dilluns, 22 de novembre del 2021

El 25 N I LA PLAÇA DEL DIAMANT! ( 2n de batxillerat)

 

Què pensen els i les alumnes de 2n de batxillerat sobre la violència de gènere, després de llegir La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda? Us presentem alguns dels articles d'opinió, resultat de la reflexió que ha suscitat la lectura de la novel.la. Esperem que us agraden!

NO MÉS “COLOMETES”! 
(XGJ 2BTC)
S'acosta el 25 de novembre, el dia en què ens unim per a erradicar la violència de gènere. La violència de gènere és un problema que es continua donant en la nostra societat i encara que la majoria de la gent pensa que són persones a les quals maltracten físicament, la realitat va més enllà.

Després d'haver llegit La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, m'adone que la violència també pot ser maltractament psicològic, a tal grau que la persona perd la seua identitat i se sotmet a submissió, com li va passar a la protagonista d'aquest llibre. Natalia és manipulada psicològicament pel seu marit, de manera que, ell per a demostrar la seua masculinitat oprimeix la protagonista. Clars exemples són el canvi de nom de Natàlia a “Colometa”, o cada vegada que aconseguia expressar els seus sentiments, Quimet ho desviava al fet que li feia mal la cama. Ens podem adonar que ella pateix silenciosament i a poc a poc, perd la seua identitat.

Igual que Natàlia, milers de dones pateixen en silenci, i aquelles que s'atreveixen a alçar la veu tenen por a tindre pitjors repercussions. La realitat, és que és necessari que alcen la seua veu, que criden, com ho va fer Natàlia, per a deixar el passat arrere i centrar-se en allò que els puga portar el futur; i amb el temps, puguen trobar un “Antoni” que sàpia respectar-les i tractar-les com es mereixen.

En definitiva, vivim en una societat molt avançada, en la qual entre tots podem evitar la violència de gènere, hem d'erradicar-la abans que siga massa tard. Ja és moment d’alçar la veu, no més submissió, no més dolor, no més “Colometes”.       
...........................................................................................................................................................................
  NO SÓN NOMÉS COPS!
PGV (2BTC)

       La violència de gènere no només abasta les agressions físiques, aquelles que deixen blaus i cicatrius visibles. També forma part de la violència de gènere el maltractament psicològic, que es produeix dins una relació sentimental, i aquest, encara que també deixa cicatrius ( dins de nosaltres) és més difícil de detectar que les agressions físiques, tot i ser igual de perillós .

Podem observar aquest tipus de violència al llibre La plaça Del Diamant de Mercè Rodoreda, escrit el 1962. Quimet exerceix una pressió psicològica constant sobre Natàlia ja sigui obligant-la a tindre els mateixos gustos que ell, llevant-li així la seva personalitat i prohibint-li opinar o fins i tot humiliant-la al mig del carrer, fent que s'agenolle perquè en Quimet es va inventar una història per fer-la sentir malament.
És important destacar que aquest comportament abusiu que produïa Quimet no ho feia d'amagat, sinó que era a vista de tothom i fet amb orgull. Actualment, aquestes accions de Quimet serien catalogades com el que són, maltractament psicològic a la parella, però es segueix veient algunes actituds violentes psicològicament perquè no es té prou informació i educació en aquests aspectes.

És per totes aquestes raons que La plaça del Diamant mostra la violència de gènere patida per la protagonista, que era normalitzada no fa gaires anys i que hem de denunciar sense cap mena de permissivitat.
......................................................................................................................................................................

UNA ENTRE TANTES
A.LL.J.
Les dades actuals quant a la violència masclista demostren la gravetat de la situació i la necessitat de lluita, tant per part d’hòmens com dones, tot i que ha millorat amb el pas dels anys.
Realment aquestes dades són la punta de l’iceberg on sols es tenen en compte, en moltes ocasions, la volència física i les morts.
La violència de gènere no ha sigut, fins fa poc, preocupació social, i és que ha format part de la cultura patriarcal i en moltes ocasions , com dins la llar, s’ha considerat normal que siga l’home qui tinga control sobre la dona i les decisions que ella haja de prendre.
Abans la dona mai tenia control sobre si mateixa ja que passava d’estar sota el poder del pare a «ser» de l’home. Açò ho podem veure reflectit a la novel·la de Mercè Rodoreda La plaça del Diamant, situada a l’època de la Segona República, la Guerra Civil i la Postguerra, on Natàlia, la protagonista, podria perfectament representar moltes dones de l’època. Mare de dos fills que viu una vida plena d’angoixes i opressions des que coneix Quimet, qui la sotmet a un procés de pèrdua de la identitat. Però el problema està en què aquesta situació que viu Natàlia no és únicament la història que conta una novel·la, sinó quelcom que habitualment vivien les dones i que encara moltes segueixen vivint.
A poc a poc hem anat progressant i la situació actual és molt millor que la que teníem anteriorment, sobretot gràcies a manifestacions, o simplement a la varietat de recursos que s’han anat creant per a denunciar o per a informar i conscienciar la societat.
........................................................................................................................................................................

NO VULL SER NATÀLIA
F.F.A.
Aprofitant que ja quasi és 25 de novembre, m’agradaria parlar de la violència de gènere fent referència a una novel·la que he llegit fa poc, La plaça del Diamant. Una novel·la psicològica on es narren les vivències d’una dona en una època inestable. Una vida «personal» dirigida per un home que clarament originava una situació de desigualtat, superioritat i maltractament psicològic. Tota aquesta influència negativa de l’home està molt normalitzada en La plaça del Diamant, ja que l’autora volia ambientar-la a la perfecció en èpoques passades.
Hui en dia, afortunadament, ja no es solen normalitzar situacions de violència de gènere i ja podem denunciar i parlar-ne obertament, malgrat tot el que encara ens queda per fer. Alegra veure el canvi radical que s’ha aconseguit, una lluita pels drets essencials sense la utilització de la violència per a combatre la violència, sinó el moviment pacífic de moltes dones al llarg dels anys.
Perquè ninguna haja de viure atemorida per cap home com va ser el cas de Natàlia. Per això pense que la lectura de novel·les com aquesta serveixen per a obrir-nos els ulls i no permetre més «Natàlies» en aquest segle «avançat i modern».

.........................................................................................................................................................................

«L’AMOR»

Sempre ha existit i sempre ha estat present en la vida de moltes dones al llarg de la història: en la societat la dona ha estat sempre per davall de l’home i això ha sigut sempre la normalitat.
El canvi respecte al passat, en la violència masclista és gran, però incomplet, encara hi ha molt a fer i està en mans de tots.
Mercè Rodoreda conta la situació habitual en les relacions entre home i dona i també com l’home decidia constantment en la vida de la dona. Com podem veure en La plaça del Diamant, el matrimoni format per Natàlia i Quimet és un matrimoni on l’home decideix, i ningú més.
S’aprecia la situació «normal» que hi havia en aquella època en la vida de les dones, i en especial predomina el maltractament psicològic, però tant abans com ara el maltractament psicològic també forma part de la violència masclista.
«No ho fa amb mala intenció, ell m’estima molt». De forma repetida podem escoltar açò en la majoria de dones que pateixen violència de gènere, elles n’estan convençudes. L’amor es pot expressar de moltes formes diferents: amb paraules, gestos, abraços, regals...però alçant-li la mà, no. De fet és una de les moltes coses a què no puc trobar el sentit, i potser és perquè no en té.
Hem d’ajudar totes les dones que no poden eixir soles d’aquesta situació, és l’única forma de para-ho, i de fer-les avançar en la situació que les ha acabat envoltant. Si en pocs anys hem fet avançar la tecnologia d’aquesta forma tan impressionant, per què no som capaços d’avançar en una situació en la qual portem parats segles? Cal que «l’amor» que existeix en aquest tipus de parelles desaparega.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada