tot el meu cos de dalt a baix. Devia ser ma mare, que tenia la mania de canviar constantment el termòstat. Quan ja havia entrat dins de la dutxa, vaig sentir com la porta s'obria... i una vegada més... era mon pare. Mai l'havia entès...Però des de menuda entrava a observar-me mentre em dutxava, i abans que aconseguira adonar-me de la seua presència, desapareixia de l'habitació. És possible que seguira veient-me com la seua xiqueta menuda i solament fóra un costum un tant estrany. No obstant això, era bastant pertorbador si tenim en compte que va morir fa un any. 

 Enhorabona als guanyadors! 

Us animem a seguir contant històries que tan bona estona ens fan passar. 

Remarca: el lliurament de premis tindrà lloc el dia 23 de desembre durant el Festival de Nadal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada